La Dansa de la Mort de Verges s’ha representat dues vegades aquest Dijous Sant per primera vegada. És la novetat més destacada d’una nova edició d’aquesta tradició, que ha tornat a omplir el poble de visitants i emocions. Els cinc esquelets que simbolitzen la fragilitat de la vida i la inevitabilitat de la mort han desfilat al ritme sec i contundent d’un tabal, tal com marca la tradició que es remunta a l’edat mitjana. Enguany, però, la Dansa s’ha vist per partida doble a l’escenari, una decisió que busca combinar la fidelitat al passat amb un toc d’innovació.
L’associació organitzadora ha volgut fer aquest pas per fer créixer l’interès de les noves generacions i, alhora, reforçar l’impacte visual i simbòlic d’aquest moment tan esperat. “Cada any intentem afegir algun element nou per fer créixer la tradició sense trencar-ne l’essència”, ha explicat Ignasi Sabater, secretari de l’entitat. Aquesta voluntat de renovació constant ha estat clau per mantenir viva una Processó que només la Guerra Civil i la pandèmia van interrompre.
Verges ha tornat a viure el seu dia més gran. Aquest Dijous Sant, el poble ha rebut prop de 8.000 persones que no s’han volgut perdre una de les marxes litúrgiques més singulars de Catalunya. Des de primera hora de la tarda, els carrers estaven plens de visitants que esperaven els diferents quadres de la representació. A les deu de la nit, la plaça Major s’ha convertit en un escenari a l’aire lliure per reviure els últims moments de la vida de Jesucrist. L’aforament estava ple. “Fa setmanes que vam exhaurir les 1.400 entrades”, ha explicat Sabater, “i cada any superem les expectatives”.
La Dansa de la Mort és l’element més emblemàtic de la Processó. Només es conserva a Verges, i s’ha mantingut com una peça clau des del seu origen medieval. Els cinc esquelets fan moviments secs i coordinats, mentre avancen al ritme del tabal. Cada figura porta un símbol de reflexió. Un d’ells alça una bandera negra que representa la brevetat de la vida. Dos porten platets amb cendra com a recordatori del destí de tota persona. Un altre duu una dalla, símbol universal de la mort, i el cinquè mostra un rellotge sense busques, indicant que ningú sap quan arribarà el final.
A la Processó d’aquest any també s’hi ha afegit un concurs de cartells, per primera vegada en la seva història. La guanyadora ha estat Carme Sanglas, que ha volgut representar “la intensitat simbòlica i espiritual del Dijous Sant de Verges”. Aquesta iniciativa forma part dels esforços de l’associació per sumar activitats i ampliar la participació, especialment entre els més joves.
A més de la Dansa, la representació inclou escenes de la Passió de Crist, que es desenvolupen al llarg del poble. Un dels punts més singulars del recorregut és el carrer de l’Orient, conegut com el carrer dels Cargols. Per Dijous Sant, aquest espai es transforma: els veïns pengen closques de cargol plenes d’oli a les parets, que s’encenen i il·luminen el pas de la comitiva juntament amb les torxes. És un dels trams més esperats del recorregut, que culmina a la plaça de l’Església amb la Crucifixió i la reverència final de la Dansa de la Mort davant el Santíssim.
La participació popular és una altra de les claus del seu èxit. Més de 450 veïns de Verges han pres part en la representació d’enguany. En un poble de poc més d’un miler d’habitants, això significa que prop de la meitat de la població s’hi involucra activament. “El Dijous Sant és el dia gran per a tots nosaltres. No ens fa res arremangar-nos per mantenir aquesta tradició”, ha afirmat Sabater. Aquest esperit comunitari és un dels trets més admirats pels visitants.
La història documentada de la Dansa de la Mort i de la Processó de Verges comença el 1666. En aquell moment, un document eclesiàstic ja feia referència a aquest acte com a una tradició establerta al poble. Tot i això, els orígens es poden vincular a l’època de la Pesta Negra, al segle catorzè. La presència de la mort va marcar profundament l’art, la religió i les festes populars. La Dansa de la Mort n’és una expressió clara i perdurable.
L’any 1983, la Generalitat de Catalunya va declarar aquesta tradició Festa Tradicional d’Interès Nacional. Ara, l’associació que la impulsa vol fer un pas més. Estan treballant per presentar la candidatura de la Processó com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat, una distinció que atorga l’Organització de les Nacions Unides. Aquest any, un equip de càmeres ha enregistrat tot l’esdeveniment amb aquest objectiu. “Tenim molts grups de treball oberts i molta il·lusió. Tant de bo vegi la llum ben aviat”, ha conclòs Sabater.
