La plataforma d’assaig d’eòlica marina Plemcat, que promou la Generalitat al golf de Roses, està a punt de desencallar-se. El Ministeri per a la Transició Ecològica va treure a informació pública el projecte fa quasi dos anys -a finals de maig del 2024- i està previst que pròximament publiqui la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), el pas previ perquè pugui tirar endavant, segons ha pogut saber l’ACN. El Plemcat es concep com un espai de proves i l’avantsala per instal·lar parcs comercials a la Leba 1, l’única zona de Catalunya prevista als Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) on podran fer-se aquestes infraestructures. Els detractors del projecte alerten dels seus “perills” i avisen que si rep llum verda ho combatran als jutjats.
L’Estat va aprovar el febrer de 2023 els POEM de les cinc demarcacions marines espanyoles. A Catalunya, només hi va incloure l’anomenada Leba1 al golf de Roses, un espai marítim de 250 km i una distància mínima de la costa de 12 km on podran instal·lar-se parcs eòlics marins comercials. El següent pas hauria de ser una subhasta pública -que encara no té data- en què les empreses interessades (vuit fins al moment) puguin optar a instal·lar-s’hi.
La proposta, però, ha estat polèmica des de l’inici i amb l’objectiu de provar la tecnològia, la Generalitat va anunciar el 2023 una plataforma d’assaig, promoguda a través de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Sota el nom de Plemcat, la plataforma es projecta a la zona de la Leba 1 i va sortir a informació pública fa gairebé dos anys.
Tres prototips
La plataforma ocuparà un espai de 7,4 quilòmetres quadrats on s’ubicaran tres prototips de 15MW cadascun, una boia de connexió flotant i una línia d’evacuació de l’alta tensió soterrada de 66 kV. Tindrà una alçada màxima de 261 metres.
La línia d’evacuació tindrà 25,8 km que discorreran sota l’aigua i 16,2 que ho faran per terra, a més d’una subestació elèctrica elevadora al terme de Vilaür. La infraestructura, però, també afecta els termes de Sant Pere Pescador, l’Escala, l’Armentera, Ventalló i Sant Mori. Alguns d’aquests municipis ja s’hi han manifestat obertament en contra.
Pel que fa als prototips, el que va obtenir millor puntuació va ser la proposta de Hive Wind Energy. Es tracta d’una filial de Sener, que també promou el Parc Tramuntana a la Leba 1 i que és un dels que té la tramitació més avançada. La segona empresa més ben puntuada va ser la catalana X1Wind i la tercera que hi instal·laria un prototip serà l’enginyeria canària Esteyco. Els promotors dels projectes, però, de moment no han entrat a detallar-los a l’espera que es publiqui la DIA.
Segons ha pogut saber l’ACN, està previst que pròximament el Ministeri la faci pública. Un cop publicada -i ateses les recomanacions que faci-, el projecte podrà començar a caminar.
El Plemcat compta amb una inversió de 80 milions d’euros, 30 milions provinents de l’Estat i els 50 restants per part de la Generalitat.
Els opositors ho qualifiquen de “barbaritat”
Per als detractors d’aquesta iniciativa i de la resta de projectes previstos a la zona, el fet que es pugui avalar el projecte és un “perill” per a la biodiversitat de la zona i “la porta d’entrada a un gran macropolígon”.
El membre de la plataforma ‘No al Plemcat’, i del Fòrum l’Escala-Empúries, Jordi Estévez, creu que tot plegat respon a un “joc d’interessos” i que se n’acaben “beneficiant” les mateixes empreses. “Sembla un guió d’una sèrie d’intriga econòmica”, afirma. Estévez diu també que el que es planteja fer és una “barbaritat” i que així ho avala el món científic.
“Avui en dia es poden fer experiments en laboratoris, amb modelitzacions, no cal fer un experiment en què saps que et carregaràs el pacient”, afegeix. En aquest sentit, afirma que no només afectaran la biodiversitat marina, sinó també a la pesca que es fa en aquesta zona i en l’àmbit terrestre, amb la connexió elèctrica, “es carregaran l’agricultura”. I de retruc, afegeix, també en sortirà perjudicat el turisme.
Estévez insisteix que no estan en contra de les renovables, però creu que s’haurien d’implementar en llocs que ja estan “degradats” i posa com a exemple els terrats de Barcelona, que creu que haurien de ser àrees prioritàries de desenvolupament de l’energia fotovoltaica. “No és racional la planificació que han fet”, assegura.
Per la seva banda, el portaveu de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, Jordi Ponjoan, afirma que el Plemcat “contradiu els interessos de protecció i conservació de la natura” en aquesta zona del Mediterrani” i que és una “trampa”. “Sembla que des de l’administració, en aquest cas, posen una catifa vermella a les grans multinacionals energètiques”, afirma.
“És una avançada del que serà el desplegament posterior d’industrialització”, afegeix Ponjoan. Al seu entendre, no hi ha cap justificació per fer aquesta investigació prèvia. “Coneixem el que s’està fent a França des de fa tres anys i, per tant, es pot saber exactament quins impactes tindran aquestes instal·lacions”, insisteix.
Totes dues plataformes, però, avisen que continuaran oposant-se fermament a la instal·lació de parcs eòlics marins. Ho faran, diuen, en forma de protestes, però també per la via judicial. En aquest sentit, Ponjoan recorda que fins ara han anat per la via administrativa, però que, quan aquesta s’esgoti, obriran la penal.
Per ‘Renovem-nos’, una “oportunitat”
Per al col·lectiu Renovem-nos, en canvi, es tracta d’un projecte necessari. Sobretot, si es té en compte que Catalunya és “un dels països més endarrerits en la transició energètica”. “I l’eòlica s’ha de desenvolupar allà on hi ha el recurs”, afegeix un dels seus membres, Sergi Nuss.
“Les comarques gironines són un territori que s’abasteix d’aproximadament un 1% de l’energia que consumim”, remarca Nuss. Per tant, afegeix, depenen totalment d’altres zones del país i del món per “satisfer les necessitats energètiques”.
“A mi a tall d’exemple, m’agrada explicar que Catalunya crema cada dia l’equivalent a 250.000 barrils de petroli. Tu no els veus, però 250.000 són molts. Un aerogenerador, com que el veus, és una cosa molt concreta, visible i estàtica, i et sembla que té un gran impacte”, afirma.
En relació amb el Plemcat, Nuss diu que si no es fa a plataforma experimental, “no podrem saber quins són els efectes concrets i, per tant, no podrem prendre ni mesures per corregir-ho ni tenir arguments objectius mesurables de quin és l’impacte real”.
En aquest sentit, afirma que al col·lectiu els “preocupa” la “visió de túnel” que s’ha generat entorn de l’eòlica marina. “Perquè, realment, si poses en una balança què està passant, quins són els experiments ambientals més grans que estem fent els humans en aquest moment, l’escalfament global és l’experiment que ens pot portar a més disrupció ecològica i social a llarg i mitjà termini”, assegura.
Sobre això, diu que, precisament, l’eòlica marina és una “via” per deixar enrere els combustibles fòssils. A més, creu que el projecte permetrà recollir dades ‘in situ’ que permetin tenir informació.
“En el conjunt del territori català, necessitem un 1,5% del territori terrestre i aproximadament un 1% del territori marí. Amb això tindríem prou capacitat per generar l’energia que utilitzem. Ens sembla que no és un sacrifici tan gran, al contrari, és un regal per a les generacions futures”, conclou.
