El suïcidi, una problemàtica de salut pública

Continuem vivint en una societat que té el suïcidi com a tabú, com un tema prohibit. Tot i això, en els últims temps cada vegada més persones han trencat els tabús del suïcidi parlant d’experiències pròpies.

Històricament, s’ha associat el suïcidi a una conducta que duen a terme persones dèbils, però cada vegada més es va desmentint aquest mite. Durant el congrés de benestar emocional de Girona, el psiquiatre i director de Salut Mental a l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, Diego Palao, va recordar que el suïcidi “es produeix en persones que tenen un patiment i un dolor psicològic molt intens”. 

 

El suïcidi és multifactorial

Quan diem que el suïcidi és multifactorial vol dir que no hi ha una única causa que el provoqui, sinó un conjunt de circumstàncies. Durant el congrés de benestar emocional, Clara Rubio, treballadora social i presidenta de l’Associació Catalana de la Prevenció de Suïcidi (ACPS) va afirmar que “hi ha molts matisos pels quals algú pot acabar cometent un acte suïcida, hi ha elements individuals, factors contextuals i culturals de cada persona i una història de vida”. 

Des de les associacions de prevenció i acompanyament a les supervivivents es vols visibilitzar aquesta problemàtica i lluitar perquè “no són sols nombre de morts, són persones amb noms i cognoms”.  

Les mateixes associacions volen desmentir el mite que diu que les persones que se suïciden tenen problemes de salut mental. Joan Roa, psicòleg i formador en prevenció del suïcidi va afirmar en el congrés de benestar emocional, “durant molt de temps s’ha anat repetint la dada que el 90% de les persones que se suïcidaven presentaven problemes de salut mental i això amb estudis recents sabem que no és així”.

La infermera especialista en salut mental al Consorci Hospitalari de Vic, Judit Pons, va explicar que “el suïcidi és un problema de salut pública, que no només podem abordar des de salut”. Per això és important tenir una perspectiva comunitària i no només sanitària. 

Actualment, les dades indiquen que les dones fan més intents de suïcidi, però hi ha més homes que, finalment, s’acaben suïcidant. 

 

Els supervivents al suïcidi

Quan alguna persona se suïcida, tot el cercle del seu voltant pateix les conseqüències de la seva pèrdua, són el que anomenem supervivents del suïcidi. 

Per tant, supervivents són totes aquelles persones que es veuen afectades de forma negativa pel suïcidi d’una persona.

El dol per suïcidi és completament diferents dels de les altres morts. Sovint aquest dol ve acompanyat d’una forta culpa culpabilitat i una gran incomprensió.

Jordi Comas, supervivent i president de l’Associació Tramuntana – Després del Suïcidi va assegurar que “la millor medicina pel dol és parlar, el parlar cura”. 

 

Ideació suïcida i conducta suïcida, dos termes diferents

Cal distingir dos conceptes al voltant del suïcidi que sovint es confonen: ideació suïcida i conducta suïcida. Quan parlem d’ideació suïcida ens referim a pensar o planificar l’acte suïcida, en canvi, quan parlem de conducta suïcida ens referim a aquelles accions que són dutes a terme per la persona i que poden provocar la mort ja sigui de manera activa (prendre pastilles) o de manera passiva (deixar de menjar).

 

Desmuntant mites al voltant del suïcidi

  • “Si parlem de suïcidi més persones intentaran suïcidar-se”. 

Mentida, sovint les persones que es volen suïcidar no tenen amb qui parlar i si desestigmatitzem el suïcidi això pot ajudar moltes persones a trencar el silenci. Parlar del suïcidi ajuda a prevenir-lo. 

 

  • “La persona que se suïcida vol morir” 

No, la persona que se suicida el que vol és deixar de patir.

 

  • “La persona que diu que se suïcidarà no ho farà, només és per cridar l’atenció”

Fals, una persona que manifesta idees de suïcidis és perquè està fent una crida d’ajuda. Ningú en una situació normal amenaça amb el suïcidi.

 

  • “El suïcidi és la màxima expressió dels trastorns i problemes de salut mental”

Rotundament no, està estudiat que el suïcidi és una qüestió multifactorial i multicausal. A tall d’exemple, el passat 2024 tres persones es van suïcidar abans de ser desnonades i el 2023 dos germans bessons es van precipitar des de dalt d’un balcó a Sallent, un d’ells va sobreviure, però l’altre no. L’intent de suïcidi es va produir a causa que un dels germans s’estava plantejant la seva identitat de gènere, però, segons apunten diversos mitjans, el suïcidi de l’adolescent tenia una causa multifactorial.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.

Documents i testimonis que ajuden a contextualitzar els fets que inspiren “Aquella nit al Tiffany’s”

Els documents facilitats per Joan Gasull permeten contextualitzar millor els fets que van inspirar Aquella nit al Tiffany’s, combinant cartes, anotacions i la sentència judicial. Aquest conjunt evidencia el contrast entre la vivència personal i el relat repressiu de l’època, amb una lectura especialment dura i ideologitzada per part de la justícia, que reforça la càrrega dramàtica i històrica dels esdeveniments.
00:18:32

El viatge de la mar al plat: el pas del peix per arribar als restaurants

A Ràdio Capital visitem l’empresa ubicada al polígon industrial d’Esclanyà, Peixos Arnau, una de les encarregades de repartir i distribuir el peix entre els restaurants i establiments de la comarca. Allà l’extreballador de Peixos Arnau i, també, exalcalde de Begur i Esclanyà, Carles Arnau, ha explicat el procediment que segueix el peix des que surt de l’aigua del mar fins a arribar als restauradors de la comarca perquè treballin el producte.