La Fira d’Indians de Begur s’ha convertit en un referent arreu del país, però el seu origen es remunta a poc més de dues dècades. La coordinadora de la Xarxa de Municipis Indians, Anna Castellví, ha recordat que la primera edició es va celebrar l’any 2004, després d’un procés de recuperació i posada en valor del patrimoni indià del municipi.
En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Castellví ha explicat que un any abans, el 2003, diversos arxivers de poblacions amb passat indià es van reunir precisament a Begur per reflexionar sobre aquest llegat.
Aquella trobada va posar les bases del que després seria la Xarxa de Municipis Indians, constituïda formalment l’any 2008. L’objectiu era recuperar una part de la història que durant molt de temps havia tingut poca presència tant en la divulgació com en l’ensenyament.
Begur va ser també un dels primers municipis a entendre que una fira podia servir per explicar aquest patrimoni d’una manera atractiva i, alhora, dinamitzar culturalment i econòmicament la població.
“Els pioners han estat Begur. Això no els ho podem negar de cap de les maneres”, afirma Castellví.
Un model que s’ha estès a altres municipis
L’experiència begurenca ha anat trobant continuïtat en altres poblacions amb un passat vinculat a l’emigració cap a Amèrica.
Actualment se celebren fires i jornades indianes a municipis com Sant Pere de Ribes, Lloret de Mar, Cadaqués o Torredembarra, mentre que altres poblacions opten per formats més centrats en conferències, activitats patrimonials o propostes culturals.
El fenomen també ha superat les fronteres de Catalunya. Castellví assenyala que territoris de Cantàbria, Astúries, Galícia i altres punts de l’Estat han incorporat celebracions relacionades amb la seva pròpia emigració americana.
Molt més que música, vestits blancs i mojitos
Per Castellví, una fira d’indians ha de tenir una base clara: recuperar i explicar el patrimoni material i immaterial associat a l’emigració americana.
Les cases indianes, els arxius, les històries familiars, les infraestructures finançades pels retornats o la transformació dels municipis formen part d’aquest llegat. També hi entren els elements culturals sorgits del contacte entre Catalunya i Amèrica, com les havaneres, els ritmes caribenys o productes com el cafè, el rom i el tabac.
La dimensió festiva, però, té un pes important. Música, gastronomia, recreacions i activitats populars són alguns dels grans reclams.
“La part lúdica del ball i el mojito atrau molt i molt de públic”, reconeix Castellví.
El repte, diu, és trobar l’equilibri perquè la celebració no perdi la seva raó de ser.
Per això, considera important que els programes comptin amb la participació de tècnics de cultura, patrimoni i turisme, arxivers i historiadors, i que incloguin conferències, exposicions, presentacions de llibres i altres continguts de divulgació.
Explicar també les ombres del passat indià
Un dels canvis més importants dels darrers anys és la revisió del relat històric sobre els indians.
Durant dècades, explica Castellví, es va prioritzar la imatge romàntica de l’emigrant que marxava sense recursos, feia fortuna a Amèrica i tornava per construir una gran casa o finançar equipaments al seu poble.
Però aquesta és només una part de la història.
La coordinadora de la Xarxa defensa que les fires també han d’abordar qüestions com l’esclavitud, el colonialisme i l’origen d’algunes fortunes.
“L’explicació de les ombres del fenomen indià no s’ha d’entendre com un atac a la identitat local, sinó com un exercici necessari de rigor històric”, defensa.
Al mateix temps, recorda que no tots els emigrants van enriquir-se ni van estar relacionats amb el tràfic de persones. Molts eren artesans, pescadors, pagesos, mestres, metges, mariners, comerciants o botiguers que buscaven oportunitats al continent americà, i molts altres ni tan sols van aconseguir tornar.
Cap a unes fires més culturals i sostenibles
Castellví considera que les fires d’indians es troben ara en un punt d’inflexió.
Després de dues dècades d’èxit turístic, el futur passa, segons ella, per deixar enrere una visió purament festiva i avançar cap a esdeveniments amb més pes de la divulgació, la pedagogia i la memòria històrica.
També aposta per un model de turisme més sostenible i per aconseguir que el patrimoni indià no es concentri únicament en uns dies de fira, sinó que sigui present durant tot l’any.
La col·laboració entre ajuntaments, institucions, historiadors i entitats locals serà, segons Castellví, essencial per aconseguir-ho.
A Begur, destaca especialment el paper dels tècnics municipals i del teixit associatiu, amb entitats que contribueixen a donar vida a una celebració que ja ha arribat a la seva 21a edició.
“El futur depèn de la capacitat d’equilibrar la festa popular i el turisme amb responsabilitat i rigor històric. Jo veig un futur esperançador per a les fires d’indians”, conclou.
