10.1 C
Pals
Dijous, 9 juliol 2020

Per molts anys

A Hugh Herr van amputar-li, perquè se li havien congelat, les dues cames quan tenia disset anys. Havia nascut a Pensilvania, s’havia criat en una comunitat amish, on rebutgen els avenços tecnològics.

Un any després de l’accident, Hugh havia ajudat a dissenyar unes noves cames i escalava millor que abans de l’accident de muntanya.

Ara és el millor expert en biomecatrònica i dirigeix més de cinquanta projectes per aconseguir mobilitat i sensibilitat en diverses zones de cossos amputats i afirma que haurem de canviar el nostre concepte de discapacitat.

Després d’una conversa amb persones que han patit greus accidents incapacitants descobreixes, sovint, una història no només de superació, també de redescobriment i reorientació personal i professional. Son històries admirables, són històries que conmouen.

A Hugh Herr, considerat avui el líder mundial en el camp de la biònica i la biomecànica no li agradaven les matemàtiques i era un estudiant mediocre. Les cames ortopèdiques que li van posar després de l’amputació eren tan bàsiques que el feien sentir una càrrega pels del seu entorn, necessitava una ajuda que creia innecessària.

Així han començat moltes històries d’èxit. Aquests darrers dies a Girona s’ha celebrat el 40é aniversari d’una entitat dedicada a l’auto-organització de persones amb discapacitats coneguda amb l’acrònim de MIFAS (minusvàlids físics associats).

Lluny del plany i de la queixa, la seva trajectòria ha esdevingut un referent obligat. El seu actual president, l’Albert Carbonell, en una cadira de rodes des d’un accident de trànsit (mai són accidents, són accions irresponsables que produeixen terribles danys); explica que la societat no acaba d’entendre el que suposa desaprofitar la feina i la força de tots els que, com ell, volen ser lliures i útils.

Tenir feina és el més alliberador; sentir-se útil és l’antònim de ser depenent de l’entorn. Ara MIFAS és un grup amb ramificacions a diversos sectors empresarials. El grup ha aconseguit més de 5000 socis i més de quatre-cents treballadors. Ofereix a les persones que pateixen discapacitats tota mena de serveis i una llar, si la necessiten. Afavoreix el procés de rehabilitació, però –sobretot- cerca sense defalliment l’autonomia personal.

Un objectiu irrenunciable, una estratègia clara i una determinació inesgotable han convertit aquests entitat en una estructura robusta, independent de l’administració. Nascuda en la vella Girona, la seva extensió territorial s’acosta progressivament a la capital catalana.

Sense melodrama, amb la veritat de les seves situacions personals i col·lectives, la integració i la inserció no són coses que s’esperin, són la seva empremta indeleble. Units són més forts, en un dia a dia gens fàcil, que significa un èxit que masses vegades han escoltat que era impossible.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios