Parlem molt de la sostenibilitat del planeta, de com el comportament humà ha capgirat una realitat que consideràvem inesgotable, per més que l’explotéssim. I, de fet, en el decurs de la humanitat ha sigut així, fins arribar al segle XX, amb la industrialització, els canvis tecnològics, el creixement demogfic i les migracions. Tot plegat, ha canviat la manera de viure i les necessitats que se’n deriven, bona part de les quals exigeixen dels recursos naturals que ens ofereix el planeta. Així les coses, les evidències de la sobre-explotació són clares i els governs i les organitzacions internacionals s’han posat mans a l’obra per trobar-hi solució. La Unió Europea és pionera i lidera l’acció contra el canvi climàtic, que ja tenim al damunt. L’objectiu és reduir els gasos d’efecte hivernacle en un 55% el 2030 i ser una àrea climàticament neutre el 2050. També des de l’àmbit internacional, s’han aconseguit avenços per actuar contra el canvi climàtic, que massa sovint no es compleixen. I ens veiem abocats a situacions impensables fa uns anys, com la sequera que patim a casa nostra, per posar realitats properes. O si recordem el riu Ter i la costa empordanesa fa dècades, convindreu que ha canviat molt, amb sensible pèrdua de biodiversitat i de natura. És urgent trobar-hi solució i això requereix el compromís, l’acció i el compliment del que s’acorda per part de tots els estats, dels sectors productius i de la ciutadania. Això no es pot resoldre en el marc d’un sol estat, sinó que necessiten de l’acord de tots i convindria que la gestió de les accions i propostes vinguessin de les organitzacions internacionals. Tot plegat requereix consens i solidaritat. Si ho sabem fer deixarem un món millor i tindrem el reconeixement de la joventut. Som-hi!
