13 C
Pals
Divendres, 22 Novembre 2019

Servei Públic

El més llegit

El TSJC prohibeix fer un nou supermercat a la Bisbal d’Empordà

El TSJC tomba el pla parcial SUD-2 de la Bisbal d'Empordà, que afectava uns terrenys de l'entrada del municipi

Tres persones assalten una casa a Calonge, encaputxats i amb pistola

Els propietaris de l'immoble van ser amenaçats a punta de pistola perquè obrissin la caixa forta i així els lladres es van poder emportar joies, diners i telèfons mòbils

Torroella crea una ordenança de civisme i convivència ciutadana

Ha estat aprovada inicialment i algunes de les seves finalitats passen per "unificar criteris" i "millorar el sistema de cobrament de sancions"

Una empresa de Fontanilles crea el primer aiguardent de poma destil·lat i doblement envellit

Ho ha fet juntament amb una empresa de Les Preses (La Garrotxa), i s'han inspirat en el Calvados, un prestigiosa beguda DO de la Normandia

Demanen 20 anys de presó, acusat de maltractar i agredir sexualment una noia de 15 anys a Palafrugell

L'acusat hauria retingut a la seva exparella en un aparcament de Palafrugell després d'una baralla violenta, la defensa en demana l'absolució perquè consideren contradictòria la declaració de la víctima
Rosa Regàs
Rosa Regàshttp://www.rosaregas.net/
Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Vivim en un món, el nostre petit món, el de Catalunya em refereixo, en el que només fem que tirar-nos floretes els uns als altres, al menys en públic. És com si el nostre sentit crític s’hagués diluït en el maremàgnum dels esdeveniments que ens envolten. I com que les úniques critiques que sentim són dels que almenys en el que es tracta de nosaltres sí que tenen i fan servir el sentit crític, doncs llavors ho convertim en la mania que ens tenen, en el profund odi que ens demostren i en la injustícia de la manera que ens jutgen i ens critiquen.

No m’aturaré ara mateix a rebatre les negacions que segur que m’arribarien del que estic dient perquè sé per experiència que no serviria per res i em limitaré a explicar un dels aspectes de la nostra forma pública d’actuar i de funcionar que tampoc no reben mai cap protesta. Ho faig perquè crec en el valor de la protesta com a base del compromís amb la vida, una cosa que he anat aprenent i enfortint al llarg dels molts anys de vida que arrossego i que vaig fent-me amb la societat tant apaivagada en la que visc, la nostra.

Em refereixo al servei de Correus. Al menys aquí a Palafrugell. Ja sé que pot semblar que no te importància però en té, perquè crec que és un bon exemple de la forma que funcionem. Una empresa que abans complia sense gaires possibilitats ni tecnologies noves o antigues i que des que, com han fet tots els nostres governs, i si no ho han fet han donat suport als que ho feien, han privatitzat i han acabant donant-se molta importància en la publicitat i la propaganda però la veritat és que funcionant de forma absolutament incorrecta. No vull pas dir que calgui com a Suïssa que un cotxe de color groc porti el correu matí i tarda fins al capdamunt de les muntanyes on fins i tot l’avi de Heidi les rebi sense retard, però sí que trobo absolutament ridícul que jo que visc a Llofriu no hagi aconseguit que un carter em porti el correu a la porta de casa on tinc una bústia o al menys a la cantonada del camí on visc amb la carretera que també li posaria si em deixessin. No, he d’anar a buscar-lo a l’apartat, pagant, esclar i fent cua en un local on no hi ha ni una cadira per seure i és sempre ple de gent que amb infinita paciència i sense cap ganes de protestar espera pacientment el seu torn. Tinc un apartat, esclar, però que només s’hi pot accedir en les hores matineres en què la oficina és oberta.

Una ximpleria dirà la gent, doncs no ho és perquè Correus s’ha convertit en un negoci quan estava pensat com a tota Europa com un servei públic.

Això no es el pitjor. El dilluns de la setmana passada, dia 29 de gener, vaig portar 10 sobres mida DIN-A4  a Correus, que contenien un facsímil de 16 pàgines de La Piula, una revisteta de 1916 on hi havia un llarg reportatge amb fotos d’un banquet que també al 1916 va organitzar el meu avi, que era restaurador, per 5000 socis de la Lliga Regionalista, una mena de CiU de l’època. Doncs nou sobres van arribar ahir dia 6 de febrer a Barcelona i només va arribar a temps, és a dir al cap de dos dies, el que anava dirigit a Paris.

No sé com llegir la noticia, només sé que no és pas la primera vegada que passa i que no serveix de res absolutament de res reclamar. No et fan ni cas. I jo no puc fer res més que pensar que aquesta és la forma que tenim d’entendre un servei públic, privatitzant-lo, fent creure que és la forma en què funciona o deixant-lo funcionar com si el correu el portessin les mules.

Article anteriorAbrigueu-vos!
Article següentSupermatí – 07-02-2018

Últimes notícies

Efemèrides – 22 novembre

Les efemèrides d'aquest 22 de novembre!

Salsa Picant – 22 novembre 2019

Acabem setmana amb l'espai més picant del Matí Capital!

“El contrari de l’amor no és l’odi. És tenir por.” – Jeanette Winterson

De seguida ens posem amb l'actualitat del Baix Empordà i del món, però val la pena parlar una mica d'una de persones que passen...

Supermatí – 22-11-2019

Ja pots tornar a escoltar el Supermatí d'avui

Aquest cap de setmana us proposem 7 plans per exprémer al màxim el vostre temps!

Des d'una "Caminada" silenciosa fins a un concert en homenatge a Lluís Llach, aquest cap de setmana hi ha activitats per a tots!

Més notícies