La violència masclista continua existint avui dia. I, tot i que els mitjans de comunicació cada cop posen més llum sobre aquest tema i els casos que en sorgeixen, hi ha cops on inevitablement es torna a revictimitzar la persona o l’entorn de la persona que ha patit aquest tipus de violència. Si bé és cert, que hi ha eines i mètodes que permeten evitar aquesta violència de tornar a incrementar el patiment sobre la víctima o el seu cercle més proper.
Tot i que el paper dels mitjans ha de ser el d’informar, i més en aquest tipus de casos de violència, cal apel·lar a les bones pràctiques periodístiques. Per això, cal contrastar la informació, evitar les especulacions i comptar amb veus expertes per treballar aquests casos.
Tot i aquesta voluntat d’exercir amb professionalitat el tractament mediàtic tradicional fa que el treball d’alguns casos de violència masclista comporti aquesta revictimització de la persona que ha patit violència masclista o per part de l’entorn d’aquesta víctima. Casos com el de La Manada van posar el focus en els detalls més escabrosos en comptes de centrar aquest relat informatiu en el qual és més rellevant: la denúncia de l’agressió masclista.
En aquesta revictimització també hi tenen una importància especial el llenguatge que es fa servir i l’impacte social que té aquest relat periodístic. No cal dramatitzar ni entrar en detalls que no tenen rellevància pel fet que cal explicar.
Formar-se per informar
A part de ser curosos com a professionals a l’hora de treballar aquestes temàtiques, també cal conèixer els casos reals de persones que treballen sobre el terreny. Per això, en la primera jornada Eines per explicar el món de Ràdio Capital parlarem de violència masclista i de com evitar la revictimització de les persones que la pateixen. Amb veus com la de la periodista d’Almena Cooperativa Feminista, Mary M. Villena o la de la psicòloga especialista en situacions d’emergència, Ariadna Vilà, tractarem aquests i molts més temes.
Durant la taula es veurà com abordar des del principi un feminicidi, un abús sexual, una agressió sexual o un cas de violència masclista. També es tractaran els diferents tipus de violència existents i els graus de desenvolupament. A més, caldrà parlar de l’impacte de les xarxes socials en les notícies sobre violències masclistes i feminicidis. Es posaran exemples de casos de violències masclistes que han començat com un ciberassetjament o un altre tipus de violència i han acabat esdevenint més greus arribant a violència física o assassinat.
Aquesta serà la primera de les quatre taules que es faran durant la jornada Eines per explicar el món que se celebraran dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge.Cal fer inscripció prèvia a la jornada a través d’aquest enllaç. Les places són limitades.
El Consorci de les Gavarres preveu disposar de més d’un milió d’euros de pressupost l’any 2027, amb un increment del 33% respecte als exercicis anteriors. L’augment respon principalment a la incorporació del Massís de les Cadiretes al seu àmbit de gestió.
El Consell Plenari ha aprovat la proposta, que preveu 1.018.000 euros d’ingressos i despeses. El pressupost s’haurà d’elevar ara al Ple de la Diputació de Girona per completar la tramitació.
Una part dels recursos es destinarà a les actuacions d’emergència derivades de l’incendi forestal del 3 de juliol, que va començar a la Bisbal d’Empordà i va cremar més de 2.000 hectàrees.
En aquest sentit, el Consorci ha adjudicat els treballs per retirar arbres cremats o afectats pel foc amb risc de caiguda. L’actuació afectarà unes 12 hectàrees de l’entorn de la carretera de la Ganga i del camí de Rabioses.
Els treballs tenen un cost de prop de 36.000 euros i busquen millorar la seguretat en aquests punts de les Gavarres.
El Consell Plenari també ha aprovat un crèdit extraordinari de 200.000 euros per adquirir l’ermita i la rectoria de Sant Cebrià dels Alls. El Consorci disposa d’aquests immobles en cessió des de fa 25 anys i ara vol incorporar-los al patrimoni públic.
L’organisme també ha formalitzat la compra de la finca forestal del Tossal d’en Bóta, a Llagostera. L’espai té prop de 68 hectàrees i ha costat 115.000 euros, finançats íntegrament per la Generalitat de Catalunya.
El pressupost del 2027 incorpora també canvis en la plantilla del Consorci. Es preveu estabilitzar el lloc de tècnic de desenvolupament local i crear una nova plaça de tècnic de gestió forestal.
La sessió ha aprovat igualment el Pla de Gènere i Igualtat d’Oportunitats 2026-2030. També s’han modificat els preus de les activitats educatives per bonificar les escoles usuàries habituals.
La mesura permetrà que les famílies puguin accedir a aquestes activitats sense cost. Tots els acords del Consell Plenari s’han aprovat per unanimitat.
El periodista Ricard Martín i l’il·lustrador Toni Benages són els autors de «L’altre Empordà», un còmic d’horror folk publicat el 16 de setembre que situa una història de terror a l’Empordà dels anys noranta.
En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, Martín explica que la idea va sorgir després d’escriure diversos relats de terror ambientats en un Empordà allunyat dels paisatges més turístics. L’autor volia recuperar «un Empordà de cares B, de carreteres abandonades, de bars una mica sòrdids i cutres», vinculat als espais que ell i la seva generació havien trepitjat durant la joventut.
Els relats van arribar a l’editorial Finestres, que va proposar convertir-los en còmic i va posar Martín en contacte amb Benages. A partir d’aquí, els dos autors van iniciar un procés de treball conjunt per donar forma a la història i al seu univers visual.
La història segueix dos adolescents que juguen amb la màgia negra durant la nit de Sant Joan i acaben despertant conseqüències inesperades.
El còmic combina terror, fantasia i adolescència i incorpora referències a l’ocultisme i a Aleister Crowley. Martín explica que un dels elements que més li interessaven era el motiu del pacte amb el dimoni que surt malament i la figura del fetiller que executa un ritual amb conseqüències inesperades.
Benages, per la seva banda, explica que un dels primers reptes va ser trobar un estil visual que s’adaptés a l’univers de la història, tant pel que fa a l’entintat com a la base de color.
Tot i tenir adolescents com a protagonistes, els autors consideren que «L’altre Empordà» no està destinat exclusivament a un públic jove. La història incorpora elements de creixement i reflexions vinculades a la primera joventut, però també busca connectar amb els adults que van viure els anys noranta.
Les primeres reaccions han estat positives. Segons expliquen els autors, els editors els han traslladat que el còmic està tenint una bona acollida a la Setmana del Llibre.
La conversa també ha servit per parlar de la situació del còmic en català. Benages considera que el sector ha estat tradicionalment precari, però destaca que darrerament han aparegut més publicacions en català. Martín coincideix que encara falta més còmic de gènere català i en català i destaca l’aposta de Finestres per aquest tipus de publicacions.
«L’altre Empordà» se suma així a aquest espai amb una història de terror, fantasia i adolescència que recupera escenes i referències de l’Empordà dels anys vuitanta i noranta.
Ja fa uns anys que Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró treballa per adaptar les diferents infraestructures del municipi al canvi climàtic. Durant els darrers mesos, el consistori ha centrat esforços en la reforma integral del passeig Marítim de Platja d’Aro, amb la primera fase completada i a punt d’iniciar la construcció de la passera que servirà per connectar el tram sud del passeig amb el tram nord.
Però el municipi ja fa anys que treballa en altres projectes d’adaptació al canvi climàtic com la creació del Parc dels Estanys o la gestió de la infraestructura verda de la conca del Ridaura. Si bé es cert, que l’Ajuntament està impulsant aquest procés d’adaptació de les seves infraestructures i la renaturalització d’espais públics de manera progressiva.
Les afectacions dels temporals sobre el passeig
“El moment decisiu va ser quan va arribar el temporal Glòria”, explica l’arquitecte i cap de l’Àrea de Serveis al Territori de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Jordi Espriu. I es que la infraestructura del passeig Marítim de Platja d’Aro va quedar greument afectada per aquest fenomen que es va produir a principis del 2020.
Va ser llavors quan es va plantejar des del consistori que no s’havien de reparar els desperfectes causats pels temporals, sinó que s’havia de repensar la façana marítima. Un cop va passar el temporal Glòria, va haver-hi altres temporals que van afectar la zona. Un d’ells va ser el Nelson el 2024, en què es va tornar a fer visible la vulnerabilitat del propi passeig Marítim. Amb aquell temporal, l’Ajuntament va haver d’enderrocar l’edifici de l’escola de Vela que es trobava a la zona sud de la platja Gran de Platja d’Aro.
Per evitar més danys davant altres fenòmens meteorològics, i fins que l’obra del passeig Marítim no estigui acabada, es va fer unes actuacions d’emergència finançades per l’Estat. Entre les actuacions hi va haver l’aportació de sorra a la platja i també la creació d’una escullera.
Els propers passos de la reforma del passeig
Tal com apunta Jordi Espriu, després de l’impacte d’aquests i altres temporals, es va veure imprescindible actuar i executar una reforma integral del passeig Marítim. Per això, el projecte ja s’ha començat a desenvolupar. La reforma es va acabar dividint en tres fases per actuar de manera progressiva sobre una infraestructura que supera els dos quilòmetres.
La primera fase, que va des del Port d’Aro fins a l’avinguda Verona Terolja està acabada. En aquest tram del passeig s’ha apostat per una renaturalització de la zona: s’ha creat un camí de sauló, amb dunes, vegetació i replantació de pins. L’adaptació d’aquest tram es va acabar just abans de l’estiu.
Per això, aquest projecte de reforma del passeig ja ha iniciat la segona fase, que ocupa el tram de l’avinguda Verona Terol i la construcció de la passera sobre el Ridaura. Jordi Espriu explica quins són els principals canvis que hi haurà amb la creació d’aquesta connexió amb el tram sud i nord del passeig. La intenció és que estigui acabada abans de l’estiu del 2027.
I, finalment, la tercera fase de reforma del passeig Marítim, la més llarga de les tres, és la renaturalització i adaptació del tram urbà. Això contempla la zona que va des del riu Ridaura fins al Cavall Bernat. Tal com apunta Espriu, es preveu que la licitació d’aquesta fase es faci el 2027 i iniciar les obres un cop s’adjudiqui el projecte.
Jordi Espriu explica que aquest procés de reforma no consta únicament d’una obra, sinó que el què s’està fent és aquesta transformació progressiva del front marítim.
La renaturalització d’espais
I tot i que encara queda un temps per veure el passeig acabat, els canvis es fan evidents. La part sud del passeig és la mostra del patró que se seguirà per conformar la resta d’espais d’aquesta reforma: es volen incloure zones dunars, més vegetació i la utilització de paviment natural que serà, principalment, sauló. Jordi Espriu reconeix també que part de l’obra no serà visible, ja que l’escullera que protegeix la part sud del passeig Marítim ha quedat soterrada.
La part nord del passeig és més urbana i, per tant, es tindran en compte els usos que tenen alguns negocis a la zona. Tot i això, la voluntat és despavimentar, apostar per la peatonalització i crear més zones verdes i d’ombra.
Canvis per adaptar-se al canvi climàtic
Tots aquests canvis es desenvolupen, tal com apunta Espriu, amb la voluntat de reduir la vulnerabilitat davant els temporals, “que cada cop seran més freqüents”. Així, la despesa generada amb el pas del temps és menor que si s’ha de reparar el passeig cada cop que queda afectat per un temporal. “En essència és crear un passeig més resistent i més natural per facilitar-ne el manteniment i que els danys davant un possible temporal siguin menors”, explica Espriu.
El cap de l’àrea també apunta que si es creen zones més verdes i més ombra, és per millorar la gestió davant els episodis de calor que s’han viscut en els darrers estius. Gràcies a les zones d’ombra i a l’arbrat, hi ha un comfort tèrmic de les persones que es troben al carrer quan les temperatures són molt elevades i, fins i tot per les cases que estan a la zona.
Jordi Espriu detalla que l’adaptació d’aquestes infraestructures al canvi climàtic ha de ser un procés progressiu. Admet també que ha d’afectar a molts altres tipus de construccions municipals: “hem de treballar amb la gestió de l’aigua, amb el drenatge de les aigües de pluja, els espais verds, la creació d’ombra, etc”.
A més, reconeix que aquesta adaptació de les infraestructures no s’ha de fer únicament en l’àmbit municipal, sinó que s’ha de treballar en l’àmbit de país.
LÍRICAT, Associació Catalana de Música Lírica, neix amb la voluntat de recuperar la música lírica catalana i portar grans musicals internacionals al català. La nova entitat cultural sense ànim de lucre està formada per cantants amateurs i té la direcció artística de Josep Aznar.
L’associació centrarà part de la seva activitat en recuperar obres líriques catalanes poc representades o pràcticament oblidades. El projecte preveu investigar repertori que ha quedat fora dels circuits habituals i tornar-lo a posar a disposició del públic.
LÍRICAT començarà aquest treball amb Cançó d’amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls. L’obra és un dels títols més coneguts del repertori líric català i formarà part dels primers projectes de l’entitat.
L’associació també vol impulsar el teatre musical en català. El primer gran projecte serà West Side Story, de Leonard Bernstein, Stephen Sondheim i Arthur Laurents.
LÍRICAT treballa en una versió catalana oficial de l’obra, amb l’autorització de Music Theatre International, l’organització que gestiona els drets del musical. L’entitat assenyala que fins ara no existia una versió catalana oficial autoritzada.
La presentació de LÍRICAT, Associació Catalana de Música Lírica, es farà dilluns 28 de setembre a l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro. L’acte s’emmarca en la primera Trobada de Veus, una proposta oberta a cantants i públic.
La jornada començarà amb una trobada dedicada al cant i continuarà amb la presentació de l’entitat i dels seus primers projectes. El programa acabarà amb un tast de West Side Story en català i de Cançó d’amor i de guerra.
Amb aquesta iniciativa, LÍRICAT vol unir llengua, patrimoni musical, música i teatre. L’entitat també obre la porta a incorporar cantants i persones interessades en participar en els futurs projectes.
La proposta combina així la recuperació del patrimoni líric català amb la voluntat de fer arribar al públic català grans obres del teatre musical internacional.
