La cursa solidària “Corre per les mames“, organitzada per la Fundació Oncolliga Girona en el marc del Dia Mundial del Càncer de Mama, ha comptat amb la participació de 7.240 persones aquest matí, dues mil més que l’any anterior. L’esdeveniment s’ha celebrat simultàniament en 24 punts de les comarques gironines, amb la presència de gent de totes les edats, incloent famílies amb nens i persones que han participat acompanyades de les seves mascotes.
Aquesta iniciativa, creada el 2020 durant la pandèmia, té com a objectiu donar visibilitat a la lluita contra el càncer de mama i recaptar fons per al programa “Guapes i valentes” de l’Oncolliga. Aquest programa ofereix serveis com banc de perruques, suport psicològic, drenatge limfàtic, marxa nòrdica, assessorament en nutrició i estètica oncològica, entre d’altres.
Entre les poblacions amb més assistència, destaca Santa Coloma de Farners amb 1.075 participants, seguida de Sant Feliu de Guíxols amb 857, Amer amb 601 i Lloret de Mar amb 468. Al Baix Empordà les dades de participació han estat de 1.965 persones en total repartides entre Sant Feliu de Guíxols (857), Palamós (246), Bellcaire d’Empordà (273), Palafrugell (281), Verges (152) i La Bisbal d’Empordà (156).
El donatiu per participar a la cursa era de 10 euros. Els participants que s’han inscrit en línia abans del 8 d’octubre han pogut rebre una samarreta commemorativa dissenyada per l’artista Olga Cantalosella, que ha estat signant samarretes a la seu de Palafrugell.
L’entitat ecologista Salvem la Pineda d’en Gori ha interposat un recurs contra la sentència que avala la construcció de dos edificis a la pineda d’en Gori de Palamós. Els ecologistes van portar l’atorgament de la llicència d’obres a la justícia i critiquen que el jutjat contenciós 2 de Girona ho desestimés sense “tenir en compte l’estudi d’impacte d’integració paisatgística dels tècnics de l’entitat, ni el de la pèrita que ell mateix va designar”. La portaveu de Salvem la Pineda d’en Gori, Zeta Figa, també critica que “la sentència no respecta la llei de paisatge perquè, tot i que els edificis estan construïts fora del BCIN de Cala s’Alguer, impacte fortament en l’entorn perquè són visibles des de molts indrets”.
El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona ha desestimat el recurs que Salvem la Pineda d’en Gori havia interposat contra la llicència d’obres de dos blocs ubicats als números 1 i 3 del carrer Sant Esteve de Palamós (Baix Empordà), a la part nord de la pineda d’en Gori i darrere la cala s’Alguer. La sentència, emesa el 31 d’octubre, dona resposta a aquest recurs interposat el 2018, abans que s’edifiquessin. Les construccions tenen uns setze metres d’alçada i compten amb 24 apartaments cadascun, garatge soterrat i piscina exterior amb zona de solàrium i enjardinat.
“L’empresa constructora i l’Ajuntament de Palamós van fer un Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística (EIIP) clarament insuficient, que no té en compte la llei de paisatge”, lamenta la portaveu de Salvem la Pineda d’en Gori, Zeta Figa, que relata que davant d’aquesta situació, Salvem la Pineda d’en Gori va encarregar dos estudis més. “Aquests estudis, que vam adjuntar al recurs contra la llicència d’obres, demostraven l’impacte ambiental i paisatgístic i la falta d’integració amb l’entorn d’aquest conjunt residencial, així com l’afectació per proximitat al Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) de cala s’Alguer i al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) de Castell-Cap Roig”.
Per la seva banda, i tal com relata la plataforma ecologista Salvem la Pineda d’en Gori, federada a SOS Costa Brava, el jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona també va encarregar un peritatge a una llicenciada en Ciències Ambientals i especialitzada en Paisatge per tal que elaborés un Dictamen Pericial Ambiental sobre aquest conjunt residencial. “En aquest estudi es ratificava que la visió dels dos edificis anomenats Residencial Cala s’Alguer afecta de manera contundent al paisatge”, afirma Figa.
En concret, la portaveu de Salvem la Pineda d’en Gori detalla que l’impacte descrit al peritatge rau en el fet que “els blocs no estan integrats al paisatge i són visibles des de diferents punts del cap de Planes, la Fosca i el camí de ronda perquè sobresurten dels pins més alts”. Els ecologistes lamenten que “tot i això, i de forma inversemblant, la sentència no fa cas a aquest estudi pericial”.
Afectació al paisatge i al patrimoni
Des de l’entitat ecologista defensen que “l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística hauria de complir dues lleis: la llei del Patrimoni Cultural Català, que protegeix el BCIN de cala s’Alguer, i la llei de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge”, detalla Figa, que insisteix a dir que aquests blocs no tenen en compte aquesta darrera llei perquè “es veuen des de molts punts de l’entorn i això afecta negativament el paisatge”.
En aquest sentit, els ecologistes lamenten que la zona sigui edificable i no es protegeixi: “És com si la importància del paisatge es pogués mesurar per uns metres de més o de menys, segons la classificació del sòl”. A més, des de Salvem la Pineda d’en Gori recorden que “la construcció d’aquests blocs s’ha carregat més del 20% de la massa arbòria de la zona, amb la tala d’un bon nombre de pins”.
Eliminar-los i evitar un tercer bloc
És per aquest motiu que ara, Salvem la Pineda d’en Gori ha interposat un recurs d’apel·lació que s’eleva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després de la desestimació d’un primer recurs presentat el 2018 al jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona contra la llicència d’obres d’aquests dos edificis de Palamós. “L’objectiu és aconseguir que els tirin a terra perquè no s’hi haurien d’haver construït mai en aquesta zona nord de la pineda d’en Gori”, explica la portaveu de l’entitat ecologista, Zeta Figa.
A més, els ecologistes volen evitar la construcció d’un tercer edifici, previst al costat dels dos anteriors. El nou bloc es planteja també amb piscina i quedaria situat encara més a prop del mar, “produint un gran efecte pantalla”. “Afectaria just el llindar de l’entorn de protecció del BCIN de Cala s’Alguer i es faria de nou una gran tala de pins”, adverteixen des de l’entitat.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha donat llum verda a una nova ordenança que regula l’ús de patinets, bicicletes elèctriques i altres vehicles de mobilitat personal (VMP), amb l’objectiu de millorar la seguretat viària i garantir la convivència pacífica a l’espai públic. Aquesta normativa, que ja ha entrat en vigor, busca protegir els usuaris més vulnerables i facilitar eines a la Policia Local per actuar contra comportaments temeraris i incívics.
La nova regulació fixa condicions d’ús per aquests vehicles, com l’obligatorietat de portar casc, la prohibició de circular per voreres i zones exclusives per a vianants, i la limitació de la velocitat segons la zona. Els patinets i bicicletes elèctriques hauran de fer ús dels carrils bici o circular per la calçada, sempre respectant la prioritat dels vianants. A més, la normativa estableix que la velocitat màxima permesa variarà en funció de l’àrea, especialment en zones amb una alta afluència de vianants.
L’ordenança respon a l’augment de l’ús d’aquests vehicles a la vila, fet que havia generat problemes de convivència i un increment del risc d’accidents. Abans de la seva aprovació, es va dur a terme una consulta pública on els veïns van poder expressar les seves inquietuds i suggeriments. L’Ajuntament va recollir les aportacions per adaptar la normativa a les necessitats del municipi.
A més de la regulació general, s’han pres mesures específiques al nucli històric de Torroella i a l’Estartit, especialment als carrers d’accés, com ara el carrer Santa Anna. S’han instal·lat senyals que indiquen l’obligatorietat de baixar del vehicle i anar a peu durant l’horari comercial, que s’estén de les 10 h a les 13:30 h i de les 17 h a les 20:30 h. Aquesta restricció està pensada per preservar la seguretat dels vianants en els moments de major activitat comercial.
Amb la implementació d’aquesta normativa, Torroella de Montgrí s’uneix a altres municipis que aposten per una mobilitat més segura i sostenible, buscant sempre un equilibri entre la seguretat, l’oci i el benestar dels ciutadans. Les noves mesures també doten la Policia Local de més capacitat per denunciar conductes incíviques, ajudant a reduir el nombre d’accidents al municipi.
Denúncies i sancions
L’ordenança preveu sancions per incompliment de les normes, amb multes que poden arribar fins als 1.000 € per infraccions molt greus, com circular de manera temerària o sota els efectes de l’alcohol o drogues. Els vehicles que no compleixin amb els requisits tècnics establerts, com la manca de sistemes de frenada adequats o llums homologats per circular de nit, també seran denunciats.
Des d’aquest estiu, la Policia Local està denunciant les conductes incíviques que ja quedaven regulades per llei, com per exemple: conduir amb auriculars, per les voreres, pels passejos o per les zones de vianants en les franges horàries restringides a la circulació.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha aprovat inicialment les ordenances fiscals i taxes per al 2025 amb els vots a favor de l’equip de Govern (Tots per Sant Feliu i PSC). De l’aprovació de les ordenances de manera inicial, que s’ha fet aquest dijous en un ple extraordinari, cal destacar que s’ha aprovat un increment en la taxa de recollida d’escombraries a les llars i negocis del municipi.
La taxa que es modifica respecte a l’any passat és la de tractament i recollida de residus. Des del Govern municipal apunten que aquesta pujada es deu al tancament de l’abocador de Solius i per l’aplicació de la nova normativa europea. Aquest darrer punt, i tal com expliquen des de l’equip de Govern, especifica que l’Ajuntament ja no pot assumir el cost del servei d’escombraries i està obligat a repercutir a la ciutadania el cost d’aquest servei.
En el ple, Josep Melcior Muñoz apuntava que aquesta pujada en la taxa de recollida de residus suposaria uns 4 euros més al mes per les famílies, en total, “uns 40 a l’any”. Des de Junts, però, critiquen que la pujada d’aquesta taxa acabi sent d’un 20% per a les llars i d’un 25% per als negocis industrials. ERC i Guíxols des del Carrer van retreure també que aquesta taxa s’hagi incrementat dos anys consecutius. A més, Guíxols des del Carrer ha recordat la manca de mesures per millorar el sistema de recollida de residus i la manca de voluntat des del consistori d’implementar el sistema porta a porta o xips als contenidors.
El Govern local, però, ha decidit no apujar altres taxes i impostos com l’Impost Sobre Béns Immobles. Pel que fa a l’impost de vehicles de tracció mecànica s’ha proposat reduir la bonificació de la qual es beneficiaven els vehicles elèctrics o híbrids (passa del 50% al 25%). Una de les altres bonificacions que es redueix és la que contempla la rehabilitació o pintura de façanes, que passa del 95% al 50%.
Sempre he tingut el mar a prop, formant part de la meva vida. De petita, passava els estius amb la meva família a les Cases d’Alcanar, on vaig aprendre a trimar veles i a gaudir de la vida d’un petit poble mariner.
Amb els anys, he viscut en diversos llocs, probablement condicionat pel meu caràcter i professió, però sempre a la vora del mar. Després de més d’una dècada a l’Empordà, he recuperat la connexió amb els estius de la meva infància, i és a Palamós on trobo el meu recer mariner. Sovint m’apropo al port pesquer per conversar amb els pescadors mentre fan l’esfollada del peix. La subhasta, el Museu de la Pesca i la vida nàutica mantenen la identitat marítima que em fa bategar, gestionant la convivència entre la comunitat local i el turisme, i preservant alhora l’entorn marí.
Tan aprop, tant lluny, Palamós, amb el seu port pesquer i vida marinera, contrasta amb la Copa Amèrica que es celebra a Barcelona aquests dies. Tot i la proximitat geogràfica, els models de relació amb el mar són oposats. A Palamós es preserva el patrimoni marítim. A Barcelona, la Copa Amèrica ha ocupat espais públics com platges i molls per adaptar-se a un esdeveniment destinat a projectar la ciutat i generar beneficis econòmics sense dialogar amb el mar.
Malgrat les més de 50 milles nàutiques que separen Palamós de Barcelona, les dues realitats reflecteixen maneres diferents de gestionar i viure el mar. Jo, sens dubte, em quedo de lluny amb la proposta de Palamós!
