Orenetes

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Orenetes
Loading
/

Davant de l’actualitat aclaparadora, farcida de tants comptes pendents no resolts, esdeveniments que evidencien la gestió sense rumb a tants nivells polítics i presagis nefastos (sobre l’economia, la salut, l’ensenyament, etcètera) aquesta parada estival me l’he volgut prendre com un reset, en un intent d’anestesiar les milers de preocupacions que ens sotgen cada dia.

No és que hagi viscut d’esquenes a les notícies, però sí una mica de gairell, i he procurat trepitjar verd, banyar-me encara més que mai a mar i empapar-me de contingut cultural en totes les seves formes, d’aquí i de fora. He tornat no renovada, però amb la convicció de que aquests fórmula, en comptes de fer-nos més irresponsables, ens ajuda a tocar més de peus a terra, viure més serenament i ser més forts i feliços. Ara espero que les orenetes de casa se’n vagin i mentrestant els hi parlo, perquè els ocells no entenen el que els hi dius, però reconeixen les veus, i a còpia de revistes, llibres, pòdcasts i etcètera, em vaig blindant per lo que s’hagi d’entomar. Parlant d’orenetes, ahir vaig aprendre que al primer viatge en avió que es va fer entre Venècia i Viena, cap als anys 20-30 del segle passat, a Àustria hi va haver un temporal terrible en plena primavera, amb un vent polar gèlid que va fer caure milers d’orenetes a terra.

Els venecians, esgarrifats, en van agafar tantes com van poder, les van entaforar en gàbies i se les van endur al vol de tornada cap a Venècia, on recuperades, les van deixar anar. Aquesta imatge de centenars d’orenetes envolant-se al cel de Venècia potser no us servirà de res, però us la regalo per si us pogués fer tan feliç com a mi. Bona represa!

Begur reivindica el seu vincle amb el cinema amb una nova exposició

Begur torna a posar el focus en la seva relació amb el món del cinema. L’Espai BacanArt acull l’exposició Begur, plató de cinema fins al 17 d’octubre.

La mostra repassa diverses produccions rodades al municipi al llarg dels anys. També descobreix espais locals convertits en escenaris de pel·lícules.

Els carrers, les cales i el castell de Begur han aparegut en diferents produccions cinematogràfiques. Els paisatges del municipi també han atret directors i equips de rodatge.

L’exposició presenta aquesta vinculació a través de diferents episodis de la història local. El recorregut permet reconèixer espais habituals des d’una mirada vinculada al cinema.

La proposta també posa en valor el patrimoni i el paisatge de Begur. La llum mediterrània forma part dels atractius del municipi per als rodatges.

El regidor de Cultura de Begur, Jordi González, destaca aquesta riquesa paisatgística i patrimonial. González considera el cinema un testimoni de la transformació d’aquests espais en escenaris de ficció.

La mostra coincideix amb la dotzena edició del Festival Internacional de Cinema de Begur Costa Brava. El certamen tindrà lloc del 2 al 12 d’octubre.

L’exposició forma part de la programació del festival. Begur reforça així durant aquestes setmanes la seva vinculació amb el món cinematogràfic.

El municipi combina les projeccions del festival amb la descoberta del seu propi llegat audiovisual. La iniciativa permet acostar aquesta història al públic local i als visitants.

L’Ajuntament de Begur anima la ciutadania a visitar l’exposició. La proposta també s’adreça a les persones visitants durant aquestes setmanes.

Begur, plató de cinema permet redescobrir alguns dels espais més característics del municipi. La mostra ofereix una nova mirada sobre paisatges coneguts a través de la gran pantalla.

 

Troben mort un submarinista després d’una immersió nocturna a prop de les illes Medes

Agents del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil han trobat mort un home després de fer una immersió nocturna aquest dijous. Segons ha avançat el Diari de Girona (DdG) i ha pogut confirmar l’ACN, els efectius d’emergència han pogut rescatar el cos sense vida de l’home aquest divendres al matí, després que el company amb el qual feia submarinisme advertís dijous a la nit que el seu company no havia pogut sortir de l’aigua en la immersió nocturna que van fer a la zona del ‘Medalló’ de les Illes Medes.

A l’operatiu de rescat també hi han participat la unitat d’actuacions subaquàtiques dels Bombers. La víctima tenia 38 anys i tot apunta a un accident a l’espera, això sí, de l’autòpsia al cos de la víctima.

Pere Puigbert: És temps de figues

Les figues són les protagonistes d’aquesta setmana de la secció «Pere Puigbert us porta a l’hort» al De cap a cap de Ràdio Capital i Taronja Ràdio Girona. Des de l’Escala, Puigvert ha parlat d’una fruita que li agrada especialment i que, segons explica, té l’inconvenient de ser molt estacional.

A diferència d’altres fruites que es poden trobar durant bona part de l’any, com la poma, la taronja o la pera, la temporada de la figa és limitada, com passa també amb altres fruites d’estiu com la cirera o el préssec.

Puigbert defensa que tant les figues fresques com les seques tenen moltes possibilitats a la cuina. Una de les seves maneres preferides de preparar-les és tallar-les ben fines, com un carpaccio, i combinar-les amb gelats o cremes.

També proposa incorporar-les a les amanides, especialment quan es vol donar un toc diferent i visual al plat. «A part de que és bona, és molt decorativa», explica.

De fruita a «inflorescència»

Durant la conversa, Puigbert també ha explicat una curiositat sobre la naturalesa de la figa. Segons detalla, allò que habitualment anomenem figa és una inflorescència, una estructura que conté a l’interior les llavors.

Aquesta característica ajuda a entendre per què de vegades apareixen figueres en llocs aparentment inesperats, com ara sobre teulades o en parets antigues. Puigbert explica que els ocells poden menjar figues i transportar-ne les llavors fins a altres indrets, on poden acabar germinant.

Les figueres també es poden reproduir mitjançant branques plantades directament a terra.

Com s’assecaven les figues antigament?

Puigbert també ha recuperat una pràctica tradicional relacionada amb les figues seques. Quan era petit, explica, a casa seva utilitzaven garbells, uns estris formats per un cercle amb una tela a la part inferior que tradicionalment servien per separar el gra de la pellofa.

En aquest cas, els garbells servien per posar-hi les figues, que prèviament s’havien d’obrir una mica i aixafar. Després es deixaven assecar al sol durant uns quants dies.

El sistema requeria estar pendent de la meteorologia. Si arribava la pluja, calia recollir ràpidament les figues i posar-les a cobert. Amb uns dies de sol, però, el resultat eren unes figues seques «boníssimes», segons Puigvert.

Puigbert també ha recordat que la campanya Enfiga’t de Figueres finalitza aquest diumenge 20 de setembre, amb diferents propostes gastronòmiques al voltant d’aquesta fruita tan vinculada a la ciutat.

El Baix Empordà impulsa nous projectes de futur sobre cultura i economia blava

El Baix Empordà ha fet aquesta setmana un nou pas per concretar projectes de futur vinculats a la cultura i l’economia blava. Agents institucionals, econòmics i culturals de la comarca han participat en dues trobades de treball per convertir les línies estratègiques en iniciatives concretes.

La primera reunió es va fer dilluns a l’Espai Medes i es va centrar en l’economia blava, dins del Grup d’Acció Col·laborativa. La trobada va reunir representants de les institucions i del teixit econòmic amb l’objectiu de definir accions per als anys 2026 i 2027.

Els participants van treballar especialment en projectes relacionats amb la recerca, la formació i les activitats culturals i esportives vinculades al mar. La sessió també va servir per establir quines actuacions poden tenir més recorregut i per incorporar nous agents al projecte.

La voluntat és reforçar la competitivitat i la sostenibilitat de l’economia vinculada al mar al Baix Empordà, amb iniciatives que puguin generar activitat al territori i tinguin capacitat per projectar-se més enllà de la comarca.

Aquest divendres, el Consell Comarcal ha acollit una segona reunió de treball, en aquest cas vinculada al Grup d’Acció Col·laborativa del Hub Cultural del Baix Empordà. La trobada ha reunit agents culturals i institucionals per començar a concretar les primeres propostes de projectes compartits.

Durant la sessió s’han identificat diverses iniciatives amb potencial per transformar l’activitat cultural de la comarca. Entre els objectius hi ha la voluntat de desestacionalitzar el turisme i generar condicions per afavorir la captació de talent.

Les dues trobades formen part de les iniciatives sorgides de la Conferència Estratègica impulsada pel Consell Comarcal del Baix Empordà. El procés busca reforçar la cooperació entre els diferents agents del territori i facilitar que els projectes es desenvolupin de manera conjunta.

El Consell Comarcal planteja aquesta feina amb una mateixa línia d’actuació: passar de la reflexió a l’acció i concretar projectes que tinguin un impacte directe al territori.

L’objectiu final és reforçar el posicionament del Baix Empordà com un territori innovador i sostenible, amb capacitat per generar activitat i atraure talent. Aquesta estratègia es desplegarà tant en l’àmbit cultural com en les activitats vinculades al mar i l’economia blava.

Les experiències viscudes centren la campanya del Dia Mundial de la Salut Mental a les comarques gironines

Les experiències de les persones amb problemes de salut mental centraran aquest any la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental a les comarques gironines. La campanya porta per lema Experiències viscudes, escoltades: veus reals, canvis reals i defensa que aquestes persones tinguin un paper actiu en les decisions sobre l’atenció, el disseny dels serveis i les polítiques de salut mental.

La iniciativa l’impulsen l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària i Support-Girona, amb la complicitat d’entitats, taules de salut mental i organitzacions de diversos àmbits. El programa supera els cinquanta actes i començarà el 26 de setembre a Ripoll, mentre que acabarà el 8 de novembre a Blanes.

La programació combina cultura, art, participació comunitària i sensibilització, amb exposicions, teatre, caminades, activitats participatives, jornades i portes obertes als serveis. Entre les propostes hi ha la tercera edició de Diàlegs amb l’Art: trencar el silenci, a l’Hospital Santa Caterina, i el projecte d’art col·lectiu Casa, als jardins del Parc Hospitalari Martí i Julià.

El 9 d’octubre, la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona acollirà la lectura del manifest de la jornada, a càrrec de persones amb experiència pròpia en salut mental. L’endemà, el CaixaForum Girona programarà una representació teatral i el lliurament dels segons Premis Maria Combalia, mentre que Olot acollirà l’obra Boja.

El programa també inclou diverses jornades especialitzades sobre salut mental. Girona acollirà el 8 d’octubre una trobada sobre salut mental, inserció laboral i diversitat cultural, mentre que Figueres tractarà el benestar dels professionals de les professions d’ajuda. Olot acollirà el 28 d’octubre una jornada sobre l’atenció durant els primers moments després d’un suïcidi.

La campanya incorpora també les dades dels serveis especialitzats corresponents al 2025. Els serveis de salut mental de les comarques gironines van atendre més de 29.000 persones durant aquell any, segons les dades facilitades per les entitats promotores de la iniciativa.

Els serveis de salut mental per a adults van atendre més de 15.000 persones, mentre que els serveis especialitzats en infants i adolescents van superar les 8.000. Els centres d’atenció a les drogodependències van atendre prop de 5.000 persones i els serveis de rehabilitació comunitària van arribar a més de 600 usuaris.

La campanya també posa en valor el model comunitari de salut mental desenvolupat a les comarques gironines durant les darreres dècades. Aquest sistema coordina l’atenció sanitària amb els serveis socials, l’habitatge, la inserció laboral, l’educació i les entitats del territori.

Els promotors defensen que la recuperació en salut mental va més enllà del tractament clínic i inclou aspectes com l’accés a un habitatge, la feina, les relacions socials, l’oci i la participació comunitària. El programa complet d’activitats es farà públic durant els propers dies a través dels canals de les entitats organitzadores.