Més d’una cinquantena d’alcaldes gironins de diferents colors polítics han signat a Verges (Baix Empordà) un manifest per demanar al Govern que aturi el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que té l’objectiu de promoure projectes d’energia eòlica i solar a Catalunya. Denuncien que el document s’ha elaborat sense una participació «real» del món local i alerten que el model afavoreix els «grans operadors energètics» en detriment de les «iniciatives locals i comunitàries». També expressen la seva preocupació per l’impacte sobre el sòl agrari i la manca de recursos tècnics dels municipis petits per analitzar la proposta. Per això, volen crear una associació per fer força i reclamar al Govern diàleg amb els territoris afectats.
Els signants, que s’han reunit aquest divendres a la sala de plens de l’Ajuntament de Verges, asseguren que comparteixen la necessitat d’avançar cap a la transició energètica i recorden que la Llei catalana del canvi climàtic fixa objectius de descarbonització i reducció de les emissions. Malgrat això, consideren que el PLATER aposta principalment per un model «centralitzat i orientat a grans operadors energètics», en detriment d’un sistema «distribuït, de proximitat i amb retorn al territori».
Àlex Terés, alcalde d’un dels municipis afectats, Vilademuls, ha criticat que els objectius de producció assignats als municipis petits. «En el meu municipi ens demanen per l’any 2050 produir 206 megawatts, tenint en compte que a Girona, en demanen 98», ha afirmat. «Això són unes 216 vegades la nostra necessitat d’energia».
En el manifest, els alcaldes també denuncien que el document té mancances tècniques, com ara la falta de definició de les línies d’evacuació i dels sistemes d’emmagatzematge dels projectes d’energia eòlica i fotovoltaica. A més, lamenten que el pla no tingui en compte «l’impacte acumulatiu» d’altres infraestructures energètiques que es projecten al territori, com el PLEMCAT o la MAT.
En aquesta línia, l’alcalde de Viladesens, Francesc Xavier Sánchez, ha alertat que el desplegament previst comportaria una afectació «brutal» al seu municipi. «Això no va d’energia verda ni d’energia renovable, això va de marcar unes zones perquè les grans energètiques tinguin on poder crear macroparcs», ha assegurat.
Creació d’una associació
Sánchez també ha anunciat la voluntat de crear una associació de municipis oposats al PLATER per articular una resposta conjunta i dotar-se d’assessorament jurídic. «Som municipis molt petits, però ens hem posat dret i hem dit: així no», ha remarcat.
Els municipis signants alerten que el desplegament previst pot comportar una «transformació significativa del sòl agrari en sòl industrial» i afectar masses forestals amb «impactes potencialment irreversibles». Per exemple, l’alcaldessa de Tallada d’Empordà, Maria Dolors Guàrdia, ha assegurat que al seu municipi el PLATER «ocupa sòl agrari d’alt valor econòmic».
També denuncien desequilibris territorials i consideren que la distribució de la potència energètica que ha de produir cada municipi «no està degudament justificada» i no respon a criteris «objectius, transparents i equitatius».
Municipis petits amb pocs recursos
L’alcaldessa de la Tallada també ha posat l’accent en la manca de recursos dels municipis petits per afrontar processos d’aquestes dimensions. «Tenim pocs recursos econòmics, però també pocs recursos humans i tècnics que puguin estudiar aquests projectes tan grans», ha explicat. En aquest sentit, ha detallat que el seu ajuntament va haver de destinar 34.000 euros a estudis tècnics per poder presentar al·legacions.
Per tot plegat, els signants demanen al Govern que consideri el contingut i el plantejament del PLATER, que estableixi criteris consensuats amb el món local i que prioritzi la generació distribuïda i en espais ja antropitzats, per sobre la concentració de projectes en sòl rural. També reclamen que l’Energètica Pública tingui un paper actiu en la planificació i desplegament del model energètic.
L’alcaldessa de Verges, Diana Canals, ha defensat que hi ha «altres models possibles» més enllà que «les grans multinacionals que ens trepitgin el territori». «Tots tenim clar que les renovables són el futur i que hi hem de participar, però la diferència és la manera en què participem en aquest projecte», ha conclòs.
Entre els 59 municipis adherits al manifest hi ha Girona, Torroella de Montgrí, Begur, Pals, Cornellà del Terri o Quart, entre altres municipis de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany i el Lluçanès.
