És la pregunta dels nostres temps. On anem, tots plegats; unta vas, en llengua pròpia. S’acosta un nou istiu i l’Empordà es prepara pels reptes de sempre i els de mai. La bonança econòmica de moltes famílies que viuen del turisme. L’explotació laboral de la mà d’obra necessària. La massificació de carrers, platges i supermercats. El món avança, però la sensació és que ho fem com els crancs. Davant les incerteses, mirem i tornem al passat, a un món idílic i idealitzat.
Tots tendim a tornar a la nostra Arcàdia personal. Jo mateix recordo els istius de la meva infància i no tenen res a veure amb els actuals, o això vull pensar. En la meva ment, les platges eren llocs on la gent hi anava, no s’hi amuntegava, l’aiga era neta i a les roques i havia garoines i musclos i tomates de mar, una varietat gairebé infinita de petxines a la sorra i estols de peixos de totes formes i colors acariciaven les cames dels nostres jocs aquàtics. Ai, la felicitat.
Però tot això s’ha acabat. Des de la meva tendra infància, el món ha vist duplicat el nombre de sàpiens que l’habitem. El capitalisme industrial nascut de la II Guerra Mundial va propiciar el creixement econòmic més important de la història de la humanitat. El sistema necessitava de quantitats ingents de mà d’obra -a les fàbriques i als exèrcits-, així que el creixement econòmic va anar aparellat amb l’inevitable creixement demogràfic que ens ha dut a un món cada dia més superpoblat.
Amb l’arribada de la revolució digital del segle XXI tot això ha canviat. No les ànsies de beneficis i privilegis que tant estimem els humans, això mai, però sí que es van imposant noves realitats. Les grans fàbriques i els exèrcits s’han robotitzat, la quantitat d’humans necessaris per fer funcionar el sistema cada dia va menguant i la irrupció de la Intel·ligència Artificial encara accelerarà més aquests canvis. I, amb ells, la incertesa. Però molt al tanto amb els retorns a passats idealitzats. Els meus istius idíl·lics no eren lluny del franquisme, del feixisme. I alguns tenen moltes ganes que aquells temps acabin tornant. Quo vadis, humanitat?
