L’Empordà sempre ha atret a tot tipus de gent, també a monstres. Alguns capitosts de l’exèrcit nazi van trobar-hi, aquí, refugi i total discreció per part del règim nacionalista espanyol, com a retorn pels molts favors que Hitler havia fet al seu aliat Franco.  De monstres humans sempre n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà, i l’Empordà els atraurà com atrau a qualsevol altre. Llàstima, però, que mai són tan fàcilment identificables com els que protagonitzen pel·lícules i dibuixos animats.

Aquest diumenge van trobar un altre monstre a Palafrugell. Era, doncs, veí de casa. De nom tan corrent com Francisco i aspecte regular de persona de 63 anys, era un dels fugitius més buscats per la justícia europea. Va fugir el 2014, quan el van condemnar a 15 anys de presó per haver violat repetidament a la seva filla durant vuit anys, des que la nena en tenia set. S’amagava al domicili d’un familiar, on finalment la policia va detenir-lo quan sortia disfressat de casa.

És d’aquest familiar, d’aquest altre veí meu, de qui vull parlar-vos.

La violació és un acte de tortura. L’objectiu dels torturadors és anul·lar a la persona autònoma i lliure que totes som en realitat per inocular-nos la idea -gravada a foc- que devem obediència a un individu o a un col·lectiu. Prenent-nos la dignitat, ens roben la llibertat. La condemna per a la víctima sol ser de per vida, doncs les seqüeles d’aquesta violència infligida mai desapareixen del tot. Cap persona és violada durant una hora, un dia o al llarg d’uns anys, i ja.

Però la tortura i els torturadors, compten, avui, amb molts defensors entusiastes. Penso en el familiar que ha tingut durant tot aquest temps a casa al parent violador. No pots al·legar desconeixement quan ocultes a casa teva a un fugitiu condemnat. Però la seva prioritat moral durant tot aquest temps ha sigut atendre a l’agressor. El seu vincle emocional, també. L’empatia cap a la víctima és nul·la, la seva desgràcia es relativitza o, directament, es posa en dubte. Heus ací el poder. El poder de la impunitat.

Segurament, el comportament individual del meu veí esgarrifa a la majoria de persones, però no es tracta d’un cas aïllat. Ans el contrari. La tortura és arreu: tots els estats -però alguns més que d’altres- tenen els seus Guantánamos, les seves casernes de la Guàrdia Civil. Donald Trump guanya la presidència dels Estat Units defensant obertament l’ús de la tortura. Estat Islàmic tortura i viola amb la mateixa alegria que Putin i Erdogan i, al nostre país, milions de persones voten als partits del A por Ellos. Aquestes persones, si els preguntes, seran també els més intransigents botxins del nostre monstre de Palafrugell, els primers de llançar la pedra de la lapidació o la cossa del linxament popular. I aquest és el motiu que voten a qui voten, i que el món va com va.