Ben trobats, oients de Ràdio Capital!
Es publiquen cada any milers de llibres de nova creació de poetes, narradors, assagistes, dramaturgs. I així ha de ser per donar sortida als creadors contemporanis. Hi ha, a més, una part, petita però necessària, d’edicions que recuperen obres antigues ja descatalogades o inèdites d’escriptors ja desapareguts. En pocs mesos, s’han publicat un seguit d’obres que recuperen escriptores oblidades o peces inèdites d’escriptores reconegudes. En trio tres que representen tres gèneres literaris diferents: poesia, novel·la, epistolari, i tres situacions diferents també.
El mes d’abril va aparèixer La mirada encesa un recull de poesia inèdita de Carme Montoriol (1892-1966), traductora de Shakespeare, dramaturga, novel·lista, pianista. Anna M. Velaz, curadora del volum publicat per Brau edicions, ha pogut fer aquest llibre gràcies al Fons de l’escriptora que es conserva a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres i gràcies als seus coneixements profunds de l’escriptora. Montoriol és autora d’una sola novel·la, Teresa o la vida amorosa d’una dona, publicada l’any 1932, que Brau va recuperar l’any 2021 amb un pròleg també d’Anna M. Velaz. Justament l’any passat la va reeditar Adesiara amb una introducció de Neus Real. Aquest nostre país té aquests cops amagats. Durant noranta anys no es pot trobar un títol i, tot d’una, es reedita amb quatre anys de diferència. Benvingut sigui el reconeixement a una dona arraconada, com tantes de la seva generació, a causa de la guerra del 36. Montoriol va passar un any a l’exili i, quan va tornar, es va ocupar de la seva mare malalta. Llegia molt i escrivia poc, sobretot poesia, sense arribar a recollir-la mai en un volum com ara ha fet Anna M. Velaz.
El mes de juliol va arribar a les llibreries Un poeta i dues dones, una novel·la de 1935 d’Elvira Augusta Lewi (1909-1970), periodista, traductora, novel·lista, reeditada per Edicions del Cràter, amb un estudi de Rosa Vilanova. El recull de narracions Els habitants del pis 200, publicat l’any 1936 va ser recuperat per l’editorial Males Herbes l’any 2023 amb un epíleg de Neus Real. De Lewi, d’ascendència jueva, se’n va deixar de tenir notícies l’any 1939. Va aparèixer una traducció al castellà Un poeta y dos mujeres, l’any 1943, signada amb el nom Elvira L. Salinas i sembla ser que va morir l’any 1970, sense que se sàpiga ni on, ni com. Una vegada més la guerra, o les guerres van impedir una carrera literària començada brillantment.
A finals d’agost ha vist la llum un volum de cocció llarga i esperat, Mercè Rodoreda (1908-1983), Cartes a les amigues retrobades. De la Catalunya republicana a Romanyà, epistolari inèdit entre Rodoreda i les amigues Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia, a cura d’Anna Maria Saludes Amat i Araceli Bruch, publicades per Edicions Sidillà. Saludes va morir l’any 2025 sense poder veure la publicació. Les cartes van ser escrites des de l’any 1964 fins a 1983. Les cartes dels escriptors són un tresor de materials diversíssims que ajuden a conèixer la seva vida quotidiana i a voltes el procés de creació literària. Publicar les cartes dels escriptors és com treure les benes a les mòmies d’Egipte, se’ls veu amb tota la seva humanitat i cruesa, física o mental, tant se val. Hi ha escriptors que deixen dit per testament que volen que la seva correspondència es mantingui en un àmbit privat. Als lectors i als estudiosos ens reca no poder llegir què pensaven o quines relacions mantenien. Així que benvingudes siguin totes aquestes noves cartes de i a Mercè Rodoreda. A hores d’ara ja en devem poder llegir un miler, o més. I encara en queden.
