Els pescadors de Palamós podrien mantenir gairebé tots els dies de pesca després de l’acord de la Comissió Europea

Per
Redacció
-
privat:-els-pescadors-catalans-s’aturaran-dilluns-i-dimarts-en-protesta-per-la-reduccio-del-80%-d’activitat-que-imposa-europa
Privat: Els pescadors catalans s’aturaran dilluns i dimarts en protesta per la reducció del 80% d’activitat que imposa Europa

La Confraria de Pescadors de Palamós accepta l’acord al qual ha arribat la Comissió Europea aquesta matinada per reduir les jornades d’activitat pesquera si no s’apliquen mesures més sostenibles a les flotes i als mètodes de pesca. El Patró Major de la Confraria de Palamós, Miquel Mir, reconeix que de les mesures proposades per l’organisme europeu, “nosaltres les complim totes”.

De moment, però el sector pesquer del Baix Empordà encara està esperant el document oficial de la Comissió Europea per veure les 12 mesures que caldrà aplicar a les flotes pesqueres. Miquel Mir explica que algunes de les condicions ja s’han filtrat i creu que la Confraria de Pescadors de Palamós les podria complir gairebé totes. Així, la flota podria arribar a treballar gairebé o els mateixos dies que durant el 2024. “Ja fa anys que estem aplicant aquestes mesures”, reconeix el Patró Major de la Confraria.

Miquel Mir, però, demana que “no se’ls posi a tots al mateix sac” a l’hora de comptabilitzar els dies de pesca pel 2025. “S’hauria de premiar als ports que fa anys que apliquen mesures més sostenibles de gestió de la pesca”, admet el Patró Major de la Confraria de Palamós. A Palamós totes les barques que formen part de la Confraria compleixen aquestes mesures de sostenibilitat i gestió de pesca responsable.

Cal recordar, però, que hi ha confraries com la de Palamós que ja fa més de 20 anys que estan aplicant mesures més sostenibles per pescar: aturades biològiques, reducció del nombre de vaixells a la flota, ampliar els forats de la xarxa (que actualment són de 55 mil·límetres per deixar passar els exemplars més petits) o la implementació de portes pelàgiques, entre altres. A més, Miquel Mir recorda que a part d’aplicar aquestes mesures més sostenibles, ja fa anys que treballen amb el sector científic per millorar aquest model de gestió a la comarca. Cal recordar, que l‘Institut de Ciències del Mar va reconèixer Palamós com la pesqueria més ben gestionada de Catalunya

Des de la Confraria de Pescadors de Palamós no descarten col·laborar amb altres confraries i entitats que necessitin renovar i aplicar aquestes mesures més sostenibles en el model de gestió de pesca, “ja fa anys que ho fem”.

 

Brussel·les arriba a un acord perquè els pescadors puguin feinejar els mateixos dies si adopten mesures sostenibles

Supermatí – 11 desembre 2024

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 11 desembre 2024
Loading
/

Les malalties respiratòries més freqüents al Baix Empordà

Per
Carla Saló Pujol
-

Aquest pròxim diumenge se celebrarà una nova edició de la Marató de 3Cat. Enguany, la telemarató solidària anirà dedicada a les malalties respiratòries, unes patologies que cada vegada afecta més la població per factors com els ambientals o la contaminació. Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat, a Catalunya, 2.000.000 de persones pateixen malalties respiratòries. 

En relació amb la Marató de 3Cat, aquest dimarts 10 de desembre, al Supermatí, vam parlar amb la pneumòloga de l’Hospital de Palamós, Gabi Manonelles, per conèixer tots els detalls de com està la salut respiratòria a la nostra comarca.

La doctora Manonelles afirma que el tabaquisme -i també els vapers- és la primera causa de malalties respiratòries al Baix Empordà. La contaminació ambiental també és l’altra gran causa de patologies respiratòries. A la nostra comarca també hi trobem casos d’asma, fibrosi pulmonar, infeccions respiratòries i, en els últims temps, també han augmentat els casos de tuberculosis. 

 

La pneumòloga de l’Hospital de Palamós assegura que a la nostra comarca no estem exempts de la contaminació ambiental, tot i que aquesta es dona molt més en grans ciutats. Gabi Manonelles apunta que, al Principat, 1 de cada 4 persones emmalalteix per causes respiratòries.

A la vegada, la doctora assegura que l’EPOC continua sent un gran desafiament i que està molt relacionat amb el tabaquisme. L’EPOC són les sigles de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (en castellà Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica) i és la conseqüència de qualsevol consum de fum, sigui de manera activa o passiva. Així ho explica la pneumòloga Manonelles.

 

Consells per una bona salut respiratòria

La doctora Gabi Manonelles aconsella el següent per mantenir una bona salut respiratòria:

  • No fumar
  • Evitar el fum del tabac i el vapeig
  • Fer activitat física
  • Posar-nos mascareta si sabem que estem en el curs d’una malaltia respiratòria
  • Cuidar-nos si patim una malaltia respiratòria
  • Vacunar-nos contra la grip i la Covid

Joan Serra i Josep Mir: “La caça ha evolucionat i actualment l’hem de saber gestionar”

Per
Maria Alsina
-
castell del montgrí
castell del montgrí
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Joan Serra i Josep Mir: "La caça ha evolucionat i actualment l'hem de saber gestionar"
Loading
/

L’Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit i la Societat de Caçadors Montgrí han presentat una exposició a la capella de Sant Antoni de Torroella ‘Caçar a l’entorn del Montgrí. De la cacera de subsistència a la gestió’, una mostra que es podrà visitar fins el proper 2 de gener. I per parlar-ne ens han visitat el membre de l’Associació de Masos de Torroella i l’Estartit, Joan Serra, i el president de la Societat Caçadors Montgrí, Josep Mir i Duran.

La mostra s’ha centrat en els municipis de Torroella, Ullà, Bellcaire i l’Escala. El recorregut de l’exposició ens porta des dels inicis de la caça com una activitat de subsistència, on els habitants dels masos caçaven per alimentar-se, fins als nostres dies, en què la cacera és una eina clau per gestionar l’augment desmesurat de determinades espècies, tal com expliquen els seus impulsors.

El senglar és un exemple clar d’aquesta problemàtica: actualment, se’n permet la caça pràcticament tot l’any a causa de la seva proliferació i els danys que causa en cultius i ecosistemes. A més del senglar, altres espècies s’han convertit en una preocupació per als agricultors i habitants de la zona. El tudó, l’ànec collverd i la cabra salvatge són animals que han augmentat tant en nombre que afecten seriosament l’agricultura local. La cabra salvatge, per exemple, va ser introduïda accidentalment després de fugir del parc de Sobrestany. Actualment, es calcula que n’hi ha uns 500 exemplars al massís del Montgrí, una xifra insostenible per l’ecosistema de la zona.

Per aprofundir en aquestes qüestions, el 14 de desembre a les 6 de la tarda es farà una xerrada acompanyant l’exposició. L’acte comptarà amb la participació de dos experts: Dani Camacho, biòleg de la Federació Catalana de Caça, que parlarà del becadell comú, i Albert Alemany, subdirector general de caça de la Generalitat de Catalunya, que explicarà la situació actual de la cabra salvatge al Montgrí.

L’exposició es basa en una àmplia recollida de testimonis de caçadors locals, agricultors i habitants del medi rural. Aquesta feina ha servit per documentar les pràctiques de caça tradicionals i entendre com s’han adaptat als reptes actuals. Les noves tecnologies també han canviat la manera de caçar, tal com apunten els dos impulsors de la mostra.

Aquesta exposició no només reivindica la història de la caça al Montgrí, sinó que posa en relleu el paper fonamental dels caçadors actuals en la conservació del territori i en la protecció de l’agricultura local. Els dos impulsors de l’exposició admeten que el paper dels caçadors s’ha anat transformant en els darrers anys. “Ens hem hagut d’adaptar als nous reptes que tenim com a caçadors”, expliquen tots dos impulsors.

Les activitats relacionades amb l’exposició conclouran el 2 de gener, oferint als visitants una visió completa de com la caça ha passat de ser una activitat de subsistència a una eina essencial per mantenir l’equilibri ecològic i econòmic de la zona.

L’observador meteorològic, Josep Pascual, rebrà la primera Medalla d’Honor de l’EMD de l’Estartit

Per
Redacció
-
Josep Pascual Medalla l'Estartit

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit entregarà aquest dijous 12 de desembre, per primera vegada, la seva Medalla d’Honor a l’observador meteorològic Josep Pascual. Aquest reconeixement destaca la seva tasca de mig segle recollint dades de la temperatura del mar Mediterrani i la seva contribució a la projecció de l’Estartit arreu del món. L’acte es durà a terme el dijous 12 de desembre de 2024 a les 19:15 h a la Biblioteca de l’Estartit, coincidint amb la vigília de Santa Llúcia.

Nascut en una família de pescadors, Josep Pascual ha dedicat més de 50 anys a observar i documentar de manera voluntària els canvis en les aigües del Mediterrani. Les seves mesures han permès crear una base de dades de valor incalculable, que ha estat utilitzada per científics d’arreu del món i reconeguda per organismes com la NASA. Aquestes dades han aportat proves clares de l’escalfament progressiu del mar, l’augment del nivell de l’aigua i altres fenòmens relacionats amb el canvi climàtic.

Gràcies als seus registres constants i rigorosos, Pascual ha ajudat a entendre com el canvi climàtic afecta el Mediterrani. Les seves observacions han estat claus per implementar polítiques locals de preservació del medi ambient, com la regeneració de dunes litorals i la desurbanització de zones de primera línia de mar. Aquestes iniciatives han contribuït a conservar el litoral de l’Estartit i protegir-ne el fràgil ecosistema.

A més de la seva tasca científica, Josep Pascual ha col·laborat estretament amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit i l’Oficina de Turisme. Ha participat en iniciatives de divulgació ambiental i ha ajudat a promocionar la imatge de l’Estartit com un territori compromès amb la sostenibilitat. També ha estat una figura habitual als mitjans de comunicació, aportant imatges i dades que han ajudat a conscienciar la població sobre els reptes mediambientals.

Josep Pascual representa el lema “pensa globalment, actua localment”. La seva feina ha projectat l’Estartit a escala internacional, mentre treballa incansablement per preservar-ne el patrimoni natural. La concessió de la Medalla d’Honor de l’EMD vol reconèixer aquest compromís i dedicació exemplar amb el municipi i el bé comú.

Jordi Bassa, ratafiaire casolà i membre de la “Penya Ratafia” de La Bisbal

Per
Redacció
-
un mos, un glop

Fa 15 anys que un grup de veïns de La Bisbal d’Empordà, la “Penya Ratafia”, presenta a concurs les seves ratafies, elaborades amb plantes de les Gavarres i de la zona del Castell d’Empordà. Unes ratafies amb més de 90 herbes. Ratafies molt ben valorades pel jurat perquè han guanyat premis i habitualment queden molt ben classificades. Avui parlem amb un dels seus membres, en Jordi Bassa, veí de La Bisbal, perquè ens expliqui quin és el secret d’una bona ratafia casolana!

1...843844845...6.939Pàgina 844 de 6.939