Ja estem paint els resultats de les eleccions dels EUA que han tornat a posar a Trump a la presidència i aquest cop amb més poder que mai donat que controla el Senat i el Congrés. Si analitzem el país, és avui una societat dividida, en part per la polarització a que està sotmesa des de fa anys pels líders polítics. No és bo pel món que el país més poderós en termes econòmics i de capacitat militar, tingui les disfuncions internes actuals, que, d`alguna forma, mostren una debilitat, sinó un inici de decadència. I pel que fa a l’anàlisi exterior, veiem que les posicions de Trump i de Harris són molt diferents en àmbits importants. Trump opta per una posició proteccionista en matèria econòmica, amb clara confrontació amb la Xina i també amb Europa, amb l’aplicació d’aranzels als productes forans. Pel que fa a la defensa i política exterior, Trump fa tremolar quan parla del que pensa fer amb la OTAN, amb la relació amb la UE o amb la guerra d’Ucraïna i Gazza. Els models sobre immigració també són diferents, posant Trump un èmfasi que difícilment podrà complir. Altres camps com la tecnologia o la desinformació també ofereixen diferents punts de vista. I ara ja amb Trump a les portes de la casa Blanca, pren posició el 20 de gener, i a la vista de la influència que segur exercirà el magnat Elon Musk, i els nomenaments que ha fet per llocs claus del govern, alguns dels quals han sorprès fins i tot als republicans, s’intueix que serà una presidència disruptiva en molts camps. Davant aquest escenari, la UE en general, i Catalunya també pel que fa a productes que exportem als EUA, faran be de preparar-se per gestionar la seva política en funció dels paràmetres que s’estan veient.
El Baix Empordà ofereix un panorama divers en la gestió dels residus municipals, amb diferències significatives entre pobles pel que fa als tipus de materials reciclats i les quantitats recollides. Segons dades de l’Agència de residus de Catalunya les fraccions principals són la matèria orgànica, el paper i cartró, i el vidre, amb una presència destacada també dels envasos lleugers i residus voluminosos. Aquestes dades reflecteixen no només la capacitat de les administracions locals per implementar sistemes de recollida efectius, sinó també el nivell de conscienciació de la ciutadania.
Matèria orgànica: el motor del reciclatge
La matèria orgànica és el tipus de residu més rellevant al Baix Empordà, representant una part substancial del reciclatge total. Aquest residu inclou restes de menjar i altres materials biodegradables que, una vegada recollits, són transformats en compost per al sector agrícola o la jardineria. Municipis com Begur, amb 1.000,48 tones recollides, lideren aquesta fracció gràcies a l’eficiència del sistema porta a porta i una població sensibilitzada. Palafrugell, amb 950,2 tones, és un altre referent destacat, impulsat per la seva densitat poblacional i una oferta àmplia de serveis de recollida.
Municipis més petits també mostren resultats significatius en proporció al seu nombre d’habitants. Albons, amb 33,8 tones, i Forallac, amb 59,2 tones, són exemples de bones pràctiques que podrien replicar-se en altres pobles. En canvi, La Bisbal d’Empordà, tot i recollir 627,33 tones, encara necessita millorar la gestió global per assolir millors índexs de reciclatge.
Paper i cartró: l’eficiència del reciclatge comercial
El paper i cartró és una de les fraccions amb millor comportament gràcies a la seva gestió centralitzada i el suport del sector comercial, que genera grans volums d’aquest tipus de residu. La Bisbal d’Empordà encapçala la recollida amb 271,53 tones, resultat d’una xarxa consolidada de punts de recollida i l’activitat econòmica del municipi. Begur (256,3 tones) i Palafrugell (290,5 tones) segueixen aquesta tendència, amb una gran part del volum procedent del sector turístic.
Municipis com Ullà i Regencós, amb xifres més modestes, han aconseguit optimitzar els seus recursos per assolir proporcions adequades en relació amb la seva població. D’altra banda, municipis com Torroella de Montgrí (182 tones) poden millorar amb una gestió més adaptada a les seves característiques, especialment en zones amb una elevada densitat de visitants.
Vidre: un residu clau en zones turístiques
El vidre és un altre dels residus protagonistes al Baix Empordà, especialment a municipis amb una forta activitat turística, com Begur, que lidera aquesta fracció amb 502,86 tones recollides. Palafrugell, amb 286,4 tones, i La Bisbal d’Empordà, amb 248 tones, també mostren resultats destacables gràcies a la seva densitat poblacional i al pes del sector de l’hostaleria.
A municipis més petits, com Pals (98,7 tones) o Torroella de Montgrí (142,3 tones), el reciclatge de vidre depèn en gran part de la implementació d’infraestructures com contenidors específics i punts verds, que faciliten l’accés als ciutadans i establiments. Tot i això, els municipis amb una forta estacionalitat turística necessiten reforçar els seus mecanismes durant els mesos d’estiu per optimitzar aquesta recollida.
Envasos lleugers: un repte per a molts municipis
La recollida d’envasos lleugers, que inclou plàstics, llaunes i brics, és una fracció amb gran potencial però amb resultats desiguals al Baix Empordà. Palafrugell lidera amb 315,8 tones recollides, seguit de Begur amb 302,3 tones i La Bisbal d’Empordà amb 303,49 tones. Aquests municipis han implementat estratègies específiques com l’augment de punts de recollida i campanyes de conscienciació ciutadana.
A municipis com Albons (18,7 tones) i Regencós (22,5 tones), les xifres són més modestes però representen una bona proporció en relació amb el nombre d’habitants. Torroella de Montgrí, tot i recollir 192 tones, encara pot millorar en aquest àmbit aprofitant el seu volum turístic per conscienciar sobre el reciclatge d’envasos lleugers.
Residus voluminosos i fusta: la importància de les deixalleries
Els residus voluminosos, com mobles, electrodomèstics i restes de fusta, són gestionats principalment a través de les deixalleries municipals. En aquest camp, Palafrugell sobresurt amb 755,13 tones recollides, seguit de Begur amb 404,29 tones i La Bisbal d’Empordà amb 303,49 tones. Aquests municipis han desenvolupat infraestructures i serveis que faciliten la gestió d’aquests residus, com les recollides a domicili o els punts verds.
A municipis més petits, com Ullà (58,2 tones) o Regencós (34,6 tones), la recollida de voluminosos és més limitada però proporcional a la seva població. A Torroella de Montgrí, amb 290 tones, s’han registrat increments gràcies a la promoció de la reutilització i les campanyes de sensibilització en col·laboració amb entitats locals.
Altres fraccions: un llarg camí per recórrer
El reciclatge d’altres fraccions, com el tèxtil, els residus electrònics (RAEE) o els olis vegetals, encara representa una petita part del total recollit al Baix Empordà. La Bisbal d’Empordà lidera en la recollida de tèxtil amb 57,7 tones, mentre que Begur i Palafrugell també presenten xifres significatives gràcies a la implementació de contenidors específics.
En el cas dels residus electrònics, Palafrugell destaca amb 106,7 tones, seguit de La Bisbal amb 81,1 tones. Això demostra que els municipis amb més infraestructura tenen una major capacitat per gestionar aquest tipus de residus, encara infrarepresentats en molts altres pobles. Finalment, la recollida d’olis vegetals, tot i ser clau per evitar la contaminació, presenta xifres molt baixes en la majoria de municipis, amb excepcions com Begur (0,76 tones) o La Bisbal (4,41 tones).
Comparació entre municipis
Les dades recollides mostren que els municipis amb millors índexs de reciclatge han sabut implementar sistemes de recollida específics i han treballat en la conscienciació ciutadana. Begur, Albons i Palafrugell són exemples d’èxit en matèria orgànica i vidre, mentre que La Bisbal d’Empordà, tot i liderar en fraccions com el paper i cartró, encara té marge per millorar la seva taxa global de recollida selectiva.
D’altra banda, municipis com Torroella de Montgrí o Ullà, amb resultats més baixos, han de treballar per optimitzar els seus sistemes de gestió i aprofitar millor els recursos disponibles per incrementar les xifres de reciclatge en totes les fraccions. Aquestes dades evidencien que la diversitat de contextos al Baix Empordà requereix solucions adaptades a cada municipi.
Carolina Durante, una de les bandes més destacades de l’escena indie estatal, obrirà la primera nit del festival Ítaca Sant Joan 2025. El grup actuarà el divendres 20 de juny a la Platja Gran de l’Estartit i presentarà el seu tercer treball, Elige tu propia aventura. Publicat el passat octubre, aquest àlbum ha consolidat el quartet format per Diego, Martín, Juan i Mario, ampliant la seva sonoritat i demostrant que són molt més que un fenomen passatger.
Des que van debutar amb l’explosiu single Cayetano l’any 2018, Carolina Durante ha fet créixer una comunitat de seguidors fidel, amb himnes generacionals com La noche de los muertos vivientes i discos aclamats com Carolina Durante (2019) i Cuatro chavales (2022). El seu pas per festivals i escenaris de tot l’Estat els ha convertit en referents d’una nova escena musical.
El festival Ítaca, que celebra la seva tretzena edició, s’amplia aquest any a tres dies de concerts: 20, 21 i 23 de juny. L’organització adapta el calendari al cap de setmana anterior a la revetlla, que cau en dilluns, oferint una experiència que combina música i tradició en un entorn incomparable com és la Platja Gran de l’Estartit.
Una altra gran novetat és la participació de Figa Flawas en la Gran Revetlla de Sant Joan, el dilluns 23 de juny. La banda, considerada una de les més destacades del panorama de música urbana a Catalunya, aporta un toc contemporani al festival, reafirmant la seva aposta per la diversitat d’estils i públics.
Les primeres entrades i abonaments es van posar a la venda “a cegues”, sense anunciar el cartell, i es van esgotar en poques hores, destacant l’expectació generada pel festival. Els preus assequibles, una marca de la casa, han estat claus per consolidar aquesta cita cultural a la Costa Brava. Actualment, ja es poden adquirir entrades per les tres nits per 22 i 18 euros, mantenint la filosofia de fer la cultura accessible.
La passada edició, el 2024, va acollir prop de 28.000 espectadors i va omplir cinc dels sis concerts programats. Els escenaris van incloure llocs emblemàtics com l’Estartit, Calella de Palafrugell, l’Escala, Gualta i Corçà, i van destacar per una programació amb artistes catalans, estatals i amb denominació d’origen gironina. Aquest any, el festival, organitzat per Link Produccions amb el suport de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit i altres municipis de l’Empordà, promet nous anuncis impactants per continuar captivant el públic local i visitants d’arreu.
Privat: Catalunya compleix l’objectiu en reducció de residus però encara està “lluny” en xifres de reciclatge
A partir de l’any 2025, els habitants del Baix Empordà, com la resta de Catalunya, hauran d’assumir una taxa de residus més elevada i obligatòria, en línia amb la normativa europea. Aquesta mesura té com a objectiu cobrir el 100% del cost del servei de recollida i tractament de residus, una realitat que busca conscienciar sobre la necessitat de reduir i gestionar millor els residus per minimitzar l’impacte ambiental.
Actualment, el Baix Empordà presenta xifres de recollida selectiva força diverses entre municipis, segons dades de l’Agència de residus de Catalunya. Mentre que alguns pobles superen el 70% de recollida selectiva, altres es troben per sota del 50%, la mitjana catalana del 2023. Aquestes diferències evidencien l’impacte de les polítiques locals i dels sistemes de recollida implantats.
Dades municipals al Baix Empordà
Un cop d’ull a les dades de recollida de residus el Baix Empordà mostra contrastos significatius entre municipis. Per exemple:
Albons (93,91%)
Forallac (90,67%)
Pals (90,18%)
Palau-sator (89,73%)
Regencós (74,93%)
En l’altre extrem, alguns municipis es troben a la cua de reciclatge, amb taxes molt baixes. Entre els municipis amb índexs més baixos destaquen:
La Bisbal d’Empordà (42,45%)
Torroella de Montgrí (42,22%)
Ullà (39,21%)
A nivell individual, la generació de residus també varia considerablement. Albons registra una generació de 433 kg per habitant i any, mentre que Begur arriba als 788 kg. Aquesta diferència es pot atribuir tant al volum de visitants estivals com als hàbits de consum de cada poble.
Canvis imminents: més conscienciació i nous sistemes
Per complir amb els nous requisits europeus, el 2025 es preveu un augment significatiu en la taxa de residus a gairebé tots els municipis. Aquesta mesura vol incentivar una gestió més responsable dels residus, especialment en municipis amb rendiments baixos. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, els sistemes de recollida porta a porta han demostrat ser els més efectius per augmentar la recollida selectiva, com exemplifiquen Corçà, Verges o Begur amb percentatges de recollida selectiva propers al 90%.
Municipis del Baix Empordà amb sistemes tradicionals de contenidors, com La Bisbal, podrien veure’s especialment afectats si no milloren els seus índexs de reciclatge. Això no només comportarà un impacte econòmic més gran per a les famílies, sinó també un increment de les penalitzacions associades al tractament de residus no reciclats.
Solucions i oportunitats
Una de les solucions que s’estan implementant a Catalunya és el sistema de pagament per generació, on les famílies paguen en funció de la quantitat de residus que generen. Aquest model, ja aplicat en algunes zones, fomenta una gestió més eficient, redueix els costos i promou una millor separació en origen.
Al Baix Empordà, municipis com Albons i Begur podrien servir d’exemple per a altres pobles en la implantació de pràctiques més sostenibles.
A més, és essencial reforçar les campanyes de conscienciació ciutadana. Informar sobre la importància de separar correctament les diferents fraccions, utilitzar punts verds per a residus especials i reduir la generació de residus orgànics i voluminosos són mesures que poden ajudar a millorar les estadístiques regionals.
Mirant al futur
El 2025 serà un any clau per al Baix Empordà en termes de gestió de residus. Els municipis que no millorin els seus índexs de reciclatge s’exposen a taxes més elevades, mentre que aquells que apostin per sistemes eficients com el porta a porta podran reduir l’impacte econòmic sobre els seus ciutadans. A més, la cooperació entre ajuntaments i entitats comarcals serà imprescindible per compartir recursos i bones pràctiques.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha posat en marxa un pla d’instal·lacions fotovoltaiques que pretén transformar el model energètic dels equipaments municipals. L’objectiu és avançar cap a un sistema d’autoconsum col·lectiu basat en energia solar, una aposta clara per la sostenibilitat i la transició energètica.
Aquest projecte preveu la instal·lació de plaques solars en deu punts estratègics que abastiran un total de 47 edificis municipals. L’empresa ImpactE, especialitzada en eficiència energètica, ha estat l’encarregada de determinar els edificis més idonis per maximitzar l’eficiència i reduir els costos. Gràcies a aquesta planificació, s’han optimitzat les inversions, estimades en prop de 500.000 euros, amb un retorn econòmic en set anys i mig.
El projecte tindrà un fort impacte mediambiental, amb una reducció anual prevista de més de 100 tones de diòxid de carboni. Aquest esforç contribueix directament a la lluita contra el canvi climàtic, alhora que redueix la dependència de fonts d’energia no renovables.
Des del punt de vista econòmic, el pla es traduirà en un estalvi immediat. Per exemple, la instal·lació de plaques a la nau de la brigada municipal, actualment en execució, tindrà un cost d’aproximadament 100.000 euros i es preveu que estigui amortitzada en només tres anys i mig. Aquesta nau generarà 166.280 kWh anuals, dels quals un 85% s’utilitzaran per subministrar energia a altres edificis com el Poliesportiu Vell, el Cinema Montgrí i la Casa Pastors.
De les deu instal·lacions planificades, ja se n’han executat dues: l’Espai Ter i la seu de la Policia Local. Entre els projectes pendents destaca la instal·lació a la Biblioteca Pere Blasi (38,7 kWp), l’Escola Guillem de Montgrí (119,7 kWp) i l’Escola Portitxol (88,5 kWp), així com altres equipaments relacionats amb la gestió d’aigües i bombaments.
El regidor d’energia, Josep Martinoy, ha explicat que aquest pla s’emmarca en una estratègia més àmplia de transició energètica. “És una aposta valenta i necessària que reforça el nostre compromís amb la sostenibilitat i la reducció de la petjada de carboni”, ha afirmat. Martinoy ha destacat que el projecte combina la planificació tècnica i l’estratègia econòmica per consolidar un municipi més autosuficient i preparat per als reptes ambientals de les pròximes dècades.
L’Ajuntament preveu ampliar aquest model a altres espais en el futur, aprofitant l’experiència i els resultats d’aquest pla inicial. El projecte no només posa Torroella de Montgrí al capdavant de la transició energètica, sinó que també serveix com a referent per altres municipis que vulguin replicar iniciatives similars.
La formació professional (FP) al Baix Empordà té una gran quantitat d’itineraris i sortides: des del món sanitari a l’àmbit gastronòmic, passant per la formació agroalimentària o tecnològica. Els diferents centres de la comarca han anat desenvolupant les seves línies i famílies de formació per oferir als estudiants una àmplia oferta formativa.
Si bé és cert, i tal com apunten des d’FP Baix Empordà– la plataforma educativa que unifica l’oferta d’FP de la comarca-, la formació professional a la comarca té problemàtiques úniques i compartides amb altres centres de les comarques gironines i Catalunya: la manca de transport públic per promoure la mobilitat sostenible entre centres, la concepció errònia i la manca de prestigi que té la formació professional a l’hora d’escollir un camí laboral, o la falta d’orientació educativa per ajustar-se a les necessitats dels alumnes.
Per això, i per entendre una mica més el teixit formatiu que tenim al Baix Empordà ens hem reunit amb els caps i formadors de formació professional de l’INS Baix Empordà (Palafrugell), l’INS Palamós, l’INS Sant Feliu, l’INS La Bisbal d’Empordà, l’INS Torroella de Montgrí, el CEE Els Àngels (Palamós) i l’Escola Agrària i Alimentària de l’Empordà (Monells). Tots ells formen part de la plataforma FP Baix Empordà.
La disponibilitat d’estudis
La peculiaritat que té el Baix Empordà, quan parlem d’estudis de formació professional, és la varietat i la diferenciació que hi ha arreu del territori. Des de l’entitat FP Baix Empordà miren d’adaptar-se a les necessitats del territori i, alhora, treballar de manera conjunta per veure quins són els cursos que encaixen millor a cada centre i zona d’influència.
L’INS Baix Empordà és un dels centres que ofereix més cicles formatius i, alhora, un dels que compta amb més alumnat. Hi ha cinc famílies professionals, amb 10 cicles formatius i altres tipus de formacions. Tal com apunta el cap d’estudis de formació professional, Joan Guerrero, al centre hi ha més de 500 alumnes cursant les diverses formacions que hi ofereixen.
L’INS Sant Feliu compta amb sis famílies professionals: serveis socioculturals a la comunitat, administració, electricitat, activitats comercials, imatge personal i manteniment d’embarcacions d’esbarjo. Però, a més, ofereixen altres tipus d’estudis per aquelles persones que volen accedir a la formació professional. La cap d’estudis de Formació Professional, Núria Malagón, explica que hi ha més de 500 alumnes cursant aquests tipus de formacions. Malagón ha destacat la importància d’establir connexions amb les empreses del territori.
L’INS La Bisbal d’Empordà té quatre famílies professionals, tal com explica el cap d’estudis de formació professional, Marc Arimany. A més, enguany han incorporat una línia de certificats que permet a aquells interessats en el món ramader poder desenvolupar els seus estudis. Però ha destacat la rellevància del centre en el món de les arts plàstiques.
A l’INS Palamós, la cap d’estudis, Sílvia Vila, explica que el centre també està lligat amb el territori amb les diverses formacions que ofereix: estudis centrats en la digitalització i la informàtica, la sanitat i la que se centra els serveis socioculturals a la comunitat. A l’INS Palamós són més de 300 alumnes els que formen part d’aquests cicles formatius.
Un altre dels centres amb formació adaptada a les necessitats del territori és l’INS Torroella de Montgrí. El coordinador de formació professional, Artur Cateura, explica que al centre ofereixen estudis relacionats amb dues famílies professionals: la primera dedicada al comerç i al màrqueting, i l’altra centrada en el vessant esportiu. L’INS Torroella és un dels centres que darrerament ha començat a oferir formació professional a la comarca. Artur Cateura reconeix que els cicles formatius estan molt lligats amb les activitats que es produeixen a la zona.
Un dels centres de formació especialitzada que té la comarca és l’Escola Agrària i Alimentària de l’Empordà (Monells). El seu director, Gerard Alexandre, explica que el centre pertany al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i els cursos que ofereixen giren entorn de l’agroalimentació, des que es crea l’aliment fins a la seva producció final. Hi ha una xarxa de 15 escoles arreu de Catalunya i la de l’Empordà se centra en la indústria alimentària.
Gerard Alexandre admet que són set professors a l’escola però explica que col·laboren amb les empreses del sector per facilitar aquesta connexió amb el món laboral. I tot i que la formació es podria centrar únicament en el sector, Alexandre admet que el perfil de l’alumnat és divers: des de persones dins el sector agroalimentari que es volen reciclar o ampliar els seus estudis o persones que volen entrar en aquest sector.
Però també hi ha formació per a persones amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. Al Centre d’Educació Especial Els Àngels (Palamós) la professora tècnica de l’IFE, la Marina Comas, i la integradora social, Raquel Soler, expliquen que aquesta formació està destinada a aquest col·lectiu de joves, d’entre 16 i 21 anys, amb una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. “És un cicle formatiu adaptat de quatre anys en els quals s’ensenya i s’aprèn a realitzar les tasques d’un auxiliar en cura d’animals i espais verds”, apunta Marina Comas.
Les mancances la mobilitat
Una de les problemàtiques que s’ha observat des del sector de la formació professional al Baix Empordà són les mancances en la mobilitat amb transport públic. Sílvia Vila reconeix que hi ha alumnes que han de marxar abans de classe o, fins i tot, arriben tard perquè les connexions que hi ha entre els diversos municipis de la comarca – sobretot els més petits – són deficients. “Hi ha alumnes que decideixen els seus estudis en funció de la mobilitat”, apunta Vila.
Artur Cateura admet que tot i la feina que fan des d’FP Baix Empordà per promocionar i donar a conèixer els cicles formatius disponibles arreu de la comarca, una de les “barreres” amb les quals es troben és la mobilitat. Per això, creu que les poblacions de la comarca haurien d’estar connectades de manera regular i sense trajectes que s’allarguen més del compte. Posa un exemple real d’un alumne que estudia un cicle formatiu a Torroella de Montgrí.
Marc Arimany afegeix que les connexions que hi ha amb els municipis de fora la comarca amb transport públic també són deficients. “Es triguen més de dues hores, per fer un trajecte d’una hora i quart”, reconeix Arimany.
Prestigi i orientació
Sempre s’ha reconegut que hi ha diversos camins per arribar a cursar estudis universitaris i de màster. Un d’ells és l’accés des de Batxillerat i l’altre és a través dels cicles formatius. Sílvia Vila apunta que aquest segon camí és més “professionalitzador” que el que es fa amb el primer camí. I tot i el canvi de tendència de valorització dels cicles formatius, els membres d’FP Baix Empordà reconeixen que aquest canvi s’està produint de manera molt lenta. Per això, Núria Malagón apunta les mancances en l’orientació formativa.
Artur Cateura reconeix que hi ha un desconeixement sobre com funciona la formació professional als centres i, per això, caldria promocionar de manera més clara des dels centres aquest tipus de formació en els cursos d’ESO. “Si bé és cert que estem trencant barreres”, apunta Cateura. Gerard Alexandre apunta, però, que encara cal lluitar contra la concepció errònia que té la societat sobre els estudis universitaris i la formació professional. “Les empreses demanen perfils més professionals i no tan sobrequalificats”, admet Gerard Alexandre.
Tots els formadors coincideixen en el pes que ha de tenir l’alumne a l’hora de prendre decisions. “En una formació professional necessitem alumnes inquiets i que siguin proactius en el món laboral. Aquest és el perfil que més interessa a les empreses”, admet Núria Malagón. Els formadors reconeixen que han de treballar en aquesta tasca d’orientadors i formadors. “Al final formem alumnes, però també a joves adults”, reconeixen els formadors.
Apunten, a més, que hi ha problemàtiques endèmiques amb la gestió que es fa des del Departament. Els formadors coincideixen a dir que els currículums s’haurien d’adaptar millor a les necessitats que demanen les empreses i, alhora, els centres necessiten encara més professors per cobrir les necessitats de l’alumnat. “Els perfils de formació professional són molt específics i cobrir totes les places és complicat”, reconeixen els formadors.
La vinculació amb les empreses
“Anar acompanyat de les empreses és clau”, admet Marc Arimany. La resta de formadors coincideixen amb aquesta afirmació. Núria Malagón explica que cal anar amb consonància amb les necessitats del mercat i “no tant amb el Departament d’Educació”. La formadora admet que els currículums i les temporitzacions a vegades són “inassumibles”. Per això, creu que cal veure les necessitats reals de les empreses per poder formar alumnes preparats.
Sílvia Vila admet que és de gran ajuda que empreses i alumnes valorin les seves estades professionals per veure quins són els punts que cal millorar de la formació, “en la mesura que podem”. Marc Arimany apunta també que un dels aspectes que limita la formació professional és el material del qual disposen per fer la part més pràctica de la formació. “A vegades ens trobem que treballem amb materials que a les empreses és més nou o més avançat tecnològicament”, apunta el formador. Per això, i tal com explica Artur Cateura, cal trobar-se amb les empreses i amb les administracions per millorar les condicions i el currículum dels alumnes.
Si bé és cert, que des del CEE Els Àngels la relació amb les empreses és diferent. Els alumnes que surten de l’IFE dels Àngels necessiten empreses més socials i que comprenguin la situació dels alumnes que surten d’aquesta formació. Marc Arimany reconeix que tant per a col·lectius amb necessitats especials com per a qualsevol altre alumne de formació professional, “s’ha perdut la figura de l’aprenent”. Gerard Alexandre ho vincula amb la manca de relació que s’ha anat produint en els darrers anys entre les empreses i els currículums que demanen sobre formació professional.
Artur Cateura admet que hi ha “una barrera” entre les empreses i els alumnes de formació professional i que cal trencar-la.
Les xifres
A la comarca, segons dades del Departament d’Ensenyament publicades en l’Estadística d’ensenyament (2022-2023), hi ha 1.562 alumnes matriculats en els diversos cicles formatius d’aquests centres del Baix Empordà i 120 alumnes matriculats en els Programes de Formació i Inserció. Tots ells matriculats en centres públics d’ensenyament.
En el cas de la formació professional la balança queda repartida en homes i dones: hi ha 750 dones (un 48,02%) que cursen formació professional i 812 homes (un 51,98%) que cursen aquest tipus d’estudis a la comarca. En el cas dels Programes de Formació i Inserció la balança es decanta per perfils masculins: 76 homes cursen PFI (63,33%) i 44 dones cursen aquests PFI (36,67%).
