sequera

Simón Casanovas: «La collita d’oli serà millor que la de l’any passat gràcies a les darreres pluges»

Les pluges de la primavera han ajudat a millorar la collita d'olives al Baix Empordà, segons ha apuntat durant el programa del Supermatí el president del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida de l'oli de l'Empordà, Simón Casanovas....

Gabriel de Prado: «L’aigua va ser un element cabdal per les poblacions d’ibers al Baix Empordà»

El Cap de Setmana Ibèric porta activitats a Ullastret i Palamós centrades en la gestió de l’aigua fa més de 2.000 anys. Es faran visites guiades o tallers de ceràmica per descobrir com l’aigua va condicionar els assentaments humans.

La collita de bolets al Baix Empordà, un destí incert

Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s'esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l'ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a...

L’excedent de farratge d’aquest estiu contrasta amb la sequera de l’any passat a les comarques gironines

Aquest estiu, els pagesos gironins han recollit una gran quantitat de farratge, cosa que contrasta amb la situació de l'any passat, quan la sequera va obligar molts a reduir els seus ramats i a comprar aliment a França. Tot i l'excedent d'enguany, la qualitat no és òptima. La collita de cereals d'hivern ha estat desigual.

La DO Empordà preveu una verema amb menys producció però amb un raïm de qualitat

La producció s'estima entre un 15% i un 20% inferior a la mitjana, a causa de la sequera, el míldiu i la pressió de la fauna salvatge.

L’IGP Poma de Girona preveu superar les 96.000 tones de producció de pomes aquest 2024

L’augment de les superfícies plantades i les condicions meteorològiques favorables durant el període de floració permeten que aquest 2024 hi hagi una collita elevada, tot i la "por" que hi ha hagut per la sequera dels darrers mesos.

La Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter i el Syndicat Mixte des Nappes de la Plaine du Roussillon col·laboren en la gestió de...

La Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter i el Syndicat Mixte des Nappes de la Plaine du Roussillon han iniciat una col·laboració per gestionar millor l’aigua, centrant-se en problemes compartits com la salinització i la sequera. En una jornada a la Fundació Mas Badia, es van discutir estratègies per a l’àmbit agrari, municipal i turístic, buscant finançament europeu.

Els embassaments del Ter-Llobregat freguen el 40% de capacitat.

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han arribat al 39,32% de la seva capacitat, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. Les pluges primaverals han incrementat les reserves, que al març estaven al 14,7%. Aquest canvi ha permès passar de l'excepcionalitat a l'alerta en 202 municipis, incloent l'àrea metropolitana de Barcelona. Només queden 13 municipis en estat de normalitat.

La fiscalia avala els cabals d’emergència decretats pel Govern als rius Muga, Ter i Llobregat

La fiscalia ha validat els cabals d’emergència decretats pel Govern català durant la sequera a la Muga, el Ter i el Llobregat. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) informa que no s'ha trobat cap delicte ambiental després de la denúncia ecologista. Els cabals es van establir per preservar aigua als embassaments i garantir el subministrament a la població.

El Govern redueix el nivell d’emergència per sequera a les conques Ter-Llobregat i Darnius-Boadella

El Govern ha decidit rebaixar el nivell d'emergència del sistema Ter-Llobregat d'I a alerta, i el Darnius-Boadella d'emergència II a I, gràcies a la millora de les reserves d'aigua. Aquest canvi afectarà 255 municipis en alerta i 17 en emergència I. Les restriccions d'aigua es reduiran gradualment, segons ha informat la Comissió Interdepartamental de Sequera.

Últimes notícies

Cinc residències de gent gran de les comarques gironines creen una plataforma sindical per reclamar millores laborals

Quatre dels centres són del Baix Empordà. La nova organització denuncia la precarietat salarial i l'augment de la càrrega de treball. També vol incorporar altres residències i exigir canvis a les administracions públiques.