El vaixell pesquer La Puntaire és un arrossegador de fusta de 24,6 metres d’eslora amb base al port de Palamós. Segons explica el diari de Girona, aquest dilluns va sortir a pescar com és habitual. Cap a un quart de tres de la tarda una onada va trencar una part de la popa de l’embarcació i es va començar a enfonsar, així ho informa el diari de Girona.
El patró de l’embarcació va demanar ajuda per ràdio als altres vaixells que estaven pescant per Palamós.
El Diari de Girona confirma que el patró de l’embarcació Solraig i president de la Confraria, Miquel Mir, va buscar la ubicació exacte i va anar cap allà.
Mentrestant, el patró d’un altre vaixell, el NovaGacela, va trucar a Salvament Marítim, que va activar la Salvamar Sírius i l’helicòpter Helimer 221.
Segons informa el Diari de Girona, el vaixell Solraig va arribar a la ubicació de La Puntaire 13 minuts després de rebre l’avís d’emergència, i el vaixell ja s’havia enfonsat.
Els tres mariners i el patró van poder llençar les dues balses salvavides a temps, i amb l’ajuda d’una escala de més de tres metres, van aconseguir pujar al Solraig.
El Diari de Girona explica que els van traslladar fins al Port de Palamós en perfecte estat i sense necessitat de ser atesos en cap centre mèdic.
El SalvamarSirius va estar rastrejant la zona i va recollir les restes grans del vaixell que suraven, ja que la majoria d’infraestructura de l’embarcació està a uns 600 o 700 metres de profunditat.
Lluís Puig, alcalde de Palamós i Sant Joan, ha visitat els estudis de Ràdio Capital per explicar algunes de les primeres accions i actuacions futures que es volen impulsar des del govern municipal.
Cal recordar que el govern de Palamós va iniciar el seu mandat sense una majoria absoluta consolidada. Però fa unes setmanes van aconseguir la majoria absoluta arribant a un acord amb Junts per Palamós i Sant Joan. Lluís Puig explica que aquest pacte s’ha anat consolidant durant els darrers mesos i, finalment, han aconseguit “crear ponts de diàleg” entre els grups. Aquest acord ha permès aprovar tant les ordenances fiscals com el pressuposto pel 2024.
A causa de l’afer de la multa de trànsit, diversos grups de l’oposició havien demanat la dimissió de l’alcalde i, també, bloquejar aprovacions tan importants com les de les ordenances fiscals o els pressupostos. El pacte amb Junts per Palamós i Sant Joan ha permès desencallar l’acció de govern.
Lluís Puig, com ha afirmat en altres ocasions parlant de la multa, reconeix que fins ara no sabia que era ell qui anava de copilot al vehicle multat. Cal recordar que era un dels regidors del seu antic equip de govern qui portava el cotxe.
Els residus i la gestió a Palamós
Un dels punts que es va aprovar en l’últim ple municipal va ser l’ordenança referida a la gestió de residus al municipi, que preveu la implementació de la recollida porta a porta. Lluís Puig explica que amb l’actual sistema de recollida d’escombraries no assoleixen el percentatge de reciclatge que preveu la Unió Europea. L’alcalde ha recordat els beneficis que suposa la implementació d’aquest sistema.
Palamós és també un municipi on hi ha un gran nombre de segones residències, que molts cops costa més d’impulsar el reciclatge. Per això, Lluís Puig apunta que cal millorar la freqüència de recollida durant el cap de setmana, instal·lar punts d’emergència com s’ha desenvolupat a Begur, entre altres iniciatives.
Una de les problemàtiques que ha sorgit durant l’últim mandat, ha estat el tancament de l’abocador de Solius. Lluís Puig reconeix que caldrà buscar un nou emplaçament a la comarca per fer la recollida i gestió dels municipis del Baix Empordà. “Són equipaments que cal valorar les diverses opcions existents”, apunta l’alcalde.
Lluís Puig afirma que una part del que es recapti amb l’impost d’escombraries d’enguany es vol finançar el nou contracte d’escombraries que està previst que s’aprovi l’any que ve. La voluntat del consistori, a més, és que el nou contracte sigui específic i que les empreses “no puguin jugar” amb el servei que cal prestar.
El passeig del Mar i el nou hospital
Entre les inversions previstes en els pressupostos hi destaquen la inversió d’1 MEUR pel passeig del Mar pel 2024. Lluís Puig espera que abans que acabi l’any que ve es comencin les obres al passeig del Mar. “Aquesta zona necessita una actualització i amb serveis del segle actual”, apunta el batlle.
Lluís Puig recorda que Palamós ha rebut 3 MEUR de Fons Next Generation per crear aquest nou passeig. Tot i això, encara no està clar el preu definitiu de tota la reforma, però el batlle explica que caldrà veure com es finança.
Entre altres inversions, hi destaca la creació del nou hospital de Palamós. Durant el mes de març es va fer l’anunci que l’hospital comarcal es quedava a Palamós. Tot i això, fins al 2025 no es farà el traspàs de terrenys a la Generalitat per poder construir aquesta nova infraestructura. Lluís Puig destaca que aquests passos són bàsics per assegurar la permanència d’aquest centre a Palamós. A partir d’aquest punt i amb el pla funcional, és el Departament de Salut l’encarregat d’impulsar l’obra en aquesta zona.
Lluís Puig explica que la feina que fa els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) és molt important pel municipi, tot i que aquesta és una fundació sense ànim de lucre. “El model de gestió actual de l’hospital de Palamós és el que millor s’ajusta a l’hora de prioritzar les necessitats del territori”, apunta el batlle.
El port de Palamós
El port de Palamós ha rebut més de 52.000 passatgers durant la temporada d’enguany. Però una de les preocupacions que sorgeixen al parlar de creuers és si són del tot sostenibles i, a més, l’impacte econòmic real que suposen pel municipi. Lluís Puig explica que els creuers que visiten el municipi no són “els grans creuers de Barcelona”.
A més, el batlle apunta que aquests viatgers impacten de manera directa en l’economia del municipi. Lluís Puig explica que intenten veure quines són les companyies que estan fent processos cap a energies més sostenibles en el món nàutic i que mirin de minimitzar el seu impacte en el medi natural.
Desestacionalitzar el turisme
Un dels punts que està seguint el municipi per aconseguir desestacionalitzar el turisme és l’aposta per les activitats esportives. Lluís Puig destaca la feina del Centre Trail que hi ha a Palamós, ja que “tenim un espai natural que ens permet desenvolupar aquest tipus de turisme”. A més, Lluís Puig explica que durant els mesos d’abril, maig, setembre i octubre es pot gaudir de l’entorn des d’un vessant esportiu.
Tot i això, Lluís Puig explica que els diversos municipis han de treballar per fer xarxa i beneficiar-se de les relacions que es puguin crear. “Hem vist que el nou turista és molt inquiet i li agrada conèixer l’entorn i els diferents municipis”, apunta el batlle.
La mobilitat
“Palamós està treballant per millorar la seva mobilitat”, explica Lluís Puig. Durant els pròxims mesos s’incorporaran quatre quilòmetres més de carrils bici pel municipi i es volen iniciar les obres per crear la nova estació d’autobusos. L’alcalde reconeix que la mobilitat al municipi està canviant, però en els pròxims anys la transició ha de ser major. “La població ha de fer un canvi de mentalitat i apostar per una mobilitat més sostenible”, explica el batlle.
L’alcalde explica que propostes com el tren-tram de la Costa Brava són bastant complicades d’aconseguir en un futur immediat. “No hem de tenir l’estació del tren-tram enmig dels municipis, sinó que hauria de seguir la C-31”, apunta el batlle. Per això, s’hauria d’articular una xarxa de transport públic eficient.
Aquest dilluns 11 de desembre començaran les obres d’instal·lació d’un ascensor que permetrà unir el vial del Port, que es troba davant el Port Marina de Palamós, amb la plaça del Pedró. L’ascensor ha de permetre millorar l’accessibilitat a la zona litoral entre el Port Marina de Palamós i el barri vell del municipi, amb una connexió més directa i còmode entre aquests dos àmbits del municipi des d’on s’enllaça el camí de ronda que uneix el nucli urbà amb la platja del Castell.
Aquest elevador permetrà superar amb comoditat un desnivell d’uns 16 metres si es compta des del punt on l’ascensor inicia el procés d’elevació, però que arriba a ser de més de 20 metres si es calcula des de la base del Port Marina. Ara mateix, aquest desnivell només es pot franquejar utilitzant escales, la qual cosa suposa haver de fer un recorregut alternatiu i poc còmode a les persones amb mobilitat reduïda. Ho explica el conseller delegat del Port Marina de Palamós, Germán Castejón.
L’ascensor tindrà una cabuda per 11 persones i comptarà amb una passera d’uns 16 metres de longitud, que connectarà l’elevador amb la plaça del Pedró i que permet separar la instal·lació de l’ascensor del talús vegetal que hi ha al penya-segat.
En el disseny de l’ascensor, han primat com a eixos fonamentals la integració paisatgística, la mínima afecció a l’entorn i l’ús de materials innovadors i de qualitat, donant valor no només a la infraestructura sinó a l’entorn on s’ubicarà, tal com explica l’alcalde de Palamós, Lluís Puig. El tancament de l’estructura interior es farà amb vidre mentre que l’exterior es realitzarà amb una malla composta per un entramat de teules ceràmiques.
Les obres d’instal·lació de l’ascensor seran a càrrec d’una empresa especialitzada contractada per Marina Palamós, entitat que assumeix íntegrament el cost de l’obra, que és d’uns 490.000 euros, així com del manteniment posterior. L’ascensor serà d’accés i ús públic i tindrà un horari de funcionament que s’acordarà entre l’Ajuntament i Marina Palamós.
El termini previst d’execució d’aquests treballs és de vuit mesos. Aquest projecte s’inclou dins del pla estratègic de Marina Palamós, amb la línia d’integració port-municipi definida al pla estratègic de Ports de Generalitat. Lluís Puig reconeix que aquesta feina amb el Port Marina de Palamós ja fa mesos que s’està desenvolupant.
Diversos treballadors de la residència de gent gran Bellamar de Platja d’Aro (Baix Empordà) s’han manifestat aquest dimarts davant del centre i han caminat fins a l’Ajuntament, en protesta per les condicions laborals que pateixen. Asseguren que el tracte que reben per part de la direcció és “molt dolent i degradant” i que això acaba passant factura als residents del centre. Algunes de les queixes que esgrimeixen són que només hi ha dues auxiliars de geriatria per aixecar 25 residents en una hora, quan abans n’hi havia tres, tal com explica la responsable de CCOO a Girona, Núria Paradeda. També asseguren que la directora no comunica al familiar quan un usuari cau i no hi ha manteniment de les instal·lacions. Des de la direcció es defensen assegurant que tot ve arran de l’acomiadament d’una treballadora.
La protesta ha reunit prop d’una trentena de persones, entre les quals algunes de les treballadores del centre, membres de Comissions Obreres (CCOO) i també una família que té un persona com a resident a Bellamar. Abans de sortir, però, alguns dels treballadors que tenien torn aquest dimarts s’han afegit de manera simbòlica per donar suport a la protesta, però després han tornat al seu lloc de feina.
Una de les que ha volgut fer palès el seu malestar és la María Dolores Izquierdo. Porta més de catorze anys treballant a la residència i assegura que amb la nova propietat les coses han anat “de mal en pitjor”. La principal queixa és amb la nova directora, a qui acusa de tractar-los “molt malament” i faltar-los el respecte.
“Ens crida per tot arreu i no ens respecte els nostres horaris. Tenim 20.000 missatges de tonteries que li passen pel cap. Només tres de les treballadores estan contentes amb ella”, remarca Izquierdo. De fet, un dels principals problemes que denuncien és la impossibilitat de desconnectar de la feina.
En aquest sentit, assenyalen que la seva cap les truca fora del seu horari per demanar-los que l’endemà treballin. “Si no li agafes el telèfon, saps que hi haurà problemes amb ella”, assenyala una treballadora.
Malgrat que l’ACN ha intentat parlar amb diversos familiars, cap d’ells ha volgut que se l’enregistrés, però sí que alguns han reconegut que les coses “han canviat molt”, en relació a l’antiga propietat. “Abans hi havia cua d’espera i ara la gent no vol venir”, assenyala Izquierdo que ha reconegut que abans “es treballava molt bé”.
La directora es torna a defensar
La directora del centre ha lamentat la protesta i assegura que tot es redueix a una “venjança personal” d’una de les treballadores que la setmana passada va ser acomiadada. Assegura que les ràtios es compleixen i que, per tant, no falta personal com sí asseguren des de Comissions Obreres i nega que es doni l’esmorzar i la medicació als ancians a les 11 del matí. En total, hi ha dues auxiliars per 25 usuaris al matí i una de nits. Des de CCOO diuen que s’hauria de mantenir el reforç perquè en calen tres i no dues.
També es defensa de les acusacions de falta de manteniment i diu que els problemes que hi ha hagut han estat puntuals i s’han resolt. En relació a l’acomiadament de la treballadora, des de la direcció diuen que va ser per una falta “molt greu”. Finalment, nega que visqui a la residència tal i com denuncien les treballadores amb fotografies que han mostrat on es veia roba i utensilis en despatxos del centre.
En aquest sentit, la directora remarca que quan havia de fer el reforç de nit es quedava, però que en cap cas va ser casa seva.
Des de Comissions Obreres han explicat que han aconseguit una reunió amb l’Ajuntament de Platja d’Aro per tractar el tema. La realitat, però, és que es tracta d’un equipament privat i, per tant, les possibilitats de l’Ajuntament són limitades.
El primer secretari del Partit Socialista de Catalunya (PSC) i cap de l’oposició, Salvador Illa, ha visitat l’empresa Caganer.com a Torroella de Montgrí i ha elaborat el seu propi caganer. La figura és una de les novetats del catàleg d’enguany i el polític català ha participat en el seu procés de producció. Han estat Sergi i Marc Alós, actuals propietaris, els que han guiat al secretari a l’hora de crear el seu caganer a partir d’un bloc de fang.
Durant la visita, ha conegut les instal·lacions i ha conversat amb alguns dels seus treballadors. Al costat de Sílvia Paneque, portaveu del grup municipal PSC – Girona pel Canvi i diputada al Parlament de Catalunya, l’exministre de Sanitat del Govern d’Espanya entre els anys 2020 i 2021 també ha estat acompanyat d’Anna Maria Pla, mare dels germans Alós i l’encarregada de posar en marxa aquest negoci el 1992.
La família Alós – Pla ha detallat durant la visita que a través de les figures de Caganer.com es vol donar a conèixer la cultura catalana arreu del món a partir de la creació de figures de personatges coneguts a diferents països, com ara polítics, esportistes i artistes. Caganer.com experimenta una creixent internacionalització des que va començar, fa més de tres dècades.
Salvador Illa ha conegut els treballadors de l’empresa i també se li ha explicat el procés de creació dels caganers: el disseny, la confecció del motlle, l’elaboració de la figura amb fang abans de ser escalfada al forn i el pintat a mà de cada caganer per part dels interns del Centre Penitenciari Puig de les Basses (Figueres). El polític hi ha participat perquè al tram final de la visita ha elaborat una figura del seu caganer personalitzat.
El polític ha destacat que Caganer.com és una “empresa familiar que emprèn i que va saber reinventar-se durant la pandèmia, obrint botigues quan la tendència era tancar-les”. També ha posat en valor que “amb les seves figures porten un emblema català arreu del món, internacionalitzant aquesta tradició tan arrelada”. Igualment, ha subratllat “el valor afegit d’aquestes figures, ja que s’elaboren artesanalment una a una i utilitzant productes de proximitat”.
Caganer.com té actualment un catàleg de més de 600 figures artesanes i totes elles compten amb el distintiu oficial de Producte Artesà de Qualitat (PAQ) que atorga el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. Els productes utilitzats per a elaborar les figures són de proximitat com per exemple el fang, que prové de la Bisbal d’Empordà. Des del passat mes de juliol són vuit les botigues que té obertes, cinc d’elles a la ciutat de Barcelona, on hi va inaugurar la més recent el desembre del 2022 al davant el Palau de la Música Catalana. També disposa d’establiments a Madrid, Platja d’Aro i Torroella de Montgrí, seu del taller d’elaboració.
L’escena musical catalana s’uneix a “Nadal Mix 2023”
És ben sabut que el Nadal és una època de retrobaments, de comunió, d’estar amb els teus, de recolliment i de tornar a casa després d’haver voltat tot l’any. Actualment estem vivint un moment magnífic per la música en català i l’escena catalana, especialment entre els més joves.
És un fenomen que ho està transcendint tot i aquest 2023 ha estat, sense dubte, el moment de creixement d’uns artistes molt joves que són aquí per assegurar el futur de la música cantada en català i per demostrar el bon estat de salut de l’escena. Tant és així que, després d’aquest any d’alegries, diversos artistes de l’escena catalana del moment i del futur, s’uneixen per regalar al seu públic “Nadal Mix 2023” un disc col·lectiu de nadales inèdites, creades i composades especialment per l’ocasió i, així, unir-se en el moment per acabar l’any plegats de la millor manera.
Tota una declaració d’intencions. La idea, que va sorgir fa uns mesos enrere en una conversa entre en Roots i els The Tyets, ha estat coordinada i dirigida per en Roots (conegut especialment per ser el productor de Mushka). Ell mateix també participa en alguns dels temes del disc com a productor i firma el disc.
Al disc hi han col·laborat els següents artistes: 31FAM, Mushka, Greta, Roots, Flashy Ice Cream (Delirics), The Tyets (Luup Records), Figa Flawas (Halley Records), Triquell (Halley Records), Galgo Lento (Luup Records), Maria Hein (Hidden Track Records / Pèrtiga Music), dani6ix, IZZKID, ENMATU, Kuu (Luup Records), Lluc (Delirics), Socunbohemio (Vida Records), Martigo (Luup Records), Ferran Palau (Hidden Track Records), Sr. Chen (Montebello Agency), Dan Peralbo i el Comboi (Montgrí), Calagher, Aymax, Tropiko, Abe, Boom Boom Fighters (Propaganda pel Fet!), COOKAH P (Propaganda pel Fet!), Massaviu, Sexenni (Delirics), Xicu (Delirics) i En Nisu.
Al tracklist del disc, hi ha artistes del moment ben coneguts pel públic però també hi ha artistes fins ara prou desconeguts que dibuixen el futur de l’escena. Tots ells han preparat noves nadales, alguns en col·laboracions, altres com a singles propis però el més important és que cadascú s’ha servit dels seus referents i la seva sonoritat, sense embuts. Així, al disc hi ha nadales per tots els gustos: algunes juguen amb els referents nadalencs més clàssics i són perfectes pels amants del nadal més cuqui i d’altres acosten l’imaginari nadalenc al vocabulari dels joves d’avui dia buscant-ne l’humor. En tots els casos hi ha una cosa clara: estem davant d’un disc històric. Unir gran part de l’escena jove catalana actual en un disc inèdit que perdurarà per sempre i que dibuixa de la millor manera el gran moment de l’escena catalana actual.
NADAL MIX 2023, 12 de desembre🥹🥲🌟🎄🫶🏼🪵🎁❤️
Fa molts anys que bromejavem sobre fer un disc de Nadal amb molts artistes.
🍀Aquest any en Roots va dir que sí, que li fotriem, i ho va coordinar tot.
I ja el tenim aquí. 17 cançons fetes des de l’amor.
