Diddy acusat d’haver abusat de 120 persones, entre elles 25 menors
El raper i productor nord-americà Sean Combs, conegut com a Diddy i anteriorment Puff Diddy, ha estat acusat per noves demandes de violació i agressió sexuals. Ja són més de 120 víctimes més, entre elles 25 menors d’edat, una de les quals tenia 9 anys.
Un equip d’advocats de Texas, que representen més de 100 persones, han presentat una demana col·lectiva contra l’artista, per uns delictes que haurien començat l’any 1991.
Un dels advocats ha explicat que el mur de silenci s’ha trencat i les víctimes estan fent un pas endavant.
Aquest passat mes de setembre es va detenir i empresonar al músic, arran d’una desena de denuncies.
L’acusació afirma que el raper forçava trobades entre homes i dones que es prostituïen, en unes festes que es coneixen com a Freak Off, i que incloïen consum de drogues, i que es podien allargar durant dies.
Segons ha explicat un dels advocats el 90% dels casos aquestes persones van ser drogades abans de ser atacades.
En el cas de les víctimes menors d’edat, sembla que haurien patit abusos sota les promeses d’aconseguir un contracte discogràfica. En un dels casos, una nena de 15 anys va ser violada per Diddy i altres homes abusaven d’ella, per torns. El nen de 9 anys hauria estat agredit durant una audició pel segell de Diddy, Bad Boy Records. A canvi dels abusos haurien promès als pares un contracte discogràfic.
L’advocat Tony Buzbee, assegura disposar d’imatges, vídeos i textos, que demostren totes aquestes acusacions. Així mateix explica que durant els propers dies molta gent poderosa serà desemmascarada i que molts secrets veuran la llum.
Diddy es troba en presó preventiva per dos delictes de tràfic sexual i crim organitzat. Entre els demandants es troba la seva exparella i cantant Cassie i Dawn Richard. El raper ha negat els fets.
Després de la detenció de Combs, els advocats van establir una línia telefònica per localitzar més víctimes. Asseguren que van rebre més de 3.200 trucades de persones que asseguraven ser víctimes o testimonis, de les quals ben aviat es podrien sumar noves denúncies envers l’artista.
La segona edició de ‘La ComerÇiada’, impulsada per la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), les cambres de comerç de Girona i Palamós i tretze associacions de comerciants de les comarques gironines, ha incrementat un 16% les adhesions respecte a l’any anterior. Aquest any, més de 700 establiments participaran en la campanya, que se celebrarà del 18 al 20 d’octubre. L’objectiu és impulsar el comerç de proximitat i posar en valor els establiments locals mitjançant accions creatives i activitats a totes les comarques.
Mercè Ramírez de Cartagena, presidenta de Girona Centre Eix Comercial, ha destacat durant l’acte de presentació, celebrat al centre cultural La Mercè de Girona, que la “força de la unió” és el motor de la campanya. Aquest any, Girona Centre Eix Comercial lidera l’esdeveniment en qualitat d’amfitriona, reforçant l’aposta pel comerç local com a peça clau de la vida social i econòmica dels barris.
Entre les activitats més destacades, hi ha sortejos com un vol en globus a Palafrugell i un premi de compres de mil euros a Girona. També s’han organitzat activitats infantils, música i dansa a Palamós, Olot i Sant Feliu de Guíxols, així com degustacions i tallers al Comerç de Sant Antoni de Calonge, que també estrenarà una nova aplicació de compres, “Tengui”. A Blanes, els establiments oferiran un gran sorteig de productes. Aquestes propostes creatives i diferenciades volen atreure la clientela i promoure la compra en els comerços locals.
Amb el lema “Somriures de colors”, la campanya busca transmetre els valors del comerç de proximitat, com ara la confiança, la sostenibilitat i l’empatia. Segons David Font, gerent de “d+font Comunicació Creativa” i creatiu de la campanya, el somriure serà l’element decoratiu que lluiran tots els establiments participants, acompanyat de bosses de metacrilat de colors i cartells promocionals. A més, es reforçarà la presència publicitària en premsa, ràdio i televisió gràcies al suport de les cambres de comerç.
El projecte va néixer l’any passat com una alternativa al Black Friday, inspirant-se en altres iniciatives de suport al comerç local com l’”Small Business Saturday” americà o el “Shop Local Day” espanyol. “La ComerÇiada” reivindica el comerç de proximitat com un eix fonamental per mantenir la vitalitat dels pobles i ciutats. Albert Gómez, responsable de Comerç de la FOEG, ha recordat que els comerciants locals fomenten vincles entre veïns i reinverteixen en l’economia de la comunitat. A més, ha afegit que aquest comerç ofereix productes i serveis adaptats a les necessitats dels clients, creant experiències úniques i de confiança.
Des de la FOEG i les associacions de comerciants, es creu que un barri amb comerç local actiu és un espai més segur i inclusiu, amb una major qualitat de vida. “Volem fixar La ComerÇiada en el calendari del consumidor”, ha conclòs Albert Gómez, tot animant la ciutadania a apostar pel comerç local no només com una opció de compra, sinó com un compromís amb el futur del nostre entorn i país.
Visitem Sant Feliu de Guíxols per parlar amb l’alcalde del municipi, Carles Motas, sobre els grans projectes que cal desenvolupar a la ciutat: el projecte Thyssen, la creació d’habitatges de lloguer social, la transformació urbana de diverses àrees o la voluntat de restaurar el Palm Beach.
Abans, però, cal abordar la temporada d’estiu. Cal recordar que l’activitat turística al municipi sol anar acompanyada d’una àmplia oferta cultural: el Festival de la Porta Ferrada, l’exposició a l’Espai Thyssen o les diverses fires i esdeveniments puntuals que es van produint al llarg del cap de setmana. “En afluència de visitants l’estiu ha anat molt bé, sobretot el mes d’agost”, apunta el batlle. Carles Motas admet, però, que gràcies a la bona meteorologia la temporada turística s’ha aconseguit allargar uns mesos més.
El futur del Thyssen
Un dels grans projectes de mandat a Sant Feliu continua sent el Museu Thyssen. Carles Motas apunta que aquesta tardor es vol començar a licitar la primera part del projecte, que ara està dividit en dues fases. La primera fase contempla la reforma del Monestir. Carles Motas recorda que el finançament que fins ara s’ha aconseguit per aquest projecte prové d’altres administracions que no són l’Ajuntament. Tot i això, és conscient que caldrà fer algun tipus d’inversió municipal per acabar d’enllestir-lo.
Si tot va rodat, Carles Motas apunta que abans de l’estiu del 2025 haurien de començar les obres. El batlle admet que tot i que els focus se centren principalment en aquesta obra, la voluntat no és únicament crear un museu en aquesta zona del Monestir. Carles Motas recorda que es vol crear una Escola de Belles Arts, hi ha el Teatre Municipal, entre altres espais culturals. Carles Motas admet que la transformació d’aquest espai proper al Monestir i a la zona del Teatre Municipal ha estat molt gran.
El batlle admet que des del seu Govern han estat prou “atrevits” per fer inversions al municipi i transformar els diversos espais. Reconeix que Sant Feliu necessitava una “sacsejada” i definir un projecte de ciutat. “El Govern té un projecte i estem treballant per aconseguir-ho”, apunta el batlle.
L’adaptació del Palm Beach
Un dels edificis emblemàtics del municipi, però que és propietat de Costes de l’Estat és el Palm Beach. Un espai que al llarg de la història ha acollit els primers banyistes de Sant Feliu i, més tard, nits de festa. Actualment, la propietat la té Costes de l’Estat, però el consistori vol rehabilitar l’edifici i transformar-lo en un espai que pugui combinar l’activitat pública i privada. Per això, volen arribar a un acord amb l’estat perquè els cedeixi l’ús de l’edifici.
Carles Motas admet que encara no tenen clar de manera concreta quin serà l’ús d’aquest edifici, tot i això, la voluntat és que hi hagi un espai públic i un espai comercial. També vol apostar perquè a la zona de platja hi hagi algun servei relacionat amb el medi aquàtic per dinamitzar la part que connecta l’edifici amb la platja.
L’habitatge al municipi
Fa pocs mesos el consistori va anunciar la compra de tres parcel·les a l’entorn de la carretera de Girona per poder rehabilitar-los i construir pisos de lloguer social, una mancança que es fa evident a la ciutat. Carles Motas explica que aquesta voluntat d’adquirir terrenys per poder-hi edificar la van començar a treballar en el seu primer Govern a la ciutat. “La ciutat no podia fer polítiques actives d’habitatge”, apunta el batlle.
La voluntat d’aquest projecte és construir entre 76 i 78 habitatges de lloguer social per col·lectius com persones joves, gent gran o famílies que vulguin iniciar el seu projecte de vida. “No solucionarem el problema, perquè hi ha molta demanda”, admet el batlle. Tot i això, en destaca la inversió de 916.000 € i també la bona predisposició del Govern de la Generalitat davant el projecte.
Carles Motas recorda que l’habitatge no és una competència municipal, però que volen posar solució a un problema que tenen els ciutadans de Sant Feliu de Guíxols. El batlle reconeix que no és una tasca fàcil i que segurament es comencin a desenvolupar en els propers anys. La voluntat és que en els propers tres anys es pugui iniciar el concurs per poder adjudicar aquests habitatges que es volen crear en aquestes tres parcel·les.
La gestió de residus i Solius
Fa més d’un any i mig que es va tancar l’abocador de Solius després d’anys de reivindicació veïnal i processos judicials. Això, ha acabat impactant en la recollida i, sobretot, en el preu de tractament i transport dels residus en molts municipis de la comarca. Sant Feliu de Guíxols, a part de formar part del Consorci de l’Abocador de Solius, és un dels municipis afectats. Carles Motas admet que parlar de l’abocador de Solius és “un mal de cap” i que fins ara la gestió que n’havia fet la Generalitat havia estat una “molt mala gestió”.
Carles Motas apunta, però, que la Generalitat ja ha anunciat 3 MEUR que els mancaven al Consorci per part de l’Agència Catalana de Residus. Això, tal com apunta, permetrà alliberar als municipis d’aportar aquesta quantitat. A més, tenen previst que a partir de principis del 2025 es pugui donar la llicència ambiental a Solius perquè aquesta fos una planta de triatge.
“Mentre hàgim de portar les deixalles a Lleida, el cost de la taxa d’escombraries no es reduirà”, admet el batlle. A Sant Feliu van decidir repartir la pujada de la taxa d’escombraries en dos anys, a diferència d’altres municipis de la comarca. L’atorgament d’aquesta llicència ambiental permetria que les deixalles no haguessin de viatjar fins a Lleida i, alhora, que la taxa no quedés tan inflada.
Una de les problemàtiques que es detecta per part dels diversos ajuntaments de la comarca és que avui dia no hi ha un abocador de referència a la comarca. “A cap municipi li agrada que instal·lin un abocador al costat de casa”, admet Motas, “però, s’ha de fer una gestió de residus”. Remarca també que ara mateix és insostenible continuar transportant les deixalles des del Baix Empordà fins a Lleida.
Canvi en el model d’aparcament
Cal recordar que enguany, el consistori va assumir la gestió dels aparcaments al municipi. El nou model promou els aparcaments dissuasius i els que es troben més a prop del nucli promouen la rotació de vehicles. A més, aquest nou model de gestió d’aparcaments contempla la contractació de persones amb discapacitat per poder gestionar el servei d’aparcament, deixant enrere així un contracte que portava caducat més de 10 anys.
L’Ajuntament de Palafrugell ha posat en marxa una nova campanya dirigida als comerços del centre comercial per explicar el funcionament del nou tancat de residus comercials, situat al pàrquing del Casal. Aquest espai permet dipositar residus de rebuig i, de forma esporàdica, els residus reciclables com envasos i cartró, per aquells comerços que no puguin esperar el servei de recollida porta a porta. A més, s’ha habilitat un contenidor específic per als penjadors comercials, que s’han de gestionar per separat.
Per accedir a aquest tancat, els comerços disposaran d’una targeta personal, que una educadora ambiental lliurarà a cada establiment interessat. Durant el procés, també es facilitarà informació sobre l’aplicació “Palafrugell al mòbil”, que permet sol·licitar serveis i consultes sobre residus d’una forma senzilla. Aquesta targeta, a més, també servirà per accedir a la deixalleria municipal.
La presència d’aquests educadors ambientals servirà per recordar el sistema de recollida de residus porta a porta i explicar el funcionament de l’aplicació, així com els punts d’acumulació previstos al centre de Palafrugell.
Aquestes accions estan finançades pels fons Next Generation de Fortalecimiento comercial en zonas turísticas, amb uns imports de 7.502€ per a la millora de l’aplicació de residus Palafrugell al mòbil i 9.583€ per al tancat amb control d’accés i videovigilat del Casal.
Els Amics de les Arts celebraran 20 anys amb un concert al Poble Espanyol
Després de 20 anys sobre els escenaris, Els Amics de les Arts s’han convertit en un dels principals referents musicals del país. Amb una trajectòria sòlida i impecable, el grup demostra la seva vitalitat amb una producció constant de noves cançons i amb concerts amb entrades exhaurides allà on actuen.
Ara, després de set discos publicats i sent els autors de cançons que ja formen part de la banda sonora de les nostres vides, volen celebrar el seu aniversari d’una manera especial. Avui, han anunciat que faran un gran concert de celebració el 2025. La cita per retrobar-se amb Els Amics de les Arts serà el 25 de juliol a la Plaça del Poble Espanyol. Daniel Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué expliquen que han escollit aquest lloc perquè creuen que “a la plaça del poble” és on has de reunir-te amb els amics, i que la plaça de poble més gran i preparada per acollir un gran esdeveniment així a tot Catalunya és la del Poble Espanyol, a Barcelona.
Els Amics de les Arts aturaran la seva gira de concerts el mes de novembre i no tornaran a actuar fins al 25 de juliol, amb motiu d’aquest concert de celebració d’aniversari. Les entrades per a aquest esdeveniment es posaran a la venda el proper 18 d’octubre.
L’objectiu del grup és retrobar en una plaça de poble amb tots els que els han estat seguint en algun moment de la seva vida, per celebrar plegats tots aquests anys de cançons. Per això preparen un concert molt especial i ple de sorpreses amb el qual es volen retrobar amb el seu públic com mai han fet fins ara.
Els Amics de les Arts han explicat que estan gravant un nou disc juntament amb artistes que han conegut durant aquests anys de trajectòria. Es tracta d’un disc recopilatori on versionen cançons seves, des de clàssics dels seus inicis com Jean Luc o Louisiana o els camps de cotó, fins a temes més actuals. Ho estan fent al costat de grans artistes que admiren, i expliquen que aviat podran mostrar algunes cançons d’aquest treball conjunt.
Per explicar tot el que volen fer per celebrar el seu 20è aniversari i per donar les gràcies a tots els que els han seguit durant aquests anys, Els Amics de les Arts faran quatre parades a les principals capitals catalanes, revisitant sales que els van programar quan encara eren un grup emergent en busca de públic. Seran actes de presentació exclusius on només s’hi podrà accedir amb invitació i on ja no queda cap entrada disponible.
La fi de la temporada alta es deixa notar al mercat de treball gironí. Perquè tan sols durant el setembre, les comarques gironines han perdut més de 16.000 llocs de treball i deixen enrere el rècord d’ocupació assolit durant l’estiu. Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri d’Inclusió, a finals de mes la xifra d’afiliats a la Seguretat Social ha baixat fins als 368.846 (un descens del 4,18%). De moment, però, això encara no es deixa notar a les llistes de l’atur. Perquè el setembre es tanca amb un 0,3% més de desocupats a la demarcació, cosa que traslladat en xifres suposa que hi ha 93 persones més apuntades a llistes. En global, a les comarques gironines ara hi ha 29.477 aturats que busquen feina.
S’acaben les vacances, s’entra en temporada baixa i això es deixa notar al mercat de treball. Si bé no amb l’atur, sí amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Anant a pams, segons recullen les dades del Ministeri de Treball, aquest setembre la xifra de desocupats a les comarques gironines ha augmentat tan sols un 0,3% (que se suma, això sí, a l’increment del 3,2% amb què es va tancar l’agost).
En relació amb la resta de Catalunya, les comarques gironines són l’única demarcació on la xifra d’aturats ha crescut aquest setembre. Perquè tant Barcelona, com Tarragona i Lleida, en major o menor mesura, han reduït desocupats durant l’últim mes. De fet, arreu del país l’atur ha baixat un 1,21% aquest setembre, amb 4.060 desocupats menys.
Si el percentatge es trasllada en xifres, aquest setembre es tanca amb 93 persones més apuntades a llistes. I si es passa la lupa per sectors, aquí la situació és dispar. Perquè mentre que els serveis i l’agricultura augmenten el nombre d’aturats (en 64 i 30 persones, respectivament), la indústria i la construcció n’eixuguen (en 39 i 87 treballadors). Per últim, hi ha 125 persones sense cap ocupació anterior que s’han apuntat a l’atur.
En global, a les comarques gironines ara hi ha 29.477 desocupats. Són, això sí, 345 menys que l’ant passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens de l’1,16%).
De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.307). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.457 desocupats), la construcció (2.692) i l’agricultura (638). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.383 aturats a qui no els consten feines anteriors.
Destrucció d’ocupació
Però allà on es fa més palesa l’entrada en temporada baixa, i l’afectació que això té per als serveis (on hi ha el turisme, l’hostaleria i el comerç), és amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant aquest setembre la destrucció d’ocupació a les comarques gironines ha estat significativa.
Tan sols en un mes, les comarques gironines han perdut fins a 16.124 afiliats. Dels 384.970 que hi havia l’últim dia d’agost, s’ha passat als 368.846 a finals de setembre. És a dir, que al llarg d’aquests 30 dies se n’han perdut fins a un 4,18%.
En comparació amb el setembre del 2023, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. Perquè llavors, a les comarques gironines, el mes es va tancar amb 361.709 afiliats a la Seguretat Social.
I per contradictori que pugui semblar, tot i que l’atur puja lleugerament i es perden molts llocs de treball, el setembre es tanca amb més contractes signats. Al llarg del mes, a la demarcació se n’han rubricat 22.112. Això suposa un increment del 19,83% en comparació amb els que es van signar a l’agost (també, perquè s’acabava la temporada turística). En concret, al setembre se n’han signat 3.665 més (dels quals pràcticament la meitat han estat indefinits).
