Una conquesta de color blanc-i-negre

Després del 4-0 a l'Asturhockey, Palafrugell va ser tota una festa. // Foto: Pau Punseti

El CH Palafrugell ho va aconseguir. Ahir es proclamava el primer equip en assegurar-se l’ascens i formar part de l’Olimp de l’hoquei estatal, formar part de l’Ok Lliga. El rival de la setmana no va ser un qualsevol, el quart classificat de Primera Divisió, l’Asturhockey, ja li tenia la mida presa al conjunt blanc-i-negre. En la primera volta, els de Palafrugell perdien el duel en terres asturianes amb un molt ajustat 4-3 en contra. Tot i guanyar per la mínima, el gol average era a favor dels de Grado i podia ser un factor important a posteriori.

Precisament va ser aquest, el factor clau a tenir en compte aquest dissabte a Palafrugell per poder aconseguir l’ascens. No encaixar cap gol i fer-ne uns quants era la única manera de trepitjar el lloc on només juguen els millors, L’OkLliga.

El primer gol del matx va arribar molt d’hora. Quan la gent tot just s’havia acomodat a la grada, Xavier Aldrich posava el primer del partit i començava la festa. Els jugadors van temptejar la portaria rival durant tot el partit, però la golejada no arribaria fins a l’últim tram de la segona part. El compte enrere pesava i a deu minuts i escaig del final el Palafrugell ja n’havia marcat dos més. El quart seria el que es resistiria més, però a menys de dos minuts de la fi del matx, Marc Brugé posaria el definitiu 4-0 al marcador.

La gesta s’havia signat al Pavelló municipal de patinatge de Palafrugell. Un somni fet realitat després de mesos de treball dur. Un equip que a principi de temporada potser ni s’imaginava trobar-se en aquesta situació, sentenciava l’ascens a la màxima categoria de l’hoquei estatal. A poques jornades del final, només queda coronar-se campions de Primera Divisió, una fita a la punta dels dits.

A continuació les paraules de  Xavier Garcia, entrenador del CH Palafrugell, després del gran partit d’ahir.

Finalment una sèrie d’instantànies dels millors moments de la festa d’ahir cedides per Pau Punseti.