La mobilitat amb transport públic al Baix Empordà continua sent complexa, tot i que ja es treballa perquè aquesta sigui més accessible per als diversos col·lectius. Entre les darreres millores hi ha la integració tarifària a l’Autoritat de Transport Metropolità (ATM) de Girona, l’aplicació d’un bitllet únic per aquesta regió de l’ATM o la promoció de la mobilitat amb autobús entre els municipis del Baix Empordà amb iniciatives com el Clic.cat.
Si bé és cert que el Baix Empordà és una de les comarques catalanes que no disposa d’un servei de transport ferroviari en l’actualitat, tot i que fins fa una seixantena d’anys la comarca comptava amb algunes línies ferroviàries. Malgrat tot, van acabar desapareixent amb la intenció futura de recuperar-les.
El naixement de les línies del carrilet
Els trens al Baix Empordà no van arribar fins a la segona meitat del segle XIX. Durant aquell període ja s’havia desenvolupat la xarxa de trens de via ampla que anava des de Barcelona fins a la frontera francesa (Portbou i Cervera). Els municipis per on passava aquesta via de tren ampla van començar a experimentar una revolució industrial i social en poc temps. Davant aquest context, però, sorgeix un segon concepte interessant per al desenvolupament ferroviari, el ferrocarril secundari o, tal i com es coneixien popularment, els carrilets.
El director de Terminus Centre d’Estudis del Transport i historiador, Joan Carles Salmerón, explica que aquests carrilets comptaven amb una via més petita i, en general, els trens eren més petits. L’arribada d’aquests carrilets es produeix a partir de la segona meitat del segle XIX i permet a zones com Palafrugell, Palamós o Sant Feliu de Guíxols desenvolupar una indústria vinculada al món del suro i el corall.
Amb l’arribada d’aquests ferrocarrils de via estreta, la vida a la comarca va canviar. “El tren va portar canvis en aquestes relacions econòmiques i en les relacions socials. Va permetre comunicar-se d’una manera molt més ràpida”, apunta Joan Carles Salmerón. Concretament, al Baix Empordà es van desenvolupar dues línies de tren: una que anava pel nord de la comarca i arribava fins a Palamós, i l’altra que sortia des de Girona i s’aturava a Sant Feliu de Guíxols.
L’època d’esplendor del carrilet i la Guerra Civil
Canviant de segle, la consolidació d’aquest mitjà de transport a la comarca va fer que empresaris de la zona i els nous propietaris promoguessin el desenvolupament i consolidació de les línies. Tal com apunta Salmerón, es van comprar vagons de mercaderies, noves locomotores i cotxes de passatgers. A més, als anys 30 adquireixen els primers automotors de benzinam, una novetat que permetia que els trens anéssin més ràpid.
Tot aquest desenvolupament ferroviari, tal com explica Joan Carles Salmerón, es veu truncat per la Guerra Civil espanyola, afecta a tots els carrilets de Girona. Durant el període de la Guerra Civil hi va haver un accident especialment greu a la zona de Pont Major a Girona on van morir moltes persones.
De la voluntat de recuperació a la desaparició
En l’època de la postguerra les línies de carrilet deixen de dependre del capital privat i passen a ser de l’Estat. Això es va apreciar sobretot en la línia de Girona a Palamós que tot i la reconstrucció de les vies i la represa del servei es decideix clausurar la línia l’any 1956. La línia de tren a la Garrotxa i la de Sant Feliu de Guíxols van tancar durant l’any 1969.
Joan Carles Salmerón admet que tot i que la popularització del cotxe va fer mal al transport ferroviari, la gestió que es va fer d’aquestes línies de tren i la posterior clausura va ser nefasta. Sobretot, tenint en compte, que a la zona de la Costa Brava es començava a palpar l’incipient boom turístic dels anys 60 i 70.
Tot i que es van tancar aquestes línies de ferrocarril de via estreta, des de la dictadura es va prometre la seva reobertura. “Una promesa que, evidentment, mai es va complir”, reconeix Joan Carles Salmerón.
El transport ferroviari avui dia
El debat sobre el transport públic continua sobre la taula. Joan Carles Salmerón apunta que una zona ben connectada a nivell de mobilitat permet que s’hi desenvolupin les empreses i les indústries.
Per això, des de la regió s’han impulsat projectes com el tren-tram de la Costa Brava. El director de Terminus apunta que en diverses regions d’Europa s’està impulsant aquesta recuperació de vies ferroviàries a través del tren-tram. L’avantatge que té el tren-tram és que en zones urbanes agafa velocitats reduïdes i, fora de la ciutat agafa més velocitat. “Això permet que acabi entrant dins els municipis i no s’hagi de col·locar l’estació als afores”, explica Joan Carles Salmerón. Tot i els avantatges del tren-tram, els traçats dels antics carrilets s’haurien de replantejar, perquè sobre els antics traçats hi ha projectes que presenten un bon funcionament com les Vies Verdes.
Joan Carles Salmerón reconeix que pel què fa a la mobilitat ferroviària encara hi ha molta feina a fer. Apunta, però, que a nivell social s’hauria de reclamar la resolució d’aquest problema vinculat a la mobilitat. “Crec que hauríem de ser més unitaris a l’hora de reclamar aquest sistema de tren-tram”, apunta Salmerón.
