La DO Empordà distingeix l’enòleg Simó Serra i els col·lectius La Cuina del Vent i Cuina de l’Empordanet
El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà ha celebrat a Figueres el lliurament dels premis Lledoner d’Or i Bacus Emporità 2024, un reconeixement anual a persones, institucions i establiments destacats en la promoció dels vins empordanesos.
El Bacus Emporità 2024 ha estat atorgat a l’enòleg Simó Serra per la seva trajectòria de més de cinquanta-cinc anys dedicats a millorar la qualitat i la professionalització del vi a l’Empordà. Format a l’Escola d’Enologia de la Universitat de Ciències de Bordeus, Serra ha estat clau en la creació de la Denominació d’Origen Empordà, exercint com a assessor tècnic. També ha dirigit la Cooperativa de Mollet de Peralada i ha impulsat vins reconeguts des de la seva finca familiar de Cantallops.
Pel que fa al premi Lledoner d’Or, aquest any s’ha lliurat ex aequo als col·lectius gastronòmics La Cuina del Vent i La Cuina de l’Empordanet. Aquests grups de cuiners han integrat els vins empordanesos en les seves propostes, seguint una filosofia basada en la qualitat i la proximitat. A més, mantenen una col·laboració estreta amb el Consell Regulador per promoure l’oferta enogastronòmica del territori.
L’esdeveniment s’ha celebrat a l’Auditori dels Caputxins i ha reunit diverses personalitats institucionals. Entre elles, Joan Gené, director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi; Xavier Guitart, delegat del Govern de la Generalitat a Girona; Jordi Masquef, alcalde de Figueres i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, i representants dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà.
Des del 2015, els premis Lledoner d’Or i Bacus Emporità reconeixen figures clau en el sector vinícola i gastronòmic. Entre els guardonats en edicions anteriors hi ha sommeliers com Josep “Pitu” Roca, el Restaurant Motel Empordà, la Fira Arrels del Vi i distribuïdores com Vins i Licors Grau. Aquests premis contribueixen a destacar el valor cultural i econòmic dels vins empordanesos dins i fora del territori.
Els càmpings gironins creen un grup de treball per actuar de forma “immediata” per fer front als riscos d’inundació
El president de la Federació Catalana de Càmpings (FCC), Miquel Gotanegra, ha explicat a, TARDA CAPITAL, que es crearà un grup de treball per actuar de manera “immediata” per abordar les possibles zones inundables d’aquests allotjament. Els càmpings gironins es van reunir dimarts passat amb el president,Salvador Illa. La voluntat és que s’actuï des dels “casos més complicats” a partir de l’estudi de “cas per cas”. El president de l’entitat ha remarcat que l’objectiu és “garantir la màxima seguretat” tant per als negocis com per als usuaris.
L’EMD de l’Estartit aprova un pressupost de més 1,9 MEUR per al 2025
La Junta de Veïns de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit ha donat llum verda al pressupost per a l’any 2025, amb un import total de prop de d’1.980.181 euros. Aquest pressupost, definit per l’equip de govern com auster i prudent, està marcat pel pla de sanejament financer que pretén revertir el dèficit acumulat de més de 240.000 euros detectat el 2023. Aquest dèficit s’atribueix a una despesa superior als ingressos en exercicis anteriors, fet que ha portat l’Entitat a adoptar mesures correctives amb un horitzó temporal fins al 2027.
Per fer front a aquesta situació, durant el 2024 ja s’han posat en marxa accions significatives. Una d’elles és l’avançament de tres anualitats del Fons de Cooperació Local, per un import de 135.000 euros, gràcies a la Diputació de Girona. Aquesta aportació ha permès liquidar factures pendents però també ha condicionat els recursos disponibles per al nou exercici. A més, l’Entitat ha contractat un préstec de 90.000 euros per cobrir deutes, que es retornarà en quatre anys amb una despesa anual de 27.000 euros, incloent-hi interessos.
Inversions prioritàries i ajustos financers
Tot i les limitacions, el pressupost per a 2025 contempla una inversió destacada: la millora de la il·luminació del carrer Adriàtic. Aquesta actuació tindrà un cost total de 35.400 euros, finançats en un 90% per contribucions especials dels veïns. L’equip de govern també manté oberta la porta a altres inversions si els romanents del pressupost de 2024 permeten ampliar les actuacions.
La contenció de la despesa estructural i la gestió rigorosa continuen sent pilars fonamentals per a aquest nou exercici. L’Entitat aposta per mantenir els serveis essencials i optimitzar la gestió de compres i contractacions per maximitzar els recursos disponibles.
L’aposta cultural i el desè aniversari
En l’àmbit cultural, es treballa per assegurar la continuïtat del festival Sea Jazz, un dels esdeveniments més emblemàtics de l’Estartit. L’Entitat està buscant suport privat i mecenatge per garantir-ne la sostenibilitat econòmica. Aquest 2025 també serà un any especial per commemorar el desè aniversari de la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada. Per celebrar-ho, es programaran activitats especials al llarg de l’any, acompanyades de la venda de marxandatge oficial per reforçar el sentiment de comunitat i pertinença entre els veïns.
Amb aquestes accions, l’equip de govern reafirma el seu compromís amb una gestió transparent i responsable, prioritzant les necessitats bàsiques i el benestar de la ciutadania, mentre treballa per estabilitzar les finances municipals i planificar un futur econòmicament sostenible.
Gabriel de Prado: “Castell i Ullastret són dos jaciments molt castigats per l’espoli”
El jaciment ibèric de Castell, situat al municipi de Palamós, va patir diversos actes vandàlics a finals d’octubre. Durant un control de manteniment realitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, es van detectar greus danys en una de les cisternes principals. I per parlar d’aquests danys i del procés de reparació ens visita el director del Museu d’Arqueologia de Catalunys d’Ullastret, Gabriel de Prado.
Segons Gabriel de Prado els danys són el resultat d’una acció deliberada i destructiva, que inclou la retirada i trencament de blocs de pedra llençats a l’interior de la cisterna. Aquests actes no són un cas aïllat. El jaciment ha patit nombrosos incidents similars en els darrers anys, com pintades, espoli arqueològic amb detectors de metalls i destrucció de senyalització.
La seva ubicació, a primera línia de costa i accessible les 24 hores, facilita l’accés no autoritzat. Tot i els esforços per protegir l’espai, tancar-lo completament és tècnicament complex, ja que no es pot barrar l’accés des de la zona costanera. A més, la instal·lació de càmeres de seguretat, tot i ser una opció sobre la taula, també presenta dificultats tècniques. Aquest últim incident arriba poc després de la reobertura parcial del jaciment, que havia estat tancat per treballs de consolidació arran de danys provocats per fenòmens meteorològics extrems dels últims anys.
Ara, s’han programat actuacions d’urgència per valor de més de 5.000 euros per retirar els blocs caiguts i consolidar les estructures malmeses. Les tasques es preveuen per a les primeres setmanes de desembre i no afectaran les zones habilitades per a les visites. Cal destacar que aquests danys es van detectar mentre es feia un control al jaciment. De moment, la investigació d’aquests fets l’està fent Mossos d’Esquadra i Agents Rurals, tot i que encara no els han aportat cap novetat. Gabriel de Prado reconeix que és complicat jutjar aquests casos d’espoli.
El jaciment de Castell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1996, és un dels exemples més destacats del patrimoni arqueològic de Catalunya. Amb restes de l’època ibèrica i vestigis de la Guerra Civil, aquest espai combina un alt valor històric amb un entorn natural privilegiat, situat a la Costa Brava. Atraient uns 100.000 visitants anuals, Castell es manté com un referent cultural, malgrat els desafiaments constants per garantir-ne la conservació. Gabriel de Prado fa una crida al respecte pel patrimoni i a la col·laboració ciutadana per denunciar qualsevol activitat anòmala o sospitosa a les autoritats competents.
Sergi Illa: “La millor manera de promocionar el territori és tenir una veu única per a les empreses”
Aquest dijous s’ha presentat l’Associació d’Empresaris i Propietaris dels Polígons Industrials Empordà, una nova entitat que neix amb l’objectiu de representar les empreses ubicades en els polígons industrials dels municipis que formen part del Pla Estratègic de Desenvolupament Local i Ocupació 2023-2028 de la Bisbal d’Empordà, Forallac, Corçà, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura i Ullastret. Per parlar-nos d’aquesta nova associació ens ha visitat al Supermatí el seu president, Sergi Illa.
Aquesta iniciativa sorgeix arran de diverses trobades vinculades al pla estratègic per al desenvolupament econòmic de la zona, que van concloure en la necessitat de crear una entitat per donar veu única al territori. L’objectiu principal és millorar la competitivitat empresarial i fomentar una col·laboració més estreta amb les institucions públiques, tal com apunta Sergi Illa.
La nova entitat representa més de 500 empreses i prop de 1.000 treballadors, consolidant-se com una peça clau per a l’economia del Baix Empordà. Tot i que el sector serveis destaca pel seu volum de treballadors, el territori també compta amb empreses dels sectors metàl·lic, tèxtil i altres indústries, que configuren una oferta empresarial molt diversa.
La primera assemblea de socis, prevista per al gener de l’any vinent, serà l’escenari per definir el pla estratègic d’actuació. L’entitat preveu recollir les necessitats específiques de les empreses associades i dissenyar un full de ruta que marqui les prioritats per als pròxims anys.
Entre les principals línies de treball, l’associació ha identificat diversos reptes a abordar. En primer lloc, destaca la necessitat de millorar la seguretat als polígons industrials, un aspecte prioritari per garantir l’activitat econòmica. També s’apunta la necessitat de gestionar millor la mobilitat. En tercer lloc, es vol posar el focus en la gestió de residus amb projectes de simbiosi industrial, per convertir els residus d’una empresa en recursos per a una altra.
La iniciativa compta amb el suport de diverses institucions públiques, incloent-hi els ajuntaments implicats, el Consell Comarcal i la Diputació. Els alcaldes dels municipis han expressat el seu compromís amb l’associació, veient-la com una eina imprescindible per promoure el creixement econòmic del territori i millorar la qualitat de vida dels treballadors i empresaris.
Aquesta aliança entre empreses i institucions aspira a ser un exemple de col·laboració territorial, amb l’objectiu de consolidar els polígons industrials de l’Empordà com a motor econòmic de la comarca i referent en sostenibilitat i competitivitat.
