Sempre que he anat atabalada per la feina he tingut un desig constant: que alguna circumstància em permetès quedar-me llegint aïllada, sense res més a fer. I com bé diu la dita, vigila amb el que desitges perquè es pot fer realitat. Aquí estem tots, confinats i esturats, com les criaturetes dèbils que som, en mans d’un virus nou que ha sacsejat el món. I mentre descobrim que els nostres superherois són els metges i que els reis són uns lladres, alguns ens confinem als llibres, fent de la lectura la nostra taula de salvació. Però ai nois, la vida segueix i el teletreball s’imposa. Per tant, la felicitat no s’acaba d’imposar i la feina segueix, demanant-nos que ens coordinem millor, que ens reorganitzem i que fem el possible per mantenir els objectius ferms.
Als meus nets els hi podré explicar que durant uns dies passava la patrulla de la policia local de Palafrugell demanant-nos el confinament a casa, que anar a comprar a Can Baldiri era l’excursió més anhelada de la família, que vam sobreviure a unes setmanes sense bars i que vaig sobreviure sense trepitjar biblioteques per primera vegada a la meva vida.
Intentarem apropar-nos a l’oferta cultural virtual que prolifera a les xarxes, alimentar-nos de nous desitjos, no sucumbir a la tristesa. Trobarem noves vides i moltes d’elles ja estaran als llibres.
Una abraçada a tots els oients!
