La Cambra de la Propietat de Girona ha expressat la seva preocupació pel nou decret estatal d’habitatge i alerta dels possibles efectes sobre el mercat del lloguer. L’entitat considera que la norma incrementa les limitacions als propietaris i pot generar més inseguretat jurídica.
La Cambra comparteix la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge. Tot i això, considera que les polítiques públiques no haurien de concentrar una part important de les mesures sobre els habitatges privats existents. També reclama més actuacions destinades a ampliar l’oferta disponible.
Entre les mesures del decret hi ha una pròrroga extraordinària de determinats contractes de lloguer durant un màxim de dos anys. L’inquilí podrà sol·licitar aquesta ampliació quan compleixi els requisits previstos per la norma. Durant aquest període es mantindran les condicions del contracte.
La normativa també introdueix una limitació temporal de determinades actualitzacions dels lloguers fins a finals del 2027. En alguns contractes no es podrà aplicar cap increment. En altres casos, sense un nou acord entre les parts, l’augment tindrà un límit aproximat del dos per cent.
El decret modifica també diversos aspectes de la regulació dels arrendaments urbans. Els canvis afecten qüestions com els contractes temporals, el lloguer d’habitacions, les actualitzacions de les rendes i diferents drets i obligacions de propietaris i inquilins.
Davant aquestes mesures, la Cambra de la Propietat de Girona considera que l’acumulació de regulacions pot augmentar la percepció de risc entre els propietaris. Segons l’entitat, aquesta situació podria provocar la retirada d’alguns habitatges del mercat de lloguer i reduir la inversió privada.
Aquesta interpretació forma part del posicionament de la Cambra davant la nova normativa. L’entitat defensa que el principal problema estructural continua sent la falta d’habitatges disponibles i reclama que l’augment de l’oferta ocupi un lloc central en les polítiques públiques.
En aquest sentit, les cambres catalanes proposen augmentar el sòl disponible per construir i reduir els terminis de les llicències urbanístiques. També demanen facilitar la rehabilitació d’edificis i impulsar la col·laboració entre les administracions i el sector privat.
Les entitats reconeixen que el decret incorpora instruments destinats a ampliar l’habitatge assequible i la promoció pública. També preveu mesures relacionades amb el finançament i nous sistemes de construcció. Malgrat això, les cambres consideren insuficients aquestes actuacions per resoldre el dèficit d’oferta.
La Cambra de Girona també qüestiona l’ús del decret llei per introduir reformes importants en la regulació dels lloguers. L’entitat defensa que modificacions d’aquest abast haurien de passar per un debat parlamentari ordinari.
Segons la Cambra, aquest procediment permetria analitzar amb més profunditat les conseqüències jurídiques, econòmiques i socials dels canvis. L’entitat reclama especialment una valoració dels possibles efectes sobre la disponibilitat futura d’habitatges, la inversió i la seguretat jurídica.
La Cambra de la Propietat de Girona demana ara als grups parlamentaris que analitzin aquestes qüestions durant la tramitació de la norma. L’entitat insisteix que l’ampliació de l’oferta d’habitatge hauria de tenir més pes en la resposta a les dificultats actuals d’accés al lloguer.
