La formació professional (FP) al Baix Empordà té una gran quantitat d’itineraris i sortides: des del món sanitari a l’àmbit gastronòmic, passant per la formació agroalimentària o tecnològica. Els diferents centres de la comarca han anat desenvolupant les seves línies i famílies de formació per oferir als estudiants una àmplia oferta formativa.

Si bé és cert, i tal com apunten des d’FP Baix Empordà– la plataforma educativa que unifica l’oferta d’FP de la comarca-, la formació professional a la comarca té problemàtiques úniques i compartides amb altres centres de les comarques gironines i Catalunya: la manca de transport públic per promoure la mobilitat sostenible entre centres, la concepció errònia i la manca de prestigi que té la formació professional a l’hora d’escollir un camí laboral, o la falta d’orientació educativa per ajustar-se a les necessitats dels alumnes.

Per això, i per entendre una mica més el teixit formatiu que tenim al Baix Empordà ens hem reunit amb els caps i formadors de formació professional de l’INS Baix Empordà (Palafrugell), l’INS Palamós, l’INS Sant Feliu, l’INS La Bisbal d’Empordà, l’INS Torroella de Montgrí, el CEE Els Àngels (Palamós) i l’Escola Agrària i Alimentària de l’Empordà (Monells). Tots ells formen part de la plataforma FP Baix Empordà.

La disponibilitat d’estudis

La peculiaritat que té el Baix Empordà, quan parlem d’estudis de formació professional, és la varietat i la diferenciació que hi ha arreu del territori. Des de l’entitat FP Baix Empordà miren d’adaptar-se a les necessitats del territori i, alhora, treballar de manera conjunta per veure quins són els cursos que encaixen millor a cada centre i zona d’influència.

L’INS Baix Empordà és un dels centres que ofereix més cicles formatius i, alhora, un dels que compta amb més alumnat. Hi ha cinc famílies professionals, amb 10 cicles formatius i altres tipus de formacions. Tal com apunta el cap d’estudis de formació professional, Joan Guerrero, al centre hi ha més de 500 alumnes cursant les diverses formacions que hi ofereixen.

L’INS Sant Feliu compta amb sis famílies professionals: serveis socioculturals a la comunitat, administració, electricitat, activitats comercials, imatge personal i manteniment d’embarcacions d’esbarjo. Però, a més, ofereixen altres tipus d’estudis per aquelles persones que volen accedir a la formació professional. La cap d’estudis de Formació Professional, Núria Malagón, explica que hi ha més de 500 alumnes cursant aquests tipus de formacions. Malagón ha destacat la importància d’establir connexions amb les empreses del territori.

L’INS La Bisbal d’Empordà té quatre famílies professionals, tal com explica el cap d’estudis de formació professional, Marc Arimany. A més, enguany han incorporat una línia de certificats que permet a aquells interessats en el món ramader poder desenvolupar els seus estudis. Però ha destacat la rellevància del centre en el món de les arts plàstiques.

A l’INS Palamós, la cap d’estudis, Sílvia Vila, explica que el centre també està lligat amb el territori amb les diverses formacions que ofereix: estudis centrats en la digitalització i la informàtica, la sanitat i la que se centra els serveis socioculturals a la comunitat. A l’INS Palamós són més de 300 alumnes els que formen part d’aquests cicles formatius.

Un altre dels centres amb formació adaptada a les necessitats del territori és l’INS Torroella de Montgrí. El coordinador de formació professional, Artur Cateura, explica que al centre ofereixen estudis relacionats amb dues famílies professionals: la primera dedicada al comerç i al màrqueting, i l’altra centrada en el vessant esportiu. L’INS Torroella és un dels centres que darrerament ha començat a oferir formació professional a la comarca. Artur Cateura reconeix que els cicles formatius estan molt lligats amb les activitats que es produeixen a la zona.

Un dels centres de formació especialitzada que té la comarca és l’Escola Agrària i Alimentària de l’Empordà (Monells). El seu director, Gerard Alexandre, explica que el centre pertany al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i els cursos que ofereixen giren entorn de l’agroalimentació, des que es crea l’aliment fins a la seva producció final. Hi ha una xarxa de 15 escoles arreu de Catalunya i la de l’Empordà se centra en la indústria alimentària.

Gerard Alexandre admet que són set professors a l’escola però explica que col·laboren amb les empreses del sector per facilitar aquesta connexió amb el món laboral. I tot i que la formació es podria centrar únicament en el sector, Alexandre admet que el perfil de l’alumnat és divers: des de persones dins el sector agroalimentari que es volen reciclar o ampliar els seus estudis o persones que volen entrar en aquest sector.

Però també hi ha formació per a persones amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. Al Centre d’Educació Especial Els Àngels (Palamós) la professora tècnica de l’IFE, la Marina Comas, i la integradora social, Raquel Soler, expliquen que aquesta formació està destinada a aquest col·lectiu de joves, d’entre 16 i 21 anys, amb una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. “És un cicle formatiu adaptat de quatre anys en els quals s’ensenya i s’aprèn a realitzar les tasques d’un auxiliar en cura d’animals i espais verds”, apunta Marina Comas.

Les mancances la mobilitat

Una de les problemàtiques que s’ha observat des del sector de la formació professional al Baix Empordà són les mancances en la mobilitat amb transport públic. Sílvia Vila reconeix que hi ha alumnes que han de marxar abans de classe o, fins i tot, arriben tard perquè les connexions que hi ha entre els diversos municipis de la comarca – sobretot els més petits – són deficients. “Hi ha alumnes que decideixen els seus estudis en funció de la mobilitat”, apunta Vila.

Artur Cateura admet que tot i la feina que fan des d’FP Baix Empordà per promocionar i donar a conèixer els cicles formatius disponibles arreu de la comarca, una de les “barreres” amb les quals es troben és la mobilitat. Per això, creu que les poblacions de la comarca haurien d’estar connectades de manera regular i sense trajectes que s’allarguen més del compte. Posa un exemple real d’un alumne que estudia un cicle formatiu a Torroella de Montgrí.

Marc Arimany afegeix que les connexions que hi ha amb els municipis de fora la comarca amb transport públic també són deficients. “Es triguen més de dues hores, per fer un trajecte d’una hora i quart”, reconeix Arimany.

Prestigi i orientació

Sempre s’ha reconegut que hi ha diversos camins per arribar a cursar estudis universitaris i de màster. Un d’ells és l’accés des de Batxillerat i l’altre és a través dels cicles formatius. Sílvia Vila apunta que aquest segon camí és més “professionalitzador” que el que es fa amb el primer camí. I tot i el canvi de tendència de valorització dels cicles formatius, els membres d’FP Baix Empordà reconeixen que aquest canvi s’està produint de manera molt lenta. Per això, Núria Malagón apunta les mancances en l’orientació formativa.

Artur Cateura reconeix que hi ha un desconeixement sobre com funciona la formació professional als centres i, per això, caldria promocionar de manera més clara des dels centres aquest tipus de formació en els cursos d’ESO. “Si bé és cert que estem trencant barreres”, apunta Cateura. Gerard Alexandre apunta, però, que encara cal lluitar contra la concepció errònia que té la societat sobre els estudis universitaris i la formació professional. “Les empreses demanen perfils més professionals i no tan sobrequalificats”, admet Gerard Alexandre.

Tots els formadors coincideixen en el pes que ha de tenir l’alumne a l’hora de prendre decisions. “En una formació professional necessitem alumnes inquiets i que siguin proactius en el món laboral. Aquest és el perfil que més interessa a les empreses”, admet Núria Malagón. Els formadors reconeixen que han de treballar en aquesta tasca d’orientadors i formadors. “Al final formem alumnes, però també a joves adults”, reconeixen els formadors.

Apunten, a més, que hi ha problemàtiques endèmiques amb la gestió que es fa des del Departament. Els formadors coincideixen a dir que els currículums s’haurien d’adaptar millor a les necessitats que demanen les empreses i, alhora, els centres necessiten encara més professors per cobrir les necessitats de l’alumnat. “Els perfils de formació professional són molt específics i cobrir totes les places és complicat”, reconeixen els formadors.

La vinculació amb les empreses

“Anar acompanyat de les empreses és clau”, admet Marc Arimany. La resta de formadors coincideixen amb aquesta afirmació. Núria Malagón explica que cal anar amb consonància amb les necessitats del mercat i “no tant amb el Departament d’Educació”. La formadora admet que els currículums i les temporitzacions a vegades són “inassumibles”. Per això, creu que cal veure les necessitats reals de les empreses per poder formar alumnes preparats.

Sílvia Vila admet que és de gran ajuda que empreses i alumnes valorin les seves estades professionals per veure quins són els punts que cal millorar de la formació, “en la mesura que podem”. Marc Arimany apunta també que un dels aspectes que limita la formació professional és el material del qual disposen per fer la part més pràctica de la formació. “A vegades ens trobem que treballem amb materials que a les empreses és més nou o més avançat tecnològicament”, apunta el formador. Per això, i tal com explica Artur Cateura, cal trobar-se amb les empreses i amb les administracions per millorar les condicions i el currículum dels alumnes.

Si bé és cert, que des del CEE Els Àngels la relació amb les empreses és diferent. Els alumnes que surten de l’IFE dels Àngels necessiten empreses més socials i que comprenguin la situació dels alumnes que surten d’aquesta formació. Marc Arimany reconeix que tant per a col·lectius amb necessitats especials com per a qualsevol altre alumne de formació professional, “s’ha perdut la figura de l’aprenent”. Gerard Alexandre ho vincula amb la manca de relació que s’ha anat produint en els darrers anys entre les empreses i els currículums que demanen sobre formació professional.

Artur Cateura admet que hi ha “una barrera” entre les empreses i els alumnes de formació professional i que cal trencar-la.

 Les xifres

A la comarca, segons dades del Departament d’Ensenyament publicades en l’Estadística d’ensenyament (2022-2023), hi ha 1.562 alumnes matriculats en els diversos cicles formatius d’aquests centres del Baix Empordà i 120 alumnes matriculats en els Programes de Formació i Inserció. Tots ells matriculats en centres públics d’ensenyament.

En el cas de la formació professional la balança queda repartida en homes i dones: hi ha 750 dones (un 48,02%) que cursen formació professional i 812 homes (un 51,98%) que cursen aquest tipus d’estudis a la comarca. En el cas dels Programes de Formació i Inserció la balança es decanta per perfils masculins: 76 homes cursen PFI (63,33%) i 44 dones cursen aquests PFI (36,67%).