Haver crescut a pagès i haver escollit per a viure una casa situada a escassos 30 metres de l’espai protegit de les Gavarres, em dona amb tota seguretat una visió particular d’aquest espai que els meus gossos i jo, visitem a diari.
Aquest passat cap de setmana però, em vaig allunyar una mica de l’espai quotidià i proper, per anar dissabte al matí fins a dalt a Fitor, a les pinedes que enllacen el paisatge que s’estén de Can Puig fins a l’ermita amb l’esperança de baixar un bon cistell de bolets.
De pujada vaig compartir el camí amb centenars de bicicletes que anaven i venien, pujaven i baixaven, quasi totes mogudes per un petit motor, que facilita de tal manera el desplaçament, encara que sigui costerut, que mobilitza fins i tot, els fans del sofà i la cervesa.
Es tracta però de simular que és una activitat esportiva, que requereix un alt consum de calories. Per això els practicants d’aquest esport, viatgen sempre acompanyats d’una petita motxilla amb llaunes de begudes energètiques.
Curiosament un cop les llaunes han estat consumides i pesen menys, es converteixen en entriquells incomodes i difícils de traginar per aquests ciclistes de cap de setmana.
Davant aquesta incomoditat, una gran majoria opta per llençar-les a la vora del camí o bosc endins, a l’estil dels ciclistes professionals en plena etapa del Tourmalet.
La collita de bolets no va ser especialment bona, rossinyols de pi, algun siureny i dotzena i mitja de rovellons.
Donat el meu caràcter optimista, propi dels caçadors de bolets, havia pujat amb un cistell força gros, on els bolets només van ocupar quatre dits del cul.
Ven mirat va ser una sort, doncs això em va permetre encabir-hi també, vuit llaunes de Redbull, i així contribuir de manera desinteressada, a fer més còmode la tornada als admirats afeccionats a pedalar.
