M’agrada visitar moltes llibreries, i sempre que viatjo m’hi estic llargues estones. Com si fos un museu més d’una ciutat.

El ritual, que pot durar hores, és començar per la secció de novetats, però ràpidament miro d’anar al que m’interessa, que són els llibres periodístics d’actualitat, la reflexió  política, la secció d’història, economia i si puc, fullejo i tal vegada compro novel.les en altres idiomes, per allò de practicar.

A Lyon i Nàpols, sobretot en aquesta última ciutat d’Itàlia, he estat remenant molt per la secció de política. M’agraden els autors italians quan aborden un tema d’actualitat. Com també m’apassionen els llibres d’història si els fan anglesos.

Sense ser cap expert, sí que vaig notant que els llibres nous tracten, de forma freqüent, temes vells que s’han posat a la rentadora de la història i sembla que hagin sortit blanquejats. Un verb que veiem sovint, això del blanquejar. Blanquejar la l’ultradreta, blanquejar diners.

Un dels conceptes que surt també ara és el de populisme, veient les mostres que tenim des dels últims anys. És una qüestió que sempre ha existit però ara sembla que sigui un fenomen recent. Llegeixo una frase curiosa, d’un conegut polític italià que es defineix com antipopulista, no confondre amb antipopular, i expressa en el seu llibre formes de combatre aquesta pràctica.

També preocupa, als prestatges de les llibreries, la irrupció de les fake news. Un concepte que sembla nou acabat de fer però que és tan o més vell que les nostres societats, des que la serp seduïa Eva al paradís. Sembla mentida que descobrim ara que existeixen mentides i mentiders professionals.

El passeig per les llibreries em porta a veure que segueixen sortint obres sobre medi ambient, immigració, les problemàtiques inherents als joves, el feminisme, l’educació o llibres que aporten claus per viure millor en el futur. Respostes per tot, quina sort.

Viure dues hores en una llibreria,  que són tan lluminoses, confortables i càlides, em provoca una sensació de benestar emocional i retrobament amb la reflexió serena.

Passes per caixa i en surts amb la idea que has compartit dues hores amb els escriptors, que esdevenen amics, coneguts i saludats, per fer servir una expressió planiana, que per sort t’acompanyaran després llargues estones, i sempre en voldràs més.