Fa un  any, aproximadament, us explicava en aquest espai que habitualment per Nadal m’enfilo, literalment, a l’escenari del Teatre Municipal de Girona per fer el paper de Llucifer als Pastorets. Enguany hem fet les bromes de rigor sobre  l’actualitat política, en un infern que tira més aviat a esquerranós, de manera que els ha tocat el rebre a peperos i ciudadaners, que són fàcilment caricaturitzables.

Ho posen molt fàcil. Aquestes bromes no són cosa del director, sinó d’alguns dels personatges, pocs, concrets, que ja fa tants anys que els fem que ens permetem aquesta petita llicència que el públic, la majoria de les vegades, acull enjogassat. Algú em preguntava aquest any que per què no feia broma amb Vox. L’esperava, la pregunta.

El nostre espectacle és familiar, optimista, amb un punt de crítica social i política i al final, com l’any passat, llancem un missatge molt potent de germanor, a favor de l’acolliment de refugiats i a  favor de la llibertat d’expressió, de la llibertat dels presos polítics i del retorn dels exiliats. Malgrat la inclusió de bromes sobre l’abjecte bloc del 155, em nego a embrutar tot això amb l’ombra obscura del feixisme i la imposició, no em dona la gana de normalitzar -blanquejar que se’n diu ara- a una colla de totalitaris fastigosos com aquesta gentola de Vox, perquè són una anormalitat que més aviat que tard  hem de fer desaparèixer de la nostra societat.

Han crescut a redós d’una transició lampedusiana, parasitada per sangoneres del franquisme, amb l’aquiescència d’un seguit de poders fàctics i ara que s’ha desfermat, corren el perill que els fagociti a ells: parlo d’empresaris, de polítics i de mitjans que actuen respecte Catalunya com si fossin la Ràdio dels Mil Turons en el conflicte entre hutus i tutsis que va acabar amb el genocidi ruandès: deshumanitzant, criminalitzant, ridiculitzant i humiliant al que consideren l’enemic, és a dir, a qui no pensa com ells.

Són tòxics i és per això que, com a petit acte de resistència, em vaig negar a fer cap mena de bromada sobre aquesta gent sinistra. Pel que fa a la resta de partits, la dreta, tota, ha assumit el discurs putrefacte de Vox. Per entendre-ho només heu d’estar atents als moviments de penell del PP i Ciudadanos en les negociacions per governar Andalusia. Tot plegat està menat per un esperit totalitari, l’ànima del dèspota i del censurador, en contra també de la llibertat d’expressió.

Relacionat amb això i els Pastorets, per a que veieu si en són de soques, el PP de Girona, partit que anant bé quedarà fora del ple en les properes eleccions municipals, va demanar en el plenari de desembre, en boca de la seva única regidora Concepció Veray, que enretiressin els cartells dels Pastorets de Girona d’enguany i ens neguessin tota ajuda per dur a terme les representacions al·legant que, atenció, els angelets que surten al cartell estaven pintats de groc! Anatema! Això sí que els ofèn! Els milions i milions de diner públic que han robat els seus companys de partit, tractat per la policia com a organització criminal, no, que no els ofèn, però un dibuix és un atemptat gravíssim.

La paranoia arriba a aquests límits, l’estupidesa, també.