L’Empordà Wine & Food Festival aterra aquest cap de setmana al Passeig del Mar de Palamós

privat:-palamos-estrena-el-nou-passeig-del-mar:-setze-mesos-d’obres-i-una-inversio-de-6,6-milions
Privat: Palamós estrena el nou passeig del Mar: setze mesos d’obres i una inversió de 6,6 milions

El passeig del Mar de Palamós es convertirà aquest cap de setmana en un punt de trobada per a la gastronomia i els vins de l’Empordà. L’Empordà Wine & Food Festival oferirà tres jornades amb cuina en directe, productes locals, música i activitats vinculades al territori.

El festival començarà divendres i s’allargarà fins diumenge a la plaça del passeig del Mar, a l’altura del carrer d’Aragó. L’horari serà de cinc de la tarda a onze de la nit divendres i dissabte, i d’onze del matí a quatre de la tarda diumenge.

Un dels eixos principals serà l’espai de demostracions de cuina en directe, coordinat pel cuiner palamosí Tomàs Brull. També hi participaran les cuineres locals Elena Juscafresa, Lluïsa Ferrer i Marina Plana, conegudes com les Gastrosàvies.

La programació gastronòmica comptarà amb cuiners de diferents establiments de Palamós i l’Empordà. Entre els participants hi haurà Quim Casellas, Dovarly Muñoz, Jaume Codolar, Alan Puche i Xavi Miró, pescador de la Gamba de Palamós.

També hi haurà professionals especialitzats en vins i maridatges. Hi participaran Cristina Camprubí, Marta Arenas i Mariona Costa, amb propostes vinculades als plats de les demostracions culinàries.

El recinte reunirà també cellers i petits productors de l’Empordà. Els visitants podran conèixer els projectes vitivinícoles i tastar els seus vins directament a les diferents parades instal·lades al passeig del Mar.

La proposta es completarà amb foodtrucks, una barra de vins de l’Empordà i música en directe durant les tres jornades. L’entrada al festival serà gratuïta, però els tastos de cuina i vins requeriran l’adquisició de tiquets.

L’Empordà Wine & Food Festival és una iniciativa del Grup Empordà Creatiu amb la col·laboració de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Palamós. El projecte vol donar visibilitat als productes, cuiners, cellers i projectes gastronòmics del territori.

Palafrugell programa quatre activitats gratuïtes als barris durant el mes d’octubre

Palafrugell acollirà quatre activitats gratuïtes als barris durant el mes d’octubre amb la iniciativa Tardor als barris, impulsada pel projecte de dinamització dels locals socials Viu el teu barri. La proposta vol fomentar la participació ciutadana i reforçar aquests espais com a punts de trobada i convivència.

La programació començarà dilluns 5 d’octubre amb un taller de macramé al local social de Mas Mascort. L’activitat es farà entre les quatre i les sis de la tarda i no requerirà inscripció prèvia.

La segona proposta serà una masterclass de ioga i pilates amb cadira, que tindrà lloc dimecres 7 d’octubre a la pista de bàsquet del carrer Ample. L’activitat també serà gratuïta i es farà de quatre a sis de la tarda.

Després de la sessió, les persones participants podran compartir un berenar. En aquest cas, tampoc caldrà fer una inscripció prèvia per participar-hi.

La programació continuarà dimarts 13 d’octubre amb un taller de remeis naturals al local social de la Punxa. L’activitat es farà de cinc a dos quarts de set de la tarda i tindrà places limitades.

La darrera proposta serà un taller de dansa i pintura al local social de la Sauleda. L’activitat es farà dissabte 17 d’octubre, de deu del matí a dotze del migdia, i també tindrà places limitades.

Per participar en aquests dos últims tallers serà necessari fer inscripció prèvia. Les persones interessades poden contactar amb l’equip de dinamització al telèfon 685 65 49 69 per formalitzar la inscripció o ampliar la informació.

La iniciativa Tardor als barris busca donar continuïtat a la tasca de dinamització dels locals socials de Palafrugell. El programa combina activitats culturals, de benestar i participatives per afavorir la relació entre els veïns.

El projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, dins del programa Treball als Barris.

Una nova vida entre flors: de Barcelona a Beget per a fer floricultura sostenible

 

 

 

Flora et Labora és el nom del negoci que una parella ha obert en una masia de Beget, un poble d’una vintena de veïns que pertany a Camprodon.Flora et Labora és el nom del negoci que una parella ha obert en una masia de Beget, un poble d’una vintena de veïns que pertany a Camprodon (Ripollès). Cultiven flors de temporada en uns terrenys de la finca i s’han especialitzat sobretot en la decoració i el disseny floral per a casaments. Malgrat que viuen en una zona força aïllada, les xarxes socials els han permès de donar-se a conèixer i ja fa temps que han començat a organitzar tallers a la masia per a ensenyar que hi ha una altra manera d’entendre la floricultura i el disseny floral, “sense flors cultivades en grans hivernacles i a l’altra punta de món”. “Flors més senzilles i imperfectes, com la natura mateixa”, explica Imanol Salvador, un dels propietaris.

Aquest estudi floral cultiva i treballa les seves flors, de la llavor fins a un disseny que defineixen com a orgànic, artesanal i estrictament de temporada. Tenen una web on comercialitzen els productes: dissenys florals, plantes, llavors i ceràmica. Els dos emprenedors rere el negoci reivindiquen una nova manera de veure les flors tot fent un símil amb l’agricultura: “Va arribar un moment que la gent va veure que potser era estrany menjar síndria al gener.” En aquest sentit, volen canviar la mentalitat del consumidor i que opti per la flor de temporada i cultivada a Catalunya. “Cal fer entendre que voler una tulipa a l’agost (se sol cultivar a la primavera) és una cosa estranya”, diu Salvador.

 

Comença la tala d’arbres afectats pel foc de les Gavarres per evitar que caiguin a la carretera i recuperar l’espai

Aquest dimarts s’han iniciat els treballs de tala d’arbres que van quedar afectats per l’incendi de les Gavarres de principis de juliol, amb l’objectiu d’evitar que puguin caure a la carretera Gi-660, coneguda popularment com la carretera de la ‘Ganga’. La tala s’estén a 20 metres a banda i banda durant uns 3 quilòmetres i abasta una àrea total d’unes 12 hectàrees de terreny calcinat. Es tracta d’una actuació d’urgència de la Diputació de Girona amb la que també es pretén començar la recuperació d’espais del massís com camps de conreu. Coincidint amb l’inici de la tala d’arbres, s’ha fet la primera reunió del grup de treball que redactarà el pla de restauració de tota la zona afectada per l’incendi que va cremar més de 2.000 hectàrees.

L’entorn dels 3 quilòmetres posteriors al punt on va començar l’incendi de les Gavarres ha començat a canviar aquest dimarts. Diversos operaris han iniciat una tala d’arbres morts pel foc i que es trobaven al marge de la carretera Gi-660, amb l’objectiu d’evitar que un futur temporal o una ventada els fes caure i provoquessin un accident o problemes de trànsit a la via. A més, però, servirà també per començar la recuperació d’espais perquè no es descarta que s’aprofiti la tala per ampliar els camps de conreus que hi ha al massís.

De fet, aquesta és una actuació d’urgència que promou el Consorci de les Gavarres que, si tot va bé, estarà llesta al novembre i que finança la Diputació de Girona i  que s’ha fet amb el vistiplau dels propietaris forestals.

En total la tala d’arbres s’estendrà a 12 hectàrees de terreny al llarg de tres quilòmetres de carretera des del punt d’inici del foc -on algú ha pintat de negre la senyal que manipulava l’operari el dia de l’incendi- .

L’objectiu és netejar d’arbrat mort els 20 metres a banda i banda de via i aprofitar la fusta que es retiri per fer-ne biomassa. En aquest sentit, el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, assenyala que no han calculat encara la quantitat que en trauran i que es podrà aprofitar, perquè hi ha diverses espècies.

A més, Gubau explica que valoren en cada cas quin arbrat talar, ja que en el cas de les sureres -una de les espècies més habituals al massís i que encara genera activitat econòmica- tenen possibilitats de rebrotar i no suposen un risc de caiguda.

Passaran dècades per veure-ho igual

En paral·lel als treballs que han començat aquest dimarts, s’ha fet també la primera reunió del grup de treball que ha de redactar el pla de restauració de tota la zona cremada pel foc de principis de juliol. Es tracta d’un pla encomanat per la Direcció General de Boscos i que contempla la recuperació d’espais oberts i zones agrícoles enmig del bosc.

Gubau remarca, però, que l’objectiu del pla va entre quatre i sis anys per la talla i preparació del terreny, però adverteix que tornar a veure el massís com abans hauran de passar dècades, ja que les espècies que l’habiten són de creixement lent, especialment les sureres.

«Nosaltres deixarem el bosc preparat perquè es vagi recuperant, però per tornar-lo a veure tal com era i fins que no tinguem una coberta arbòria com la que tenia, passaran almenys 30 o 40 anys», afirma.

Més pressupost i el massís de Cadiretes

D’altra banda, el pressupost del Consorci de les Gavarres ha incrementat de manera significativa. En concret, ha crescut un 33% i supera el milió d’euros, després de l’aprovació del consell plenari del consorci. Així, el 2027 l’ens comptarà amb 1.018.000, una crescuda vinculada principalment a la incorporació de l’Espai Natural Protegit del Massís de les Cadiretes al seu àmbit de gestió.

A banda, el consell plenari ha aprovat un crèdit extraordinari de 200.000 euros, finançat amb el romanent de tresoreria, per adquirir l’ermita de Sant Cebrià dels Alls i la seva rectoria. L’objectiu és consolidar aquest indret del qual es disposa en cessió des de fa 25 anys, com a patrimoni públic dins de l’Espai Natural Protegit del Massís de les Gavarres i en el qual aquest cap de setmana passat s’hi ha fet l’aplec anual que ha doblat el nombre de visitants.

Finalment, també s’ha confirmat la compra de la finca forestal del Tossal d’en Bóta, a Llagostera (Gironès). Es tracta d’un espai amb una superfície de 67,7 hectàrees i s’ha adquirit per 115.000 euros, subvencionats íntegrament per la Generalitat de Catalunya.

Les exportacions gironines cauen un 4,6% al juliol arrossegades pel descens de les càrnies i la indústria química

Les exportacions gironines han caigut un 4,6% al juliol arrossegades pel descens de les càrnies i les químiques. Al llarg del mes, les empreses gironines han venut productes per valor de 764,7 milions d’euros (MEUR) a l’exterior. Els aranzels que la Xina aplica al porc continuen passant factura, perquè als descensos que ja ha patit aquest clúster durant el 2026, aquest juliol se n’hi ha sumat un altre. En concret, les càrnies han exportat un 28% menys (109,53 MEUR). L’única nota positiva la posen els fabricants de maquinària, que creixen un 22% en exportacions i tanquen el mes amb vendes per valor de 149,2 milions. En l’acumulat del 2026, les exportacions gironines continuen a la baixa (-3,1%) tot i que ja freguen els 5.000 MEUR.

Tot i que al juny les exportacions gironines van créixer més d’un 9%, aquest juliol la balança ha tornat a capgirar-se. I de nou, les vendes que les empreses gironines han fet a l’estranger tanquen el mes a la baixa. En concret, durant el juliol des de la demarcació s’han exportat productes per valor de 764,7 milions, cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 4,6% en comparació amb el juliol del 2025.

Si es passa la lupa per sectors, aquest descens s’explica, sobretot, per les caigudes de vendes a l’exterior que han registrat dues de les indústries considerades motor de l’economia gironina a l’exterior. Per una banda, les agroalimentàries; i per l’altra, les químiques.

Durant el juliol, l’agroalimentari gironí ha exportat per valor de 262 MEUR, un 16,5% menys en comparació amb l’any anterior. I bona part d’aquesta davallada s’explica, altre cop, per la caiguda de vendes que des de fa mesos pateix el clúster carni (sobretot, el que treballa amb el porc).

Els aranzels que la Xina continua aplicant com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric, sumat a les caigudes generalitzades de demanda exterior, continuen passant factura a les càrnies gironines. Durant el juliol, aquest sector ha vist com les seves exportacions queien un 28% (dels 152,39 MEUR s’ha passat als 109,53), un percentatge que se suma als descensos que ja s’acumulen d’ençà de principis del 2026.

En paral·lel, la indústria química, un altre dels sectors considerat motor de l’economia gironina a l’exterior, també tanca el juliol amb un descens d’exportacions. En el cas dels productes químics orgànics, es passa dels 36,88 milions de l’any passat als 27,23; en el cas de les matèries plàstiques, dels 34,11 milions als 29,34, i en el cas de les farmacèutiques, dels 55,55 milions als 47,77. És a dir, amb baixades que traslladades en percentatges se situen entre el 14 i el 26%.

La situació que viuen tant l’agroalimentari com les químiques, però, no es trasllada als fabricants de maquinària, un altre dels sectors considerats clau de l’economia gironina a l’exterior. Perquè en aquest cas, les seves empreses tanquen el juliol a l’alça; en concret, amb un increment del 22% de les exportacions (i han facturat 149,2 MEUR en mercats exteriors).

França, Itàlia i Alemanya

Si es passa la lupa per destins, com ja és habitual, per proximitat França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest juliol, les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 195,71 MEUR (per damunt dels 172,19 de l’any passat).

En segon lloc del llistat, s’hi situa Itàlia. En aquest cas, però, aquí s’hi ha exportat menys (passant dels 80,02 als 72,01 MEUR). Els següents països, per volum de vendes, són Alemanya,  Portugal, el Regne Unit, els Països Baixos, Polònia, els Estats Units, la Xina, Bèlgica, la República Txeca i Grècia. En el cas del gegant asiàtic -un gran consumidor de carn de porc- aquest juliol s’hi han fet exportacions per valor de 17,18 milions (l’any passat van ser-ne 22,03).

Un 3,1% menys

Els descensos d’aquest juliol, a excepció de l’oasi del juny, se sumen també als que ja s’havien acumulat des de l’inici del 2026. I això fa que, durant els dos primers trimestres d’any, les exportacions gironines tanquin a la baixa amb una caiguda del 3,1% en comparació amb el 2025.

Això sí, si en comptes de percentatges es mira el volum de vendes, ja s’està proper als 5.000 MEUR. Entre gener i juliol, les vendes de les empreses a l’exterior se situen en 4.945,4 milions d’euros.

La Bisbal reurbanitzarà el carrer i la plaça del Call amb una inversió de més de 430.000 euros

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà impulsa la reurbanització integral del carrer del Call i de la plaça del Call, amb una inversió conjunta de més de 430.000 euros. El projecte permetrà recuperar un espai del nucli antic que actualment està tancat, sense pavimentar i inaccessible per als vianants.

El consistori porta aquest dimarts al ple l’aprovació inicial de les dues actuacions, que tindran un termini d’execució de sis mesos cadascuna. La intervenció permetrà recuperar el traçat històric que connectava el carrer de Sant Jaume amb el carrer de Santa Maria del Puig.

L’enderroc parcial de l’immoble que actualment interromp aquest recorregut permetrà convertir l’espai resultant en una nova plaça pública al centre històric. El carrer del Call també tindrà plataforma única i serà d’ús exclusiu per als vianants.

El paviment actual del carrer se substituirà per pedra calcària de Sant Vicenç. La plaça combinarà aquesta pedra amb llambordins de color marfil i zones de sauló compactat, una solució que afavorirà la permeabilitat del terreny.

Una part important de la inversió servirà per renovar les xarxes de sanejament i d’aigua potable, així com l’enllumenat públic i la xarxa elèctrica. Les noves instal·lacions quedaran soterrades i també desapareixeran els actuals creuaments elèctrics aeris.

El projecte incorpora mesures d’adaptació al canvi climàtic. La plaça tindrà una superfície important de sauló i comptarà amb dos lledoners, que aportaran vegetació i ombra a aquest nou espai públic.

La intervenció també posarà en valor el patrimoni històric del Call, l’antic barri jueu de la Bisbal d’Empordà. Els sondejos previs han localitzat elements d’interès patrimonial al subsòl, que el consistori preveu integrar en el nou espai.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha definit l’actuació com una recuperació d’un espai que durant dècades ha estat fora de l’abast dels veïns. El regidor d’Urbanisme, Gaetan Chapel, també ha destacat la voluntat de preservar la memòria del Call.

Amb aquestes actuacions, l’Ajuntament dona continuïtat a la renovació del centre històric i combina la millora de les infraestructures amb la recuperació d’espais públics i la preservació del patrimoni.