El músic bisbalenc Miquel Abras ha publicat la cançó “El meu país és l’Empordà”, un tema que reivindica el vincle emocional amb el territori i les arrels personals.
La nova peça neix, segons explica l’artista, d’un moment vital de retorn als orígens i de necessitat de reconnectar amb l’Empordà com a espai de vida, identitat i refugi personal.
La cançó descriu un territori marcat pels paisatges oberts, la tramuntana, la llum i el silenci, elements que Abras converteix en part central del relat emocional del tema. El músic presenta l’Empordà no només com un lloc geogràfic, sinó també com una manera de sentir i de viure.
Amb aquesta nova proposta, Miquel Abras aposta per una composició íntima i sincera, centrada en la connexió amb la terra i amb la memòria personal. El tema també transmet la idea d’arrelament i de retorn a allò essencial.
La producció musical manté un estil orgànic i proper, amb una sonoritat pensada per reforçar el missatge emocional de la lletra i el paisatge que descriu.
Segons destaca el mateix artista, “El meu país és l’Empordà” representa molt més que una cançó. La defineix com un retorn personal i una declaració vital vinculada al territori.
En una entrevista al Supermatí, la portaveu de la plataforma Som Infància a les comarques gironines, Imma Anguita, ha valorat la situació del sector d’educació de zero a tres anys i la mobilització de dijous a Girona per reclamar millores en aquest àmbit. Segons explica, la protesta va reunir entre 500 i 800 educadores i va evidenciar la força del col·lectiu.
Anguita assegura que la mobilització va ser molt positiva. “Va ser un dia festiu, va ser un dia històric”, afirma. També destaca que el sector està unit i decidit a aconseguir canvis: “Es va demostrar que estem molt unides i molt decidides a tenir un canvi”. Al Baix Empordà, tot i no disposar de xifres concretes, explica que la implicació també va ser molt alta. Posa com a exemple el centre educatiu de Palamós, on “deu estances i nou van ser tancades” i només es van mantenir els serveis mínims.
La principal reclamació de Som Infància és la revisió del decret 282/2006, que regula aspectes com les ràtios, els espais i el nombre de professionals per infant. “Som un sector invisible i desconnectat del sistema”, denuncia Anguita. Segons explica, tot i que el Departament considera l’educació infantil com una etapa única de zero a sis anys, la realitat del zero-tres és molt diferent de la del tres-sis.
La portaveu afirma que moltes de les reivindicacions són compartides amb la resta del sector educatiu, com la reducció de ràtios, la burocràcia o els salaris. Tot i això, remarca que la situació del zero-tres és especialment precària. “Nosaltres estem molt més precàries que tota la resta del sistema educatiu”, assegura. Anguita descriu situacions quotidianes que evidencien aquesta manca de recursos, com haver de fer tasques personals o de documentació mentre els infants dormen, sense espais ni condicions adequades.
Una de les idees que la plataforma vol reivindicar és que l’escola bressol no és només un espai de cures. “No només són cures, no només és un canvi de bolquer”, diu Anguita. Segons defensa, aquesta etapa ofereix oportunitats educatives essencials. “Estem parlant que és una escola i, i que a l’escola hi ha oportunitats que a casa no hi hauran”, afirma.
La plataforma assenyala la Generalitat com a principal responsable, ja que el decret depèn del Departament. Tot i això, també ha impulsat mocions als ajuntaments perquè s’hi impliquin. Anguita explica que han mantingut reunions amb el Departament, però lamenta que no hi hagi hagut canvis reals. “No hem tingut resposta”, afirma. També recorda la compareixença al Parlament: “Va ser desolador perquè teníem la sensació que ens estaven donant la raó tota l’estona, però no va passar res”.
La protesta de Girona forma part d’un calendari més ampli de vagues i mobilitzacions durant el mes de maig. Som Infància preveu continuar fent pressió, també a Barcelona. “Les escoles bressol serem a Barcelona per alçar la veu un cop més”, avança Anguita. La portaveu es mostra optimista, però insisteix que cal actuar amb urgència. “Si alguna cosa hem de modificar dins del sistema educatiu, hauríem de començar pel lloc més precari”, conclou.
Fa ben poc vaig anar al Pallars, convidada pel Consell de les Valls d’Àneu. El paisatge, impressionant, despertava de la letargia nival i brollava aiga com no havia vist mai, de tot arreu, que confluïa i baixava amb força.
De manera similar a l’Empordà, la població local viu amb esquizofrènia els períodes d’efervescència turística, en una dicotomia amor-odi permanent, però la sensació és que allà, a sobre, l’isolament que creen les barreres naturals és molt més evident i tot està molt més lluny, i més inaccessible.
La conferència que vaig donar anava entre altres coses d’equitat d’accés al sistema sanitari, una cosa que aquella bona gent els és reconeixible per raons de distància. L’hospital més a prop està una hora i el següent més gran, terciari, l’Arnau de Vilanova, a dos.
El filòsof del Camerun Achille Mbembe, pensador expert en la violència colonial i el postcolonialisme ha bastit el corpus de la seca obra al voltant del concepte de necropolítica, que ell descriu com les polítiques neoliberals decideixen qui pot viure i qui pot morir en criteris econòmics, és a dir la que es fa segons els interessos del mercat i independentment de l’impacte que això pot tenir sobre la vida de les persones.
Si mirem críticament el que passa ara mateix al nostre voltant, veurem que no és una cosa abstracta.
La llei que va fer el govern d’Aznar dient que els migrants sense papers no podien utilitzar la salut pública i que per sort a casa nostra es va aplicar canviant impedir per limitar salvant vides – era necropolítica.
Aquell disbarat que va fer la Comunitat de Madrid durant les primeres onades de la pandèmia de la covid i que va ocasionar la mort de moltíssims ancians a les residències, era necropolítica.
Treure les vacunes obligatòries de la mainada com ha fet l’administració de Trump, és necropolitica.
I desenganyem-nos: avui en dia a Catalunya si ets dona, si no ets blanc, si ets pobre o si vius a Ribes de Freser, Port de la Selva, les Terres de l’Ebre o al Pallars en comptes d’a l’eixample de Barcelona, tens més probabilitat de morir-te i això, senyors i senyores, també és necropolítica.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha completat recentment la instal·lació d’un nou sistema de plaques fotovoltaiques a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà. La nova infraestructura té una potència de 35 kW i funciona en modalitat d’autoconsum instantani col·lectiu, un model que permet compartir l’energia generada entre diferents consums del mateix edifici. L’actuació ha tingut un cost de 41.797,02 euros, IVA inclòs, després d’un procés de licitació al qual es van presentar una quinzena d’empreses.
Aquest projecte forma part de l’estratègia del govern municipal per avançar en la transformació energètica dels equipaments públics. L’objectiu és incrementar l’autoproducció d’energia renovable, reduir la despesa energètica municipal i disminuir les emissions de CO₂.
Durant l’actual mandat, el consistori ha impulsat diverses instal·lacions fotovoltaiques en edificis municipals. Entre les actuacions ja executades hi ha les del dipòsit municipal d’aigua, les Escoles Velles, la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu i el Terracotta Museu.
En conjunt, les instal·lacions executades o en curs superen els 93 kW de potència combinada i representen una inversió aproximada de 150.000 euros. A més, en les properes setmanes també es preveu instal·lar plaques solars a la coberta del Pavelló Firal, coincidint amb la recta final de la reforma integral de l’equipament.
Segons dades municipals, la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu genera anualment 38.722 kWh, mentre que el Terracotta Museu produeix 45.031 kWh gràcies als seus 71 panells solars. Pel que fa al nou sistema instal·lat a l’Arxiu Comarcal, es preveu una producció similar o superior.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio Pedrosa, ha destacat que la instal·lació de plaques solars als equipaments municipals permet reduir la despesa pública i disminuir l’impacte ambiental del municipi.
El proper 17 de maig a dos quarts de set de la tarda, el Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols acollirà l’estrena de Cròniques Ganxones, una obra de creació pròpia impulsada per la companyia de teatre amateur CIA La Crida. La proposta neix amb la voluntat de retratar, amb humor i mirada crítica, el dia a dia de la ciutat i les situacions més reconeixibles per als ganxons i ganxones.
Durant una entrevista a CIA La Crida, la Lídia del Río, en Joan del Río, la Ivonne Turón i la Montse Escoda van explicar que el projecte va sorgir després que la companyia hagués d’aturar una producció anterior per problemes relacionats amb els drets d’autor. Davant d’aquesta situació, el grup va decidir apostar per una obra completament original, creada “des de Sant Feliu i per a la gent de Sant Feliu”.
La companyia assegura que Cròniques Ganxones inclourà personatges i escenes inspirades en experiències quotidianes del municipi, amb perfils diversos i situacions fàcilment identificables pel públic local que han tingut lloc durant el darrer any.
El procés creatiu de l’obra s’ha construït a partir d’improvisacions col·lectives. Segons van explicar les directores, la Lídia del Río i la Ivonne Turón, els assajos dels dimecres van servir per generar escenes, gags i situacions que finalment han acabat donant forma a l’espectacle. La companyia destaca que es tracta d’una creació compartida entre tots els membres del grup.
Actualment, CIA La Crida compta amb disset actors i actrius, a més de l’equip tècnic i de direcció. Els integrants remarquen especialment la diversitat del grup, format per persones de diferents edats i trajectòries que han trobat en el teatre un espai de trobada i cohesió.
Els membres de la companyia expliquen que l’associació va néixer amb l’objectiu d’apropar el teatre a la gent jove de Sant Feliu i crear un projecte cultural participatiu i accessible. Tot i això, també reivindiquen la barreja generacional com un dels valors principals del col·lectiu.
A pocs dies de l’estrena, el grup afronta els últims assajos amb nervis i il·lusió. Segons expliquen, l’obra és el resultat de moltes hores de feina, no només interpretativa, sinó també de preparació d’escenografia, attrezzo, música i efectes tècnics.
La companyia també ha avançat que vol continuar participant activament en la vida cultural del municipi amb noves propostes vinculades a festes i activitats populars. Tot i ser una entitat recent, CIA La Crida assegura que l’acollida del públic i la implicació dels membres els anima a continuar creixent.
Ja no queden entrades per veure Cròniques Ganxones. Part de la recaptació de l’espectacle es destinarà a Rodamon, una protectora d’animals del Baix Empordà.
