30.9 C
Pals
Dimarts, 24 juny 2025
- Publicitat -

El TSJC augmenta a 13 anys de presó la condemna a l’acusat de violar una treballadora sexual a Palamós

TSJC Palamós Violació

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha augmentat a 13 anys de presó la condemna a l’acusat de violar una treballadora sexual a Palamós i causar-li lesions la matinada del 21 de novembre del 2023. L’Audiència de Girona li va imposar 6 anys però l’alt tribunal català ha estimat un recurs de la fiscalia que sol·licitava incrementar la pena al·legant que la secció quarta no va tenir en compte el grau de violència del processat. La sentència conclou que l’acusat va actuar amb “brutalitat” i amb l’objectiu “d’humiliar” la víctima quan “li va introduir amb força la mà a la cavitat vaginal i, un cop dins, la va girar fent torsió mecànica”: “La torsió no era necessària i obeïa només al desig d’humiliar”.

La sentència del TSJC estima el recurs interposat per la fiscalia i resol que va ser una agressió sexual agreujada per la violència de l’acusat i perquè els seus actes van ser “particularment degradants o vexatoris”.

La secció quarta de l’Audiència de Girona li va imposar una pena de 6 anys de presó (5 per agressió sexual amb penetració i 1 per un delicte de lesions). La sentència va declarar provat que cap a les 3 de la matinada del 21 de novembre del 2023, l’acusat va anar a un bordell de Palamós. Després de tenir sexe amb una treballadora, cap a les 4.30 hores va contractar els serveis de la víctima.

Quan estaven en una de les habitacions, el processat li va introduir els dits a la treballadora sexual, que es va oposar “a aquesta pràctica”. L’home va parar, però després d’una “breu pausa”, li va acabar introduint “amb força la mà” i la va regirar, provocant-li un esquinçament a la víctima. La dona va haver de rebre assistència mèdica i tractament quirúrgic per suturar les ferides.

L’Audiència va excloure l’encaix de l’agressió sexual de l’article 179.2, que és quan es comet utilitzant violència o intimidació. “El tribunal exclou la violència en considerar que es va tractar d’una penetració sorpresiva i la introducció de la mà a la vagina de la denunciant no va ser fruit d’un exercici de violència prèvia, sinó d’una conducta inesperada”.

El TSJC avala els arguments de la fiscalia a l’hora de recórrer contra la sentència i conclou amb aquest atac “per sorpresa i amb força”, el condemnat va “doblegar la voluntat” de la víctima: “No només va introduir per la força la mà, sinó que va fer una torsió mecànica, una acció especialment violenta”.

“Ens hem de preguntar, la torsió era necessària per a l’agressió sexual? La resposta és no. Va ser especialment denigrant i humiliant per a la víctima? La resposta és sí”, argumenta la sentència. El TSJC considera que la torsió que va causar una hemorràgia a la víctima “conté un plus de gravetat i de brutalitat”: “El processat era plenament conscient de les lesions que ocasionaria, que van necessitar tractament quirúrgic i que haurien pogut ser molt més greus”.

“Així, va mostrar el seu enuig a la negativa de la denunciant, va imposar el seu poder, la va menysprear i humiliar. Hi va haver un excés de violència. El relat fàctic permet apreciar que el processat es va excedir en el seu ‘modus operandi’, més enllà de l’acció concreta que va portar a terme, va imposar la seva conducta a la denunciant amb una clara denigració com a dona”, resol la sentència a l’hora d’acceptar el subtipus agreujat per ser una agressió sexual “particularment degradant o vexatòria”.

Per això, eleva la pena per aquest delicte a 12 anys de presó i manté la condemna d’1 any pel delicte de lesions. A més, el processat no es podrà acostar a menys de 500 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 13 anys i li imposen 5 anys de llibertat vigilada.

El Club Nàutic de l’Estartit és el primer patrocinador oficial de l’Espai Medes

conveniespaimedescne2.jpeg-870x580

L’Espai Medes ha signat el seu primer acord de col·laboració i esponsorització amb el Club Nàutic Estartit. El conveni reforça el compromís del club amb aquest nou centre dedicat a la divulgació del patrimoni marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

L’acte s’ha celebrat a les instal·lacions del centre, amb la participació de l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, el regidor Genís Pigem i el president del Club Nàutic Estartit, Jordi Ponjoan. Aquest acord consolida un vincle que ve de lluny: el club va tenir un paper clau en la creació de l’equipament, ja que l’any 2017 es va fer càrrec de la construcció de l’edifici dins del projecte de millora de la dàrsena esportiva.

Amb aquesta col·laboració, es preveu impulsar les visites dels més de 500 socis del club i donar suport a les activitats programades dins el Pla Director del centre. L’Espai Medes s’ha concebut com un centre d’interpretació marina de nova generació, amb una proposta immersiva que convida el públic a fer un viatge submarí per descobrir els valors ecològics i culturals d’aquest entorn natural.

El centre va obrir portes el passat 5 d’abril i, en les primeres setmanes, ha rebut prop d’un miler de visitants. El regidor Genís Pigem ha destacat la bona acollida del públic i ha agraït la implicació del Club Nàutic, que considera clau per consolidar les funcions educatives i de sensibilització del projecte.

Coincidint amb la signatura del conveni, s’ha activat el lloc web oficial del centre, www.espaimedes.cat, que anirà incorporant continguts de forma progressiva. A més, durant tot el mes de maig, les visites seran gratuïtes els dimarts, dimecres i dijous, amb sessions guiades els dimecres adreçades a col·lectius específics.

L’Espai Medes és fruit d’una col·laboració institucional àmplia que inclou l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, el Club Nàutic Estartit, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i la Diputació de Girona. El centre s’emmarca dins del Pla de Sostenibilitat Turística del municipi, en l’eix de valorització del territori.

Supermatí – 5 maig 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 5 maig 2025
Loading
/

L’Orquestra Di-versiones exhaureix les entrades per la celebració dels 20 anys

l’orquestra-di-versiones-celebrara-20-anys-amb-una-festassa-a-girona
L’Orquestra Di-Versiones celebrarà 20 anys amb una festassa a Girona

L’Orquestra Di-versiones ha exhaurit les més de 6.000 entrades per a la gran festa dels seus 20 anys, que se celebrarà el 10 de maig al Palau de Fires de Girona. Aquesta resposta del públic confirma l’èxit de convocatòria i l’expectació generada al voltant de l’esdeveniment.

La jornada festiva començarà a les quatre de la tarda al Mercat del Lleó. Des d’allà, arrencarà una rua que omplirà els carrers de la ciutat de música i espectacle fins arribar al Palau de Fires, on tindran lloc els concerts principals.

L’acte comptarà amb actuacions i col·laboracions especials que repassaran dues dècades de trajectòria de l’Orquestra Di-versiones. La música no s’aturarà fins a mitjanit, en una vetllada pensada per fer reviure els millors moments de la seva història i oferir una experiència única als assistents. Amb aquest concert, la formació gironina vol agrair el suport del seu públic i celebrar amb ell un camí compartit ple de bon humor, ritme i compromís amb la festa.

Protecció Civil manté l’alerta del pla INUNCAT per la previsió de fortes pluges a les comarques gironines

El Servei Meteorològic de Catalunya preveu forts aiguats aquest migdia que poden descarregar prop de 20 litres per metre quadrat en mitja hora. L’episodi afectarà sobretot les comarques de la Catalunya Central i de Girona. Davant d’aquesta situació, es manté activat el pla d’emergència per risc d’inundacions.

Els xàfecs poden arribar acompanyats de tempestes amb pedra petita i ratxes de vent, especialment intenses a les comarques del nord-est durant el matí, i a la meitat nord del país a partir del migdia.

L’Agència Catalana de l’Aigua avisa que hi podria haver crescudes sobtades en barrancs i rieres de l’Alt Empordà. També s’ha reforçat la vigilància en petits afluents del riu Ebre, segons ha informat la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. A Barcelona, l’empresa gestora del cicle de l’aigua ha posat en prealerta el pla d’emergència del Parc Fluvial del Besòs per la possibilitat de desbordament del canal central.

Protecció Civil recomana no aparcar en zones inundables i evitar creuar rieres o torrents, tant a peu com amb vehicle. També recorda que cal allunyar-se dels marges de rius i barrancs si plou fort mentre es fa activitat a la muntanya.

https://twitter.com/emergenciescat/status/1919296463223259554

El duc nidifica i s’estableix de manera permanent a les illes Medes en un cas excepcional a Europa

Duc a les Illes medes i baix ter

El duc ha nidificat i s’ha establert de manera permanent a les illes Medes en un cas excepcional a Europa. Aquest rapinyaire nocturn és el mussol més gran del món i cria a terra ferma, bé sigui en arbres o penya-segats. Per això, el niu que s’ha trobat a l’arxipèlag és “singular i segurament s’explica perquè hi troben menjar durant tot l’any”, concreta el biòleg del parc natural del Montgrí, Albert Burgas. Aquest 2025, la parella de ducs de les Medes ha tingut tres pollets. A més de fer-los seguiment amb una càmera, l’últim cens de l’espècie també ha detectat una desena de parelles que viuen dins l’àmbit del parc natural. El duc és una espècie protegida i a Catalunya la seva població ha desaparegut a zones del Vallès, Osona i el Prepirineu.

El duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. Aquest mussol arriba als 70 centímetres de llargada i la seva envergadura -és a dir, quan desplega les ales- pot arribar als 1,70 metres. Entre d’altres, se’l distingeix pels seus ulls d’un color taronja viu i per la seva mirada penetrant.

És una de les espècies emblemàtiques del parc natural del Montgrí, on periòdicament se’n fan seguiments (amb la col·laboració del Grup Natura Sterna i un centenar de voluntaris). Aquest 2025, a tot l’àmbit protegit, s’han identificat tretze llocs potencials de cria i una desena de parelles que viuen al parc.

“El duc és una espècie molt adaptable, i tot i que sovint nidifica en roquissars i penya-segats, també pot fer-ho en llocs bastant inversemblants”, concreta el biòleg. “Si té prou menjar, s’estableix damunt dels arbres, aprofita nius d’altres rapinyaires o, fins i tot, cria al terra mateix”, hi afegeix Burgas. Bàsicament, aquest rapinyaire s’alimenta de tudons, conills, eriçons o rates.

El duc és una espècie continental; és a dir, que nidifica a terra ferma. El parc natural del Montgrí, però, compta amb un cas excepcional a Europa. Perquè els biòlegs han confirmat que una parella d’aquests mussols s’ha establert de manera permanent a les illes Medes.

“És un fet singular, que segurament s’explica perquè hi troben menjar durant tot l’any”, concreta Albert Burgas. A l’arxipèlag, el duc s’hi ha adaptat capturant gavians o aus migratòries. Aquest any, la parella de ducs que viu a les Medes ha tingut tres pollets (que ja s’han anellat). Per fer seguiment del seu dia a dia, el parc natural també té instal·lada una càmera al niu.

A través de GPS

El biòleg del parc explica que, com que les Medes són un territori “reduït”, els polls creuen el mar i es dispersen per terra ferma. L’any passat, per exemple, se’n va rescatar un -ja adult- que es va veure atrapat en una bassa de rec (i a qui es va identificar perquè portava anella).

Ara, l’objectiu dels biòlegs és veure si els pares també surten de les illes. Per això, se’ls vol col·locar un GPS per resseguir-ne el vol. “Creiem que és poc probable, perquè aquí tenen menjar en abundància”, precisa Burgas. El que sí se sap, però, gràcies a les imatges de les càmeres, és que la parella que s’ha establert a les Medes fa tres anys que és la mateixa.

Durant el seguiment científic del duc al parc natural del Montgrí, els biòlegs i voluntaris no tan sols anellen els polls -aquest any, una desena- sinó que també recullen mostres del niu -plomes i restes d’animals- per saber quan els ducs fan la muda o conèixer millor la seva dieta. A més, també analitzen la presència de possibles tòxics com ara rodenticides (és a dir, verins per a rosegadors que els ducs han acabat caçant).

Electrocucions i atropellaments

A Europa, el duc té un àmbit de distribució molt extens (que abraça des de la península Ibèrica fins a l’est de Rússia). Actualment, s’estima que a tota Catalunya la població d’aquest rapinyaire és d’entre 600 i 700 parelles. Segons recull el visor d’Informació Ornitològica de Catalunya, aquí aquesta espècie protegida es troba en un estat “proper a l’amenaça”.

“Hi ha regions on el duc té un estat de conservació favorable, però d’altres que no”, concreta Albert Burgas. “A la plana de Lleida, on hi ha molt de conill, la presència d’aquest rapinyaire ha augmentat; però en canvi, en altres zones del país, com el Vallès, llocs d’Osona o el Prepirineu, les poblacions de duc han desaparegut, sobretot per causes humanes”, explica el biòleg.

Les amenaces principals per a l’espècie són les línies elèctriques, els atropellaments, els rodenticides o les basses de reg (perquè quan aquests mussols hi cauen, no en poden sortir). “De fet, caldria mirar de minimitzar aquestes mortalitats, bé sigui aïllant les torres elèctriques, promovent verins per a rosegadors que no els afectin o instal·lant mecanismes de sortida a les basses de reg”, admet Burgas.

En el cas de l’Empordà, el biòleg del parc natural explica que “el nucli calent de distribució del duc” és, precisament, el parc natural del Montgrí. “Tenint en compte que el massís és relativament petit, aquí és on se’n troba la densitat més elevada”, concreta Albert Burgas. L’espècie també s’ha estès en altres zones, com el parc natural de cap de Creus o l’Albera.

Burgas també subratlla que el seguiment del duc al Montgrí permet fer “una gestió més eficaç” del parc i contribueix a preservar-ne l’ecosistema. “Com a gran depredador de la nit, regula tota la xarxa tròfica que té per sota”, explica el biòleg. A més, també permet veure la situació en què es troben la resta d’espècies que habiten al Montgrí i saber els llocs on aquest rapinyaire es reprodueix ha estat “clau” per regular l’escalada al parc.