18.7 C
Pals
Dilluns, 7 juliol 2025
- Publicitat -

La Bisbal inicia el procés per municipalitzar l’aigua i espera tenir-lo llest en els propers tres anys

Primer pla d'una mà omplint un got d'aigua de l'aixeta, en una imatge d'arxiu (Horitzontal)
Primer pla d'una mà omplint un got d'aigua de l'aixeta, en una imatge d'arxiu (Horitzontal)

La Bisbal d’Empordà ha començat els tràmits necessaris per poder municipalitzar el servei de subministrament d’aigua al municipi. Es tracta d’un procés que des del consistori esperen tenir llest en els propers tres anys, si bé la voluntat és que sigui “el més aviat possible”. Des de l’Ajuntament destaquen que hi ha un informe favorable d’una empresa especialitzada, que contempla la municipalització com a la millor opció, per davant d’una gestió indirecta. A més, els pressupostos que s’aprovaran en breu contemplen una partida de 730.000 euros -prop del 70% de la inversió prevista- a la millora de la xarxa. Una xarxa que es troba en mal estat, ja que el manteniment ha estat mínim els darrers anys per un conflicte judicial.

Si tot va segons el previst, el 2027 l’Ajuntament de la Bisbal serà qui gestionarà el servei d’aigua al poble. El consistori ha començat a posar fil a l’agulla per fer efectiva aquesta voluntat majoritària del conjunt de forces polítiques del ple. A més, aquesta vegada hi ha un informe per part d’una consultora que avala la municipalització, per davant d’una gestió indirecta d’una empresa pública. La possibilitat que sigui una companyia privada qui es faci càrrec del servei és la tercera opció que contempla l’informe.

Es dona la circumstància que aquesta és la fórmula que s’ha fet servir històricament a la Bisbal d’Empordà. A més, el contracte que l’Ajuntament tenia amb Sorea -ara Agbar- es va declarar nul, fet que ha propiciat que no hi hagués manteniment ni inversions a una xarxa molt deteriorada. Fruit d’això han estat constants les avaries que han deixat sense servei tot el poble.

Unes avaries que solen concentrar-se sempre al mateix punt, un lloc clau i que obliga a tallar el subministrament de tota la ciutat, amb els perjudicis que això genera a particulars i empreses. De fet, en el que va d’any ja hi ha hagut el primer problema. Va ser el passat 5 de gener quan una avaria en va obligar a tallar l’aigua de tot el municipi des de primera hora del matí fins al migdia.

Més inversió

Des del nou govern municipal assenyalen que “tenen molt clar” que la millor opció és la gestió municipal, si bé lamenten que l’anterior executiu “no havia preparat res”. L’alcalde, Òscar Aparicio, ha explicat que licitaran “només el servei” a una empresa externa durant els propers tres anys, amb possibilitat de prorrogar-lo dos més. “Aquest temps es dedicarà a enllestir tot el necessari”, assenyala.

A més, Aparicio remarca que en el proper ple s’espera l’aprovació del pressupost que contempla 730.000 euros a tot el que fa referència al servei d’aigua. En concret, 600.000 euros per canviar la canonada que porta l’aigua dels pous, 50.000 euros per la redacció d’un pla director per saber l’estat de les canonades, 50.000 euros més per la reposició de la xarxa de clavegueram i 30.000 euros més per encarregar un projecte per saber el cost del canvi de la canonada que distribueix. “És la prova més evident de la nostra voluntat”, ha remarcat l’alcalde.

Les entitats reclamen

L’entitat Aigua Clara de la Bisbal considera “molt urgent” que la gestió de l’aigua sigui municipal i reclama que es facin unes inversions que són “molt necessàries”. La membre de la plataforma, Alba Miret, assenyala que les pèrdues del subministrament per la falta de manteniment són “molt importants” i assegura que això també afecta directament a la qualitat de l’aigua que consumeixen els bisbalencs.

Des del consistori reconeixen que hi ha pèrdues, i que l’estat de la xarxa és dolent, però concreten que es tracta d’un fet que també passa a d’altres llocs i deixen clar que la millora de les canonades i la resta de la xarxa és “una de les prioritats”. A més, des de l’entitat també es queixen que la prosposta de l’Ajuntament passa per dues pròrrogues opcionals de dos anys, quan acabi el contracte pont de tres anys que ha de servir per deixar-ho tot a punt.

Només amb pous

Una altra de les reclamacions que fa Aigua Clara és que la localitat no està connectada a una planta potabilitzadora i limita el seu subministrament als pous que l’abasteixen. En aquest sentit, des de l’entitat carreguen que no es busqui una “font alternativa” i que es fiï tot a aquests pous que “no estan en les millors condicions”.

De fet, Aigua clara recorda que fa anys ja hi va haver problemes amb un d’aquests pous on el nivell de l’aigua va baixar tant que la que s’extreia estava contaminada amb productes químics que superaven el màxim permès. En aquest sentit, Miret recorda que l’episodi que viu Catalunya de sequera pot provocar situacions similars.

Dua Lipa parla de les influències musicals del seu tercer disc

dua-lipa-parla-de-les-influencies-musicals-del-seu-tercer-disc
Dua Lipa parla de les influències musicals del seu tercer disc

Dua Lipa és notícia les darreres hores per una entrevista que ha concedit a Rolling Stone, on ha deixat anar alguns titulars referents al seu proper disc.

Del tercer disc de l’artista se sabia que tindria força psicodèlia, inspirada per la col·laboració de Kevin Parker, de Tame Impala. Ara se sap que també tindrà influències de Primal Scream i de Massive Attack.

La cantant menciona el disc “Screamadelica”, editat al 1991, com una de les seves grans influències del seu tercer treball. Així mateix també partirà de grups del britpop com Oasis o Blur, així com de noms com Moby o Gorillaz.

Dua Lipa diu que volia capturar l’essència de ser jove i sentir-se lliure. I deixar que les coses passin, siguin bones o no.

De moment no s’ha anunciat quan arribarà el disc, però sí que sabem que l’artista actuarà a festivals durant l’estiu, entre ells el Mad Cool, de Madrid.

L’entrada Dua Lipa parla de les influències musicals del seu tercer disc ha aparegut primer a Primera Fila.

Cabells d’amor

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Cabells d'amor
Loading
/

Entre el centenars d’objectes personals de la poetessa Emily Dickinson que es van exposar fa uns anys a la Morgan Library de Nova York hi havia un floc de cabells de color panotxa. Naturalment, eren d’ella. De qui, si no? Dickinson va enviar aquell floc de cabells a mitjans dels anys 50 del segle XIX a Fowler Fort, a una seva amiga que també es deia Emily i amb qui s’especula que va tenir una relació sentimental quan eren joves. Però molt possiblement no va arribar a passar mai res o no gaire res entre elles, i, tot plegat, va ser a la manera de Dickinson: és a dir tot va passar en el seu cap, o sobretot, entre les possibilitats del que podia haver estat perquè, un cop arribada als 17 anys, Dickinson pràcticament no va sortir mai de casa. La gent que l’ha llegida sap que, mentre va viure, Dickinson només va publicar deu poesies, cap d’elles signada. Tot al contrari del nostre temps que tot són experiències, que tot són presses, que tot és provar-ho, que tot és ego i que vivim sota el domini d’aquella frase castellana que sempre he trobat odiosa: «A mi que me quiten lo bailado.»
Com es diria en català? «Tal dia farà un any», «Que em vinguin al darrere amb un flabiol sonant», «Bon vent i barca nova». Potser em diran que no és el mateix. Però és exactament el mateix, encara que no els ho sembli. Aquí el que és important és qui domina els mitjans de comunicació, que és com dir que el que és important és qui té la paella pel mànec.
Torno a Dickinson. Ni un dels milers de poemes que s’han anat publicant posteriorment i que va escriure sobretot per poder-los llegir ella sola tenia títol. Copio la traducció que va fer Sam Abrams del poema 1094, publicat fa uns quants anys pels bons amics de Cafè Central.

Superem l’amor, com altres coses
I el desem a la calaixera
Fins que esdevingui una moda antiquada
Com els vestits que duien els avis.

També deu ser una moda antiquada enviar un floc de cabells a una persona que s’estima. N’han rebut mai cap? Ho considerarien un regal si ho rebessin?
Bé. No s’hi amoïnin. Potser, si algú els enviés una carta amb un floc de cabells, es perdria abans d’arribar a lloc. O la retornarien perquè no hi són o perquè l’adreça és mal escrita. Però hi ha algú que encara rebi cartes?
Obro el mòbil. Mentre penso en aquell nounat que van trobar mort en una paperera de la Bisbal ara fa unes setmanes, busco entre les emoticones que la gent fem servir quan enviem missatges o WhatsApps d’amistat o d’amor. Petons, cors, cares, llavis, aplaudiments… Ni rastre de cabells enlloc.
Aquell mateix deia que van trobar aquell nadó mort, a la Bisbal, al voltant d’aquella paperera, hi havia espelmes i rams de flors. Uns dies més tard, algú va posar un ram de flors que sortia de dins de la paperera. Una setmana després ja res. Hi passo sovint al davant. Recordo que tres o quatre dies més tard, una colla de noies adolescents, negres i subsaharianes, com diuen ara, reien indiferents a aquell dolor, potser sense ni saber-ho. O sí. Però sense ni recordar-ho perquè la vida continua i perquè els records se’n van, se’n vaan, se’n vaaan. Res no té la mateixa durada del que devia tenir en el temps d’Emily Dickinson. Tampoc, les xafarderies de la gent. Tots nosaltres -vostès i jo, inclosos, per descomptat- perquè ni les xafarderies no duren. I l’amor tampoc que avui no és pas allò que semblava que havia de durar tota una vida, si bé continua existint, continua essent-hi. O ja no és amor i potser només és passió? Qui ho sap? Més efímer, més inestable, més incert que mai. Molt menys reprimit també. Molt més desbocat. O igual que sempre, però sense amagar-lo. Tampoc no ho sé, però, real o no, la fantasia de l’amor, la fantasia que ens estimen i que estimem és indiscutible que continua. Durarà el que durarà, serà amor o serà violació, tal com ara diuen que és el cas aquell de la Bisbal, però l’amor continua. I millor que sigui així. Sí. Millor que hi sigui.

L’Ajuntament de Sant Feliu defensa que no oculten informació sobre la piscina municipal

El portaveu del Govern Municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha respost a les acusacions fetes recentment per Junts de Sant Feliu de Guíxols sobre les queixes dels usuaris de la Piscina Municipal de Sant Feliu.

Josep Saballs, el portaveu de l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, ha informat Ràdio Sant Feliu que “des del consistori no s’amaga cap informació, i sempre donen indicacions als concessionaris perquè qualsevol dels regidors, siguin de l’oposició o govern, i amb la màxima transparència, disposin de la informació de l’estat de les instal·lacions, i de relacions contractuals amb les diferents empreses concessionàries que gestionen serveis o equips municipals”.

L’actual govern assegura que “totes les queixes que arriben dels usuaris de la piscina i de la pràctica esportiva del pavelló, són ateses i prenen nota per arreglar tot allò que està en estat deficient.”

El portaveu explica, també, que “fa uns mesos es va fer una important aportació en la inversió d’equipament per tal de dotar-lo de serveis més eficients energèticament, amb la instal·lació de plaques solars”. I conclou que “el seu funcionament està en anàlisi i estudi, i que si es detecta que no és prou alta la temperatura de l’aigua, prendran mesures i tornaran a invertir en allò que calgui perquè la instal·lació doni el confort i les garanties per ser utilitzada pels seus usuaris i usuàries”.

En conclusió, el Govern Local manifesta que “en cap cas, volen ocultar cap informació i que la compareixença de Junts serà atesa en el plenari municipal”.

La Peixera del Terracotta Museu acull l’exposició ‘Enrajolats’ de l’estudi Bussoga

Enrajolats La Bisbal d'Empordà exposició

Aquest divendres el Terracotta Museu i l’Associació de Ceramistes de la Bisbal inauguren l’exposició de dos ceramistes locals que destaquen pel disseny de les seves peces de ceràmica mural de gran qualitat: Irina Grosu, amb formació especialitzada en Art mural ceràmic en la Universitat nacional d’art “George Enescu Iasi (Romania), i Josep Motas, llicenciat en Disseny Industrial per la Universitat de Girona i especialitzat en Disseny d’Interiors per l’Escola d’Art i Disseny Deià.

Va ser el 2012 quan aquests dos creadors van presentar la seva obra de manera conjunta sota el nom comercial de Bussoga, un projecte artístic empresarial que parteix de la ceràmica de revestiment tradicional decorada amb la tècnica de la serigrafia. Aquesta és una tècnica de gravat d’origen oriental que es va introduir a la ceràmica a mitjans dels anys cinquanta del segle XX, i va tenir un paper rellevant en la indústria bisbalenca de revestiment ceràmic durant les dècades dels seixanta i setanta.

Bussoga vol recuperar aquesta tècnica tradicional amb una perspectiva moderna, optant per tirades més curtes i amb un procés més proper a l’artesania. Els seus dissenys presenten peces amb motius que juguen amb la repetició, utilitzant estampats actuals i innovadors, amb un estil influenciat pel Pop Art.

“Enrajolats”

Així, la mostra ofereix un conjunt de peces que es diferencien de la producció més habitual de Bussoga. Al costat dels murals amb rajoles serigrafiades, els visitants també podran veure altres tècniques com un mural amb relleu fet a partir de motlles de premuda i on es continua jugant amb el concepte de la repetició. També s’hi exposen peces realitzades a través de la tècnica de l’alicatat, o sigui, utilitzant rajoles cuites i tallades amb alicates que es combinen per formar nous motius, des de peces murals fins a creacions tridimensionals com una taula amb forma de porc.

Actualment, els membres de l’estudi Bussoga compaginen el seu projecte artístic amb la docència, la Irina és professora de la Universitat nacional d’art “George Enescu” Iasi (Romania), i en Josep del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de ceràmica artística i terrisseria que s’imparteix a l’Institut de la Bisbal. Des de la creació del taller, les seves peces s’han pogut veure en exposicions d’arreu de l’estat i d’Europa, com ara a ciutats com Barcelona, Madrid, París, Roma o Iali (Romania), així com en exposicions fora d’Europa com Dubai o Mèxic.

‘Enrajolats’ es podrà visitar a l’espai La Peixera del Terracotta Museu, la sala d’exposicions gestionada per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal, des d’aquest mateix divendres 19 de gener i fins al 14 d’abril de 2024.

Ferit el conductor que va encastar el cotxe contra una casa

Una persona va acabar ferida dilluns, després d’haver estampat el seu cotxe contra una casa a Palafrugell que va deixar un forat a la paret. El conductor va ser atès pel Servei d’Emergències Mèdiques i va ser traslladat a l’hospital Josep Trueta.

Els fets van tenir lloc al voltant de tres-quarts de vuit del matí al carrer Torroella. Segons van informar els Bombers, l’impacte ha deixat un forat a la paret de la casa, que per sort no ha causat danys a l’estructura de l’habitatge. L’esdeveniment ha generat certa inquietud als residents i vianants de la zona.

El ferit va ser traslladat al Trueta, on va ser ingressat el dilluns després de l’accident.