Aquesta setmana, concretament el dissabte 17 de juny a les dotze del migdia, les vares d’alcaldia s’alçaran arreu d’Espanya i tindrem constituïts els nous Ajuntaments democràtics pel període 2023 2027. És una cerimònia un pèl anacrònica, d’aquella solemnitat de vellut i polaina que no m’acaba de fer el pes, però és també un ritual que es considera punt d’origen d’un viatge de quatre anys. Es trien els i les xofers que portaran els ajuntaments de la democràcia el proper període, i també l’equip de mecànics i ajudants especialistes que en tindran cura, o sigui els regidors i regidores. La qüestió és fer el viatge amb tranquil·Litat, agafant es revolts sense córrer, minimitzant riscos i arribant sans i estalvis al destí que ens han ofert als programes electorals.
Aquests darrers quinze dies passades les Eleccions hem vist com la majoria de governs locals s’han anat anunciant als mitjans de comunicació. Sempre hi ha moments per la sorpresa, i més en un país acostumat als realitys baratos, però en general el peix està venut, i només ens queda esperar a l’oficialització dels electes, i tot seguit carretera i manta.
Carretera i manta fins cap a una altra cita, una altra festa de la democràcia el proper 23 de juliol, que sembla que el país estigui assedegat d’urnes. Serà un exercici periodístic i sociològic interessant veure xifres que es poden aconseguir en aquesta propera cita. Veure quanta gent va a votar, veure quanta gent s’intenta escaquejar de formar part de les meses, quina xifra tindrà l’abstenció, quants votaran per correu, i si hi ha vot de protesta més o menys rellevant. Tot és una incògnita, en un país on s’arribaran al juliol a temperatures que rondaran els quaranta graus i votarem amb xancletes hawaianes, camisa descordada ensenyant pelambrera i un càntir a l’ombra per fer tragos de tant en tant.
Tinc la impressió que em tocarà anar en una mesa electoral Ja m’ha passat dues vegades, ja no vindrà d’una tercera. Com tants i tants de vostès, que som gent que a la temporada d’estiu no fem mai vacances i les deixem per la tardor, serà un moment de retrobament, si és que sona la campana.
Per acabar, bon estiu a tothom, ens veiem als xiringuitos o als festivals de nit, com Porta Ferrada de Sant Feliu de Guìxols, que això sí que és una festa.
