Des de la crisi immobiliària del 2008, el preu del lloguer al Baix Empordà no ha parat d’augmentar, una pujada que també s’ha repetit al llarg del territori català. El turisme és un dels principals factors causant d’aquesta situació a la comarca, d’una banda, per les segones residències i, d’altra banda, per la multitud habitatges d’ús turístic (HUT).
Segons dades publicades pel Departament de Territori, la tendència dels últims cinc anys ha seguit a l’alça durant el primer trimestre de l’any 2023 al Baix Empordà, sobretot per la inflació. Les dades mostren com l’import del lloguer és de més de 600 € de mitjana en la majoria dels pobles i municipis. En aquest sentit, en el següent mapa es pot visualitzar amb més detall la situació del mercat d’habitatge a la comarca, segons els contractes de lloguer registrats a l’Incasòl entre el gener i el març d’enguany.
De fet, els HUT s’han multiplicat per quatre durant l’última dècada a la demarcació i les comarques gironines concentren gairebé la meitat d’aquests tipus d'immobles amb llicència a tota Catalunya. Al Baix Empordà, els municipis ubicats en zones de costa són els que més edificis tenen dedicats a aquesta funció. Una problemàtica que apuja l’import a pagar per un lloguer, ja que cada cop hi ha menys pisos lliures i assequibles per la gent local. Relacionat amb això, el govern de Catalunya vol declarar Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Palamós com a àrees tensionades.
Habitatges per viure vs habitatges d’ús turístic
Davant d’aquests fets, hem buscat quants habitatges hi ha lliures per viure-hi en aquests tres municipis i quants són pel turisme, de manera aproximada. Les diverses pàgines web consultades treuen a la llum com en aquestes poblacions el nombre d’apartaments i cases dedicades al lloguer vacacional és exponencialment molt més alt que els lloguers per habitar-hi diàriament.
En el cas de buscar el nucli de Palafrugell, hi ha més de 200 lloguers publicats d’ús turístic i, menys de 10 per viure. Si es cerca per Llafranc, Tamariu i Calella de Palafrugell, la realitat és encara més extrema perquè hi ha més de 800 ofertes per estiuejar i al voltant de 20 per arrendar a llarg termini. D’altra banda, més de 500 habitatges de Sant Feliu de Guíxols són per inquilins vacacionals i només aproximadament 30 són per residir-hi tot l’any. I, a Palamós, més de 400 lloguers temporals pel turisme i, per contra, cap a 20 vivendes són per gent que vulgui establir-se en aquest municipi.
Els Ajuntaments de Palamós i Palafrugell esperen que puguin limitar el preu del lloguer i tenir més control d'aquesta problemàtica amb la nova llei d'habitatge. Ambdós municipis són conscients que és una qüestió real que afecta la població i frena que la gent pugui quedar-s'hi a viure. A més, des de les diverses administracions, també aposten per l'adquisició i la construcció de nous habitatges municipals de lloguer social que permetin absorbir aquesta demanda.
Un problema a resoldre pels consistoris
Palamós té aproximadament 13.000 habitatges i un 12% està destinat a un ús turístic, en aquests moments. De fet, el municipi té una densitat molt elevada perquè la superfície utilitzada actualment “és molt reduïda i, evidentment, portem uns anys d'un dèficit real d'una part d'habitatge que es podria dedicar al lloguer social”, com declara la regidora de l’àrea, Raquel Gallego. És a dir, hi ha 1.300 habitants per quilòmetre quadrat i, a més, cada vegada més persones destinen els domicilis per usos temporals vacacionals. I, des de l’Ajuntament, estan treballant per revertir aquesta situació.
Actualment, els propietaris prefereixen dedicar els immobles al turisme a causa que els hi surt més a compte econòmicament i, per contra, això genera que no vulguin arrendar per tot l’any. I, segons Gallego, el govern té “poc marge de maniobra amb els llogaters, siguin grans tenidors o no”. D’aquesta manera, volen posar en funcionament altres eines que permetin solucionar el mercat d’habitatge, com la compra de terrenys i edificis per crear lloguer social perquè "la gent no hagi de marxar del municipi”.
D’altra banda, Palafrugell també té el mateix problema amb els HUT i, per solucionar-ho, està redactant un nou Pla Local d’Habitatge, el qual es troba en un procés participatiu per donar veu i poder recollir propostes de diferents col·lectius. La iniciativa sorgeix després de detectar que el poble disposa de molt pocs immobles disponibles i accessibles per la majoria de la població, segons ha detallat la regidora d’habitatge, Margarita Mauri. De fet, en la primera fase de diagnosi han descobert que “hi hauria més d'un 49% de les llars del municipi que no podrien accedir a un lloguer lliure”, ja que han de destinar més del 30% dels seus ingressos a pagar l'habitatge.
A més, una de les altres dades que han obtingut de l’avaluació és que hi ha més de 640 immobles buits al nucli de Palafrugell. Així doncs, esperen que el nou pla posi sobre la taula quines mesures poden prendre des de l’Ajuntament per oferir un lloguer a qui vol quedar-s'hi a viure. Com per exemple, augmentant la borsa d’habitatges de l'Ajuntament, millorant les condicions i la seguretat pels propietaris o construint en sòl urbanitzable edificis protegits per a col·lectius determinats. Tal com expressa esperançada Mauri, creu que tenen “eines, mecanismes i possibilitats per millorar tota aquesta situació” tan a Palafrugell com al Baix Empordà.