16.8 C
Pals
Diumenge, 1 agost 2021
- Publicitat -

Roger Mas inspirat i rialler al Festival Ítaca

En primera part vam gaudir del jove Galgo Lento

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img

Ambient rialler a l’esplèndid concert de Roger Mas ahir a Gualta, dins del Festival Ítaca. El cantautor estava alhora de molt bon humor i una mica desconcentrat amb la lletra. Ens va explicar que era a causa del sol empordanès que havia cremat força durant la tarda !

Va pujar a l’escenari amb la roba a la qual ens hem acostumat aquest estiu, texans, camisa negra i jaqueta blava. I no hi faltaven les seves espardenyes negres, símbols de la seva catalanitat en públic. Venia acompanyat pels seus músics, Xavier Guitó, Míriam Encinas Laffitte i Arcadi Marcet, tan excepcionals com sempre.

Va iniciar el concert amb La Margera, del disc Irredempt i va enfilar amb les cançons del seu desè album, Parnàs, tot anunciant que era la penúltima vegada que el tocaria en públic. L’onzè disc seu Totes les flors, sortirà al setembre i s’estrenarà a Vic. És un disc que el cantautor ha anat mastegant durant deu anys, molt a poc a poc, i en va retocar la lletra durant una mena de retir als pirineus al gener passat. Tot i que espero que no serà l’últim, sens dubte es tanca un cicle si ens referim als títols dels àlbums: Les flors del somni del 1997 i Totes les flors del 2021.

Roger Mas venia molt rialler i els entrebancs amb el micró i la corretja de la seva guitarra van ser ocasió de riure, tant per a ell com per al públic. Al marge, ens va oferir un concert d’una qualitat excepcional.

Va tocar i cantar els poemes musicats de l’àlbum, escrits per autors de diverses èpoques, entre els quals Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Eulàlia Anzizu Vila, Toni Gol i Roca i Amadeu Vidal i Bonafont.  Al disc, hi destaquen també el poema anònim en italià musicat per Monteverdi Si dolce è ‘l tormento i l’adaptació de la cançó tradicional irlandesa Geordie. L’interpretació de Soleiada de Joan Maragall va ser especialment espectacular.

A més de les cançons de Parnàs, ens va entusiasmar amb dos poemes del recull Al Cel de Verdaguer, poeta favorit del cantautor, Voleu que vos la cante i Caminant. Va cantar El rei dels Verns en solitari mentre els seus músics feien un descans, i va acabar el concert amb el seu poema preferit d’Amadeu Vidal i Bonafont, Ruïnes d’Empúries. En va fer una versió molt inspirada i entranyable i va acabar girat d’esquena al públic. Però els espectadors en van demanar més i va tornar a l’escenari per cantar una de les seves cançons icones, El dolor de la Bellesa. Aquesta va ser motiu d’altres bromes entre Roger Mas i el seu amic i pianista Xavier Guitó. El públic va gaudir molt del concert, va ésser molt participatiu en tot moment i va aclamar el cantautor i els seus músics.

Així com a Porta Ferrada dos dies abans, va acabar el concert amb un “Visca la terra”, ho va fer ahir amb un “Visca el Daró”.

En primera part de l’espectacle del Festival Ítaca, vam poder descobrir un talent jove, Galgo lento, que ens va oferir unes cançons tranquil·les i el seu tarannà simpàtic.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -