Platja d’Aro organitza la primera edició de la ‘Tradeinn International Triathlon’

El primer triatleta a travessar la cinta de la meta va ser Sam Laidlow en categoria masculina. A l’apartat femení, la primera va ser Emma Bilham.

Temps de lectura: < 1 minut
- Publicitat -spot_img

Aquest diumenge passat, dia 30 de maig, Platja d’Aro va acollir aquesta prova de resistència, que és pionera a Europa per les seves característiques, i que també esdevé el Campionat d’Espanya de Llarga Distància 2021. L’estructura de la competició estava definida de la següent manera: 3.800 metres de natació a mar obert, en paral·lel a la façana marítima platjarenca, 180 quilòmetres de bicicleta i 42 quilòmetres de cursa a peu enllaçant diferents espais de Platja d’Aro i fent quatre voltes íntegres al Passeig Marítim de Platja d’Aro. El primer triatleta a travessar la cinta de la meta a la Plaça d’Europa va ser Sam Laidlow, que va completar la totalitat de la prova en 8 hores i 36 minuts. En segon lloc, es va classificar el primer espanyol, Víctor Arroyo, amb un registre de 8 hores i 46 minuts. A l’apartat femení, la primera va ser Emma Bilham, completant la carrera en 9 hores i 32 minuts. En segon lloc, es va classificar Judith Corachán.

És la primera triatló de llarga distància a les comarques de Girona

A més suposa també l’estrena de la modalitat aquest any arreu d’Europa, es converteix també en Campionat d’Espanya de la modalitat, i és puntuable en el rànquing internacional de l’Associació Professional de Triatló (PTD). Hi havia categories de professionals, amateurs i paratriatletes amb 30.000 euros en premis. Com a complement del triatló, es va organitzar un ampli conjunt d’activitats durant cinc dies en el marc de l’anomenada “140.6 INN Weekend” a l’entorn del Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro, oberta a tothom, i amb la presència de 25 marques especialitzades.

- Publicitat -
- Publicitat -

Quins tràmits han d’assumir avui els pagesos i com ha canviat la gestió del camp català

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui. Aquesta primera peça analitza com ha canviat la gestió del camp català durant les darreres dècades, amb més normativa, registres i tràmits administratius. També explora la relació entre la pèrdua de pagesia, l'expansió dels boscos i el debat sobre la prevenció dels grans incendis forestals.

Altres notícies