2017: L’any del referèndum de l’1 d’octubre a Begur i Esclanyà

Per
Ràdio Capital
-

L’1 d’octubre de 2017, Begur i Esclanyà van participar en el referèndum sobre la independència de Catalunya convocat pel Govern de la Generalitat. Al municipi es van habilitar tres punts de votació: les Escoles Velles i el Casal de la Gent Gran, a Begur, i el Local Social Polivalent, a Esclanyà. Al final de la jornada s’hi van comptabilitzar 1.583 paperetes.

La votació arribava després de setmanes d’una forta tensió política i institucional a Catalunya. El Parlament havia aprovat el 6 de setembre la Llei 19/2017, del referèndum d’autodeterminació, i el Govern català havia convocat la consulta per a l’1 d’octubre. L’endemà, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern espanyol i va suspendre cautelarment tant la llei com el decret de convocatòria. La llei seria declarada inconstitucional i nul·la el 17 d’octubre.

A Begur, l’1 d’octubre va començar amb els tres espais preparats per rebre votants. Les Escoles Velles i el Casal de la Gent Gran concentraven la votació al nucli de Begur, mentre que Esclanyà disposava del seu propi punt al Local Social Polivalent. Els tres van arribar al final de la jornada amb vots escrutats.

Les dades publicades posteriorment situen en 2.787 persones el cens assignat a Begur i en 1.583 el nombre de vots emesos. D’aquests, 1.575 van ser considerats vàlids i 8 nuls. El resultat va ser de 1.443 vots pel “Sí”, 94 pel “No” i 38 en blanc.

Això representa un 91,16% de les paperetes emeses a favor del “Sí”.

La jornada va acabar davant de la Casa de la Vila. L’alcalde, Joan Loureiro, va fer públic l’escrutini dels tres punts de votació davant de més d’un centenar de persones que esperaven conèixer els resultats. Després de l’anunci es van sentir crits a favor de la independència.

El referèndum havia estat precedit també per moviments polítics dins del mateix Ajuntament. Mesos abans, el febrer de 2017, el Ple havia tractat l’adhesió de Begur al Pacte Nacional pel Referèndum, una iniciativa que reclamava la celebració d’un referèndum acordat entre els governs català i espanyol. El debat sobre el futur polític de Catalunya, per tant, ja havia entrat en l’activitat municipal abans de la convocatòria de l’1 d’octubre.

La votació va tenir també conseqüències immediates en la vida quotidiana del municipi. L’endemà, 2 d’octubre, l’Escola Doctor Arruga va comunicar que se sumaria a l’aturada general convocada per al dia 3. El centre va anunciar la suspensió de les classes, les activitats extraescolars, el servei de menjador i el transport escolar. Aquell mateix dia 2, a les dotze del migdia, alumnes, mestres i personal no docent s’havien concentrat a l’escola.

El que havia passat l’1 d’octubre a Begur formava part d’una jornada que va tenir desenvolupaments molt diferents arreu de Catalunya. En diversos municipis hi va haver actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir la votació. La documentació municipal de Begur, quan recordava l’episodi un any després, feia referència a intervencions policials en altres centres, alguns situats en municipis propers, però situava els tres punts de Begur i Esclanyà com els espais on es van comptabilitzar els 1.583 vots del municipi.

L’1 d’octubre acabaria ocupant també un lloc en la memòria pública de Begur. Un any després, l’Ajuntament va organitzar una commemoració i va instal·lar una placa a les Escoles Velles, un dels espais on s’havia votat. L’acte va recuperar també una urna utilitzada durant aquella jornada i va tornar a recordar els resultats de les tres meses.

Més enllà del debat polític i jurídic que va seguir al referèndum, les xifres permeten reconstruir què va passar aquell dia al municipi. Tres punts de votació, dos a Begur i un a Esclanyà; 1.583 paperetes escrutades; 1.443 vots afirmatius, 94 negatius, 38 blancs i 8 nuls.

El 2017 va quedar així marcat a Begur i Esclanyà per una jornada que va transcórrer enmig d’un dels episodis polítics més intensos de la història recent de Catalunya. Aquell diumenge 1 d’octubre, els tres punts de votació del municipi van formar part d’un referèndum que tindria conseqüències polítiques, judicials i socials molt més enllà d’aquell dia.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, 27 de setembre de 2018. Begur commemorarà dilluns el primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 1 d’octubre de 2018. Informació sobre la commemoració de l’1-O i resultats de les tres meses de Begur i Esclanyà.
Consulta la notícia

El Punt Avui. Resultats definitius del referèndum de l’1 d’octubre per municipis del Baix Empordà.

Tribunal Constitucional / BOE, 8 de setembre de 2017. Suspensió de la Llei 19/2017, del referèndum d’autodeterminació.
Consulta el BOE

Tribunal Constitucional / BOE, 8 de setembre de 2017. Suspensió del Decret 139/2017 de convocatòria del referèndum.
Consulta el BOE

Escola Doctor Arruga de Begur, 2 d’octubre de 2017. Aturada general – dia 3 d’octubre de 2017.
Consulta la publicació

Què se n’ha fet de les humanitats?

Per
Marc Casanovas
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Què se n’ha fet de les humanitats?
Loading
/

Què se n’ha fet de les humanitats?

Ho dic des d’una certa contradicció personal. Jo vaig estudiar ciències. Vaig créixer en un moment en què semblava que el futur passava sobretot per la ciència, la tecnologia i les professions amb sortides. Era l’onada del moment, i jo també m’hi vaig deixar portar. Amb els anys he vist que potser no m’havia fet prou preguntes.

Hi ha contribuït molt una persona: el meu marit, un humanista de cap a peus. Algú que llegeix, pregunta, qüestiona, coneix la història i estima la llengua i la cultura. I que m’ha fet entendre que les humanitats no són només estudiar literatura, filosofia o història. Són una manera de mirar el món.

I penso en l’Empordà. Una terra especialment fèrtil per al pensament i la cultura. Josep Pla, Carles Fages de Climent, Maria Àngels Anglada, Montserrat Vayreda, Alexandre Deulofeu, Caterina Albert… han fet d’aquest territori un espai de literatura i pensament. A Palafrugell hi havia casinos, ateneus, publicacions, tertúlies, festes literàries, lectors i lletraferits. No hi havia només escriptors: hi havia una societat que llegia, discutia i compartia cultura.

I avui, quin lloc ocupa tot això entre nosaltres?

Palafrugell continua tenint un teixit cultural i associatiu ric: tenim biblioteca, arxiu, entitats, música, teatre i literatura. Em pregunto si el pensament humanístic té avui la mateixa capacitat de generar comunitat. On són els espais de debat, de lectura i de conversa? Quin lloc ocupa avui tot això dins del nostre teixit associatiu? I què estem transmetent als nostres joves?

Cada vegada parlem més de preparar-los per al mercat laboral i menys de preparar-los per pensar, qüestionar, comprendre i conviure. Com si allò que no té una utilitat immediata tingués menys valor. Peró les humanitats no són el contrari del progrés. De fet ens ajuden a preguntar-nos quin progrés volem, per a què i per qui.

Jo fa temps que ho veig diferent. I només espero que aquesta manera de mirar arribi a més gent, als nostres joves i a les noves generacions. Potser encara som a temps de recuperar el costum de pensar. Intentem-ho?

2016: L’any que el Mas d’en Pinc es va convertir en el centre ambiental de Begur

Per
Ràdio Capital
-

El 8 de maig de 2016, Begur va inaugurar l’Espai Mas d’en Pinc després d’una rehabilitació que va donar una nova funció a un dels edificis amb més història del municipi. L’antiga masia, coneguda també per haver estat la residència de Carmen Amaya, passava a acollir l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i diferents entitats vinculades a la natura, l’esport i el territori.

La transformació havia requerit una inversió d’uns 150.000 euros. Els treballs van incloure actuacions a la teulada, portes i finestres, la renovació de la instal·lació elèctrica, l’adequació dels espais interiors i la compra de mobiliari. A l’exterior també es va habilitar una zona d’aparcament.

L’objectiu era concentrar en un mateix equipament bona part de l’activitat relacionada amb la protecció i la divulgació del patrimoni natural de Begur i Esclanyà. A més de l’Àrea de Medi Ambient, el Mas d’en Pinc disposava de sales per a reunions, una biblioteca ambiental amb més de 500 llibres i espais que podien utilitzar les entitats del municipi.

El dia de la inauguració, l’alcalde Joan Loureiro va lliurar les claus als col·lectius que començaven aquella nova etapa al Mas d’en Pinc. Entre les entitats que hi tenien presència hi havia BiS Ambiental, el Club Excursionista Els Perduts, Sotaigua, La Curculla, Begur Aigües Obertes i Protecció Civil.

La nova funció de l’edifici continuava, en part, una història que ja estava estretament relacionada amb el medi ambient. Durant 25 anys, fins al 2015, el Mas d’en Pinc havia estat la seu de l’Associació Nereo, una entitat dedicada a l’estudi i la protecció del medi marí.

Nereo havia tingut un paper especialment important en la creació de la Reserva Marina de Ses Negres, establerta el 1993 davant del litoral de Begur. La reserva es va convertir en una de les principals iniciatives de conservació marina del municipi i en un espai utilitzat també per a la recerca i la divulgació ambiental.

Amb l’obertura de l’Espai Mas d’en Pinc, l’Ajuntament volia mantenir aquesta vinculació. Entre els projectes que es plantejaven hi havia reforçar la protecció de Ses Negres, recuperar-ne la senyalització amb boies i millorar-ne la vigilància. També es volia treballar en la recuperació d’horts i vinyes abandonats i en la millora de camins i senders.

Però la història del Mas d’en Pinc anava molt més enrere. La finca conserva una antiga torre de defensa vinculada a les construccions que durant segles van servir per protegir els habitants de la costa dels atacs pirates. Amb el temps, el conjunt va anar adquirint altres usos fins a quedar especialment lligat a una de les figures més conegudes de la cultura flamenca del segle XX.

Carmen Amaya va fer del Mas d’en Pinc la seva residència durant els últims anys de la seva vida. La bailaora havia establert una estreta relació amb Begur i va morir a la casa el 19 de novembre de 1963, amb 50 anys. La seva vinculació amb el municipi ha quedat present en diferents espais del poble i també dins del mateix mas.

Dos anys després de la seva mort, el 1965, l’Ajuntament de Begur va adquirir la finca. Amb la transformació de 2016 es va mantenir un espai permanent dedicat a Carmen Amaya, amb fotografies, documents i objectes relacionats amb la seva vida.

Entre aquests elements hi havia també una creu que havia format part de la façana de la casa. La peça havia desaparegut i posteriorment va ser recuperada gràcies a una donació anònima. La memòria de Carmen Amaya continuava així integrada dins del nou equipament, tot i que el principal ús de l’edifici passava a estar dedicat al medi ambient.

La inauguració del 8 de maig de 2016 permetia reunir, per tant, diferents capes de la història del Mas d’en Pinc. L’antiga masia i la seva torre, la residència de Carmen Amaya, els anys de treball de l’Associació Nereo i la nova etapa com a equipament ambiental quedaven concentrats en un mateix espai.

La nova seu també permetia acostar la gestió ambiental a les entitats i a la ciutadania. El Mas d’en Pinc no es concebia únicament com unes oficines municipals. Les sales, la biblioteca, els espais expositius i les activitats havien de facilitar la divulgació i el treball compartit entre administració, associacions i persones interessades en el patrimoni natural.

Deu anys després, aquella funció continua vigent. El 2026, el Mas d’en Pinc continua sent la seu de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Begur i manté espais destinats a activitats, reunions, divulgació i exposicions. L’equipament conserva també documentació vinculada a Ses Negres i l’espai permanent dedicat a Carmen Amaya.

El 2016 va marcar així una nova etapa per a un edifici que ja havia tingut moltes vides. El Mas d’en Pinc deixava enrere els anys com a seu de Nereo, però mantenia la seva vinculació amb la protecció del territori. L’obertura del nou espai ambiental permetia donar continuïtat a aquesta feina i, al mateix temps, conservar la memòria d’un lloc estretament relacionat amb la història de Begur.

Bibliografia

Ajuntament de Begur. Espai Mas d’en Pinc. Informació històrica, usos actuals i vinculació amb l’Àrea de Medi Ambient.
https://begur.cat/serveis/mediambient/espai-mas-den-pinc/

Ajuntament de Begur. Agenda històrica de l’Espai Mas d’en Pinc. Inauguració del 8 de maig de 2016.
https://www.begur.cat/espaimaspinc/esdeveniments/esdeveniments_cat.html

Agència Catalana de Notícies / Gerió Digital, 8 de maig de 2016. Informació sobre la inauguració de l’Espai Mas d’en Pinc, la rehabilitació de l’edifici i les entitats que s’hi van instal·lar.
https://www.gerio.cat/noticia/233896/lantic-mas-de-la-bailaora-carmen-amaya-es-converteix-en-lespai-de-gestio-mediambiental-de-

2011: L’any que Begur va replantejar el paper del Casino Cultural

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2011 Begur va fer un pas important en la planificació de la seva activitat cultural amb l’aprovació del Pla d’Equipaments Culturals 2010-2020. El document permetia ordenar les necessitats del municipi per als anys següents i definir com havien d’evolucionar espais que ja formaven part de la vida quotidiana del poble, entre els quals destacava el Casino Cultural.

La trajectòria del Casino estava estretament lligada a la història social i cultural de Begur. Inaugurat l’any 1870 per iniciativa dels begurencs retornats d’Amèrica, l’edifici havia acollit durant generacions balls, festes, espectacles, trobades i activitats culturals. Amb el pas del temps també es va convertir en la seu del cinema de Begur i en un dels espais més reconeixibles del centre de la vila.

La seva història reflectia, de fet, l’evolució del mateix municipi. Els casinos van tenir una gran importància en la societat begurenca de finals del segle XIX i principis del XX com a espais de relació i lleure. El Casino Cultural va mantenir aquesta funció al llarg de les dècades, adaptant els usos de l’edifici a les noves formes de cultura i entreteniment.

A finals del segle XX i principis del XXI, l’Ajuntament ja havia impulsat diferents actuacions per mantenir i actualitzar l’equipament. L’any 2000 es va dur a terme una remodelació important de la sala de cinema, una intervenció que permetia continuar donant servei a un municipi que mantenia una programació cinematogràfica estable en ple centre de Begur.

Una dècada després, la cultura tornava a ocupar un lloc destacat en la planificació municipal. Durant els primers mesos de 2011 es va treballar en l’elaboració del Pla d’Equipaments Culturals de Begur 2010-2020, amb la participació dels serveis tècnics municipals i de la Generalitat de Catalunya.

L’estudi analitzava els espais disponibles i les necessitats que podia tenir Begur durant la dècada següent. Entre les actuacions que s’hi plantejaven hi havia l’ampliació de la Biblioteca Salvador Raurich i la creació d’un espai cultural polivalent de més capacitat, preparat per acollir cursos, tallers, representacions, festes i altres activitats.

El plantejament permetia distribuir els diferents usos culturals entre diversos equipaments. El Casino Cultural mantenia la seva funció com a espai de cinema i d’activitats culturals, mentre que la planificació municipal incorporava nous espais pensats per respondre a altres formats i necessitats.

El Ple municipal del 26 d’abril de 2011 va aprovar per unanimitat el Pla d’Equipaments Culturals. El document fixava un horitzó de treball fins a l’any 2020 i servia també perquè l’Ajuntament pogués preparar els projectes i optar a futures línies de subvencions a mesura que hi hagués disponibilitat econòmica.

La decisió arribava en un moment en què Begur disposava d’una xarxa cultural diversa. Al Casino s’hi sumaven la biblioteca, les sales d’exposicions i altres espais municipals que acollien activitats al llarg de l’any. El nou planejament permetia pensar aquesta xarxa en conjunt i preparar-la per al creixement de l’activitat cultural del municipi.

El Casino continuava ocupant un lloc especialment destacat dins d’aquest mapa. Més de 140 anys després de la seva inauguració, l’edifici seguia vinculat a la cultura i a la vida social de Begur. La programació cinematogràfica, els actes culturals i les activitats relacionades amb celebracions com la Fira d’Indians mantenien viu un espai que havia anat evolucionant al mateix ritme que el poble.

L’aprovació del Pla d’Equipaments Culturals l’any 2011 va permetre situar aquesta trajectòria dins d’una mirada més àmplia. Begur preservava els espais que havien marcat la seva història cultural i, al mateix temps, començava a definir els equipaments que necessitaria durant els anys següents.

Bibliografia

Ajuntament de Begur. Acta de la sessió extraordinària del Ple municipal de 26 d’abril de 2011.

Ajuntament de Begur. Informació històrica i cultural sobre el Casino Cultural.

Ajuntament de Begur. «Reconeixement a Ernest Sais pels més de 40 anys al capdavant del cinema a Begur».

2015: L’any que van néixer les Escales de Colors de Begur

Per
Ràdio Capital
-

La primavera de 2015, unes escales del centre de Begur van canviar completament d’aspecte. Els graons situats entre els carrers de Santa Teresa i Santa Reparada es van pintar de diferents colors coincidint amb la primera edició de Begur en Flor. Aquella intervenció, pensada dins d’una nova celebració de primavera, acabaria convertint-se en una de les imatges més fàcilment identificables del nucli del poble.

La primera edició de Begur en Flor es va celebrar entre el 29 de maig i el 2 de juny de 2015. La iniciativa estava impulsada per l’Associació de Comerç i Turisme de Begur, amb la col·laboració de l’Ajuntament, i recuperava amb un format nou una antiga tradició del municipi: la decoració dels carrers amb flors coincidint amb el Corpus.

Durant dècades, les catifes i ornamentacions florals havien format part d’aquesta celebració. La tradició s’havia mantingut fins als anys setanta i, més de quaranta anys després, Begur en Flor recuperava aquell esperit sense limitar-se a reproduir exactament les antigues catifes.

El poble es va omplir durant aquells dies de decoracions florals i instal·lacions. Es van guarnir carrers, places, balcons, habitatges i aparadors i es van programar exposicions, tallers, activitats infantils i música. La preparació va implicar comerços, veïns i diferents col·lectius del municipi.

Entre les intervencions d’aquella primera edició hi havia les escales que uneixen Santa Teresa amb Santa Reparada. Els graons es van pintar amb una combinació de colors que contrastava amb la pedra, les façanes i els tons habituals dels carrers del centre històric.

No era una gran transformació urbanística ni una nova infraestructura. Tampoc havia nascut amb la intenció de crear un monument. Formava part de les decoracions preparades per a Begur en Flor, al costat de moltes altres intervencions que durant aquells dies modificaven temporalment l’aspecte dels carrers.

La diferència és que aquelles escales van quedar.

Amb el pas del temps, la successió de colors va adquirir identitat pròpia i el lloc va començar a ser conegut com les Escales de Colors. La seva ubicació, a pocs minuts de la plaça de la Vila i enmig dels carrers del nucli, va facilitar que es convertissin també en una parada habitual dels recorreguts a peu pel centre de Begur.

L’autoria, en canvi, no ha quedat clarament documentada. No hi ha una atribució prou sòlida que permeti identificar qui va idear la intervenció o qui va executar materialment la pintura. Per això, la història de les escales està més vinculada a aquella primera edició de Begur en Flor que no pas al nom d’un artista o autor determinat.

La iniciativa que les havia fet néixer també va tenir continuïtat. Begur en Flor es va incorporar al calendari de primavera del municipi i va anar evolucionant amb noves decoracions, activitats i espais. Amb els anys, el format s’ha anat allunyant de l’ús intensiu de flor tallada i ha incorporat materials reutilitzables, creacions artístiques i criteris de sostenibilitat.

Aquesta evolució s’ha mantingut més d’una dècada després de la primera edició. El maig de 2025, Begur en Flor va celebrar l’onzena edició, del 23 al 25 de maig. L’organització continuava en mans de l’Associació de Comerç i Turisme de Begur amb el suport de l’Ajuntament, i la proposta combinava instal·lacions artístiques, activitats familiars i sostenibilitat. El 2026, Begur en Flor continua figurant entre les activitats de l’ACIT.

Les escales també han superat àmpliament el context de la festa que les va originar. Amb els anys han aparegut en guies i recorreguts turístics pel centre històric. Publicacions dedicades a descobrir Begur les incorporen al costat del Castell, les torres de defensa, les cases indianes o els carrers del nucli. Descobrir les presenta directament com les «emblemàtiques escales de colors», mentre que Time Out les inclou entre els racons que es poden trobar passejant pel centre.

La seva història és, per tant, la d’una intervenció senzilla que va acabar tenint una permanència que probablement no tenien bona part de les decoracions preparades per a aquells primers dies de Begur en Flor. La festa transformava temporalment diferents espais del poble. En aquest cas, però, els colors van continuar formant part del carrer un cop acabada la celebració.

El 2015 va deixar així dues novetats relacionades entre elles. D’una banda, va néixer Begur en Flor, recuperant una tradició floral del poble amb una proposta adaptada als nous temps. De l’altra, aquella primera edició va donar origen a unes escales pintades que, més d’una dècada després, continuen formant part de la imatge del nucli de Begur.

Bibliografia

CapCreus OnLine, maig de 2015. Begur en Flor.
https://cbrava.com/es/2015/05/begur-en-flor-2/

Es Pedrís Llarg, gener de 2018. Informació sobre l’origen de les Escales de Colors en la primera edició de Begur en Flor.
https://begur.cat/wp-content/uploads/2018/01/Es_Pedris_Llarg-Gener2018-reduit.pdf

Ajuntament de Begur, 28 de maig de 2025. Begur tanca amb èxit l’11a edició de Begur en Flor.
https://begur.cat/noticies/begur-tanca-amb-exit-l11a-edicio-de-begur-en-flor/

Associació de Comerç i Turisme de Begur (ACIT). Informació actual de les activitats de l’entitat.
https://acitbegur.com/

Descobrir, Guia imprescindible per visitar Begur.
https://www.descobrir.cat/catalunya/costa-brava/baix-emporda/guia-imprescindible-per-visitar-begur-5997_305997_102.html

Time Out, Begur: un dels pobles amb més encant de la Costa Brava.
https://www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/begur-1

2014: L’any que Begur va celebrar el centenari de Joan Vinyoli

Per
Ràdio Capital
-

El 2014, Begur va tenir un paper destacat en la celebració de l’Any Vinyoli. Es commemoraven els cent anys del naixement de Joan Vinyoli, nascut a Barcelona el 3 de juliol de 1914, i els trenta anys de la seva mort. Per a Begur, però, no era simplement un aniversari literari. El poeta havia passat al municipi els estius de bona part de la seva maduresa i aquell paisatge havia acabat formant part de la seva obra.

La Institució de les Lletres Catalanes va impulsar l’Any Vinyoli per difondre la figura i l’obra del poeta i actualitzar-ne el llegat. La commemoració tenia Jordi Llavina com a comissari i una comissió presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Entre els seus membres hi havia l’alcalde de Begur, Joan Català, i el de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà, els dos municipis gironins especialment vinculats a la trajectòria de Vinyoli.

La relació amb Begur havia començat seixanta anys abans. Vinyoli hi va arribar l’agost de 1954 i hi va tornar cada estiu fins al 1978, acompanyat de la família i els amics. Durant aquelles estades va escriure i corregir una part important de l’obra que publicaria posteriorment. El mar, el Castell, les escales, la tramuntana, els fars, les barques, els camps d’arròs o les nits de Begur es van incorporar progressivament al seu univers poètic.

Els llocs del poble també van quedar vinculats als seus records. Can Pallí va ser la primera casa que va llogar la família, fins al 1958. Més endavant van passar els estius a la casa de Campuig. Vinyoli i els seus amics freqüentaven el Centre Artístic Begurenc, bars del poble i diferents indrets de la costa, mentre espais com Sant Ramon o el Castell apareixien relacionats amb la seva experiència de Begur.

Quan va arribar el centenari, el municipi ja feia anys que treballava per conservar aquest vincle. El setembre de 2009 s’havia inaugurat el Mirador Joan Vinyoli, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Dos anys després, l’1 de juliol de 2011, s’havia presentat la Ruta Poètica Vinyoli, pensada per recórrer les cases, establiments i paisatges relacionats amb el poeta. Per tant, la ruta no va néixer durant l’Any Vinyoli: el 2014 va servir per donar més visibilitat a una feina que Begur ja havia començat.

El gruix de la programació begurenca del centenari va començar l’1 d’agost de 2014. La data no era casual: era el dia en què Vinyoli acostumava a iniciar les vacances al poble. Jordi Llavina va obrir les activitats amb una conferència dedicada a la vigència de la poesia de Vinyoli. Aquell mateix vespre, el pati de les Escoles Velles va acollir A través de Vinyoli, l’espectacle amb què el cantautor Xavi Múrcia havia musicat els versos del poeta.

L’endemà, 2 d’agost, el programa continuava amb una ruta poètica pels espais vinculats a les estades de Vinyoli. A la tarda es presentava el llibre infantil Joan Vinyoli, escrit per Cristina Palomar i il·lustrat per Isabel Mestras, una obra publicada aquell mateix 2014 per acostar la figura del poeta als més petits. Al vespre, Feliu Formosa, que havia compartit estius a Begur amb Vinyoli, participava en un recital acompanyat de Cinta Massip i del músic Joan Alavedra.

La commemoració no es limitava a aquell primer cap de setmana. A la sala municipal es podia visitar l’exposició Cridats per Vinyoli, amb obres de David Ribas, Jordi Nebot, Josep Maria Fontanet i Ricard Lobo. La Biblioteca Salvador Raurich acollia també una mostra de cal·ligrames de Marc Boix a partir de textos de Vinyoli i Rainer Maria Rilke.

Les activitats van continuar durant els mesos següents. El programa preveia una conferència de Pep Solà sobre les arrels indianes de Vinyoli i la seva relació amb Begur, així com Vinyoli comentat, una aproximació a la vida i l’obra del poeta amb l’escriptor Miquel Martín i l’actriu Olga Cercós. Martín contextualitzava els textos i Cercós els recitava, combinant així biografia i poesia. L’espectacle també es va representar aquell any en altres punts del país dins les activitats vinculades al centenari.

A principis d’octubre, Vinyoli comentat va arribar a la Biblioteca Salvador Raurich i es va completar amb una nova ruta pel poble guiada per Miquel Martín. El recorregut passava per espais com el Bar Tothora, el Centre Artístic Begurenc, les cases on havia viscut la família, Sant Ramon, les escales del Castell, el Castell, el Bar Frigola i el mirador dedicat al poeta.

El programa de Begur permetia explicar, sobretot, per què aquell municipi ocupava un lloc particular dins de l’Any Vinyoli. No es tractava simplement d’un poble on el poeta havia passat les vacances. Entre 1954 i 1978, Begur havia estat un espai recurrent de la seva vida adulta i de la seva creació literària. La mateixa memòria de la Institució de les Lletres Catalanes situava Begur i Santa Coloma de Farners entre els municipis especialment vinculats a la seva biografia i al seu univers poètic.

L’Any Vinyoli va acabar arreu de Catalunya amb desenes de recitals, espectacles i exposicions. A Begur, el centenari va permetre reforçar un vincle que ja tenia dècades d’història i que el municipi havia començat a convertir en patrimoni cultural abans de 2014.

Seixanta anys després d’aquell primer estiu de 1954, Begur tornava així als llocs, paisatges i records que havien acompanyat Joan Vinyoli durant gairebé un quart de segle.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya. Dossier de l’Any Vinyoli 2014 i composició de la Comissió.

Institució de les Lletres Catalanes. Memòria 2014, balanç de l’Any Vinyoli.

El Punt Avui. Begur hi posa estiu a l’Any Vinyoli, programació del centenari al municipi.

Visit Begur. Informació històrica de la Ruta Poètica Vinyoli i de les estades del poeta a Begur entre 1954 i 1978.

Ajuntament de Begur. Informació sobre el Mirador Joan Vinyoli i la Ruta Poètica.

1...878889...7.279Pàgina 88 de 7.279