L’Hospital de Palamós ha implantat per primera vegada un Holter subcutani, sent el primer hospital comarcal de Girona a realitzar aquesta intervenció. El dispositiu permet detectar arrítmies que no han estat identificades amb altres proves diagnòstiques, com l’electrocardiograma o el monitoratge de 24 hores.
Aquest Holter subcutani fa un seguiment complet de l’activitat cardíaca del pacient durant llarg període de temps. Gràcies a això, es poden obtenir diagnòstics més precisos i oferir tractaments personalitzats. El pacient també pot consultar el seu estat mitjançant una aplicació mòbil, la qual cosa facilita el control mèdic remot.
La intervenció és senzilla i es fa a la consulta externa de cardiologia, sense necessitat d’utilitzar quiròfans, un avantatge que evita desplaçaments fins a Girona.
Coincidint amb el Dia Mundial del Cor, l’Hospital de Palamós també organitzarà una exposició amb consells de prevenció de riscos cardiovasculars, enfocant-se en l’alimentació, l’activitat física i l’abandonament del tabac.
Privat: L’EMD reclama el retorn dels ingressos irregulars que van percebre l’expresident i exsecretari de l’entitat
La Junta de Veïns de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, al Baix Empordà, ha reclamat a l’expresident de l’entitat, Francesc Ferrer, i a l’exsecretari, Josep Carreras, que retornin els ingressos percebuts de manera irregular durant els seus mandats. Segons l’auditoria econòmica realitzada a l’inici de l’actual mandat, Ferrer hauria rebut prop de 3.300 euros entre 2019 i 2023 en conceptes de retribucions i dietes no justificades. Per la seva banda, l’exsecretari Carreras va percebre una quantitat similar, també de manera indeguda, entre 2021 i 2023.
L’informe auditat revela greus irregularitats en la gestió financera de l’entitat, com la manca d’informació a Hisenda, factures inexistents i pagaments sense justificació. Aquesta situació ha forçat l’EMD a aplicar un Pla d’Ajust Financer sota la supervisió de la Diputació de Girona. A més, l’ens local ha posat en coneixement de les autoritats competents i la Fiscalia la possibilitat de responsabilitats patrimonials per part dels responsables anteriors.
Palafrugell ha celebrat la primera edició de la Nit de l’Empresa, un esdeveniment impulsat per l’Ajuntament i l’IPEP amb l’objectiu d’enfortir el teixit empresarial del municipi. L’acte, que vol convertir-se en una cita anual, ha reunit més de 40 empreses locals i un centenar de persones vinculades al món dels negocis.
Durant la vetllada, es van lliurar tres guardons: un per reconèixer la trajectòria empresarial, un altre per destacar les iniciatives d’emprenedoria i, finalment, el premi a l’empresa liderada per dones. Entre les empreses reconegudes destaquen noms com l’Agència Garcia i l’Hotel Casamar, que contribueixen de manera notable al desenvolupament local.
L’associació Oohxigen també va participar activament en l’acte, premiant el suport al comerç de proximitat i la seva capacitat per generar sinergies. A més, la nit va comptar amb la conferència de Txell Costa, especialista en lideratge i autora de llibres com “Working Happy”, que va inspirar els assistents amb idees per liderar amb èxit i confiança.
L’Ajuntament de Palafrugell reafirma així el seu compromís amb el creixement econòmic i social del municipi, impulsant accions que aportin valor de manera sostenible.
Explorant les vinyes i serres de Calonge i Vall-llobrega, entre els masos amb més història n’hi podem trobar un en el qual també es van descobrir noves varietats de ceps de vinyes, el Mas Ponsjoan. Cal recordar que fa uns mesos, un estudi de l’àrea de Biologia de la Vinya del grup de recerca TECNOL de la Universitat Rovira i Virgili va catalogar 15 noves varietats de ceps de les vinyes de Calonge. Abans que passés això, però, investigadors de la Universitat de La Rioja ja n’havien detectat set. Però aquest descobriment era un secret a veus entre els pagesos del municipi. Ells tenien clar que a Calonge hi havia varietats del tot úniques de ceps.
A Mas Ponsjoan la història també perviu en una masia de l’any 1723. Però la riquesa amb vinya, oli, fruites i hortalisses no es pot entendre sense la feina de les persones de pagès tal com explica un dels propietaris del mas, Manel Comas. “Treballem com es feia abans”, admet mentre passegem entre els camps. El mas, tal com passa amb Mas Molla, forma part de la Fundació Remença XXI que vetlla per conservar les tradicions pageses i les elaboracions tradicionals, sobretot en el món del vi i la vinya. Si bé és cert que s’han anat adaptant als nous temps, sempre mantenint “les varietats que tenim”.
Una lluita per mantenir la vinya
A diferència del que ha passat en altres zones vitivinícoles, a Calonge els pagesos van decidir mantenir la vinya que van heretar dels seus avantpassats. En el seu moment, aquests pagesos van poder salvar el què van poder de la fil·loxera i les diverses guerres que van assolar el territori. Van poder conservar petites mostres de diverses varietats de vinya que eren pròpies de Calonge. D’aquella mostra es van fer diversos empelts per crear parcel·les que al final han estat de ceps de vinyes úniques. Aquesta diferenciació per parcel·les permet destriar les diverses varietats de raïm per fer els vins a Mas Ponsjoan. Això també els facilita la feina a l’hora d’equilibrar el gust de cada vi, a diferència del que feien els seus avantpassats.
Aquesta manera de fer i actuar ha fet que els pagesos de Calonge siguin un cas únic i per estudiar quan es parla de vinya. Però el camí no ha estat fàcil. Ja als anys 90 van haver de lluitar contra la unificació i mecanització de la vinya. Davant un panorama on no es valorava el vi únic, artesà i de pagès, diversos agricultors de la zona van decidir unir-se per crear la Fundació Remença XXI.
Hi va haver un moment en què la Generalitat volia limitar l’activitat econòmica d’aquests masos. Però després de mostrar-s’hi en contra, els pagesos de Calonge van aconseguir mantenir la seva activitat econòmica: la venda de vi i d’altres productes del camp (hortalisses, fruites, oli, etc.).
Després dels plets per reivindicar la seva activitat i evitar la unificació de varietats amb altres empreses dedicades a la vinya, la singularitat del territori va fer que la Universitat de La Rioja s’interessés per estudiar les diverses varietats de ceps de vinya. Aquest estudi va detectar varietats de ceps de vinya que no existien a cap altre lloc. Va ser llavors quan el territori català, a través de la Universitat Rovira i Virgili, va voler impulsar un altre estudi.
A Mas Ponsjoan, concretament, de les 15 varietats úniques que es van descobrir amb els estudis de les dues universitats, n’hi ha 11 que podem localitzar a la finca. “El picapoll-moscatell, l’abeller o el roig de la costa són algunes de les varietats que tenim”, admet Manel Comas. En remarca una en concret, el jaquer, una varietat molt resistent. Les varietats que s’han trobat a les finques de Calonge i que s’han analitzat estan marcades i localitzades.
Conreu de vinya a Mas Ponsjoan
Conreu de vinya a Mas Ponsjoan amb marcador de l’estudi sobre les varietats úniques
Conreu de vinya a Mas Ponsjoan
Conreu de vinya a Mas Ponsjoan
Sequera i futur
Cal recordar que la vinya, tot i ser un conreu de secà, també ha patit els efectes de la sequera que ens ha acompanyat aquests darrers tres anys. A Mas Ponsjoan, per mirar d’afrontar aquests canvis en la meteorologia i millorar l’estat del terreny ja fa anys que aposten per l’agricultura regenerativa. Manel Comas explica que trituren les herbes que retiren de la vinya i les col·loquen damunt la terra per mantenir la humitat i preservar millor els ceps de vinya. Manel Comas detalla, però, que caldrà estalviar més aigua i impulsar mesures que tinguin en compte el sector si es volen mantenir aquests conreus.
Sobre el futur de Mas Ponsjoan explica que la passió per la vinya i els cultius podrà continuar amb la implicació del seu fill Martí Comas, que serà la sisena generació que treballa al mas. La voluntat és mantenir la vinya, els conreus i la producció pròpia feta des de la mateixa masia.
Privat: El Consell Comarcal contracta 43 persones en situació d’atur
El Consell Comarcal del Baix Empordà ha iniciat aquest juliol la contractació de 42 persones en situació d’atur gràcies al Programa Treball i Formació EELL 2024, promogut pel Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquest programa té com a objectiu millorar l’ocupabilitat de persones amb dificultats per accedir al mercat laboral, a través de contractes d’un any.
La selecció dels participants s’ha realitzat a través de les Oficines de Treball de la Generalitat, amb l’objectiu de facilitar la seva inserció laboral. A més de la contractació, el programa inclou una formació transversal de 70 hores en habilitats comunicatives i resolució de conflictes. El primer grup ha començat la formació aquest setembre i s’espera que les sessions continuïn fins al març de 2025.
El projecte ofereix llocs de treball en diversos perfils professionals, com ara auxiliars administratius, educadors ambientals, peons de neteja i manteniment, entre altres. També hi ha personal que fa acompanyament laboral i sessions de suport per garantir la continuïtat i l’adaptació al lloc de feina.
El programa està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Ministeri de Treball i Economia Social, amb la col·laboració de diversos municipis del Baix Empordà.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.