Recupero avui la portada que havia pensat per ahir, amb motiu del discurs de Jordi Évole al concert en suport dels refugiats:

A Jordi Évole, des del més gran dels respectes i la més gran de les discrepàncies.
Ahir al concert #volemacollir , en Jordi Évole va fer un discurs d’uns 5 minuts de durada.
L’Évole ja fa temps que demostra una enorme capacitat per generar interès massiu cap a temes que (dissortadament) per la seva vessant social, passen desaparcebuts als mitjans o bé de manera fugaç a partir d’un titular puntual. Però l’Évole no.

Ell sol s’encara a Inditex, a Mercadona o fa reobrir el cas del metro de valència. Amb coratge, criteri i un equip de professionals enormes, que sense caure en la vulgaritat televisiva imperant, fan entreteniment televisiu ben trabat i amb rigor periodístic.
Però ahir l’Évole va patinar. Per satisfer la parròquia aplegada per una nobilíssima causa al Palau Sant Jordi. Va tirar de recurs fàcil al posar al sac dels polítics inútils a aquells que eren a la llotja del concert.

A mi tampoc em sembla bé el concepte “llotja d’autoritats”, Jordi. Però les que ahir hi havia al Sant Jordi, són les que han obert les portes fins que per impediments d’altres no només no poden acollir, sinó que no tenen potestat per enviar ni un autobús a buscar gent. La llotja que ahir vas criticar per guanyar un aplaudiment, era plena de gent amb la mateixa sensibilitat (i probablent compromís) que tu i al capdavall, són dels pocs governants que (com a mínim) han respost al clam popular de Casa nostra és casa vostra.

I tot això que vas dir als ocupants de la llotja del Sant Jordi, ho vas fer mentre a Madrid, un partit ple de merda revalida els lideratges de qui amb males arts s’ha omplert les butxaques. De qui saltant-se qualsevol respecte amordaça llibertats i de qui amb total impunitat i indiferència, es passa pel folre dels collons les directives de la no menys hipòcrita UE per a l’acollida de refugiats.

També passava mentre el partit amb (suposadament) més sensibilitat social discernia entre un o altre líder, sense ni tan sols fer esment del que passava a Barcelona o ni tan sols posar en valor l’oferiment del govern català d’acollir a 4.500 refugiats.
Si tal i com es va dir el concert, això que està passant no és una tragèdia, sinó que és un crim, a Espanya els criminals que el perpetren tenen noms i cognoms, començant pel president Rajoy i tota la banda que el segueix. I no em consta que ahir fossin a la llotja del Sant Jordi.

Saps allò del savi i el neci, el dit i la lluna? Doncs ahir tu vas mirar només el dit.

No és que m’importi que critiquis els governants catalans, que segurament ben merescut s’ho tenen. El que em sap greu, és que en un país on el periodisme ha perdut gairebé tots els referents garantistes del rigor i la independència periodística, aquells que podeu ocupar aquesta plaça amb l’aval de la feina feta, us ho carregeu tot per tan sols 5 minuts d’arenga fàcil

Nota al peu de pàgina: més enllà d’apagar el foc, uns i altres ja s’han encarregat d’atiar la polèmica, mostrant una enorme incapacitat per deixar de banda vanitats, oblidant que el que compta, és acollir el més aviat possible a quantes més persones millor.