Ron Perlman va ser una de les presències més destacades l’any passat a Sitges. Ha trigat uns mesos, per finalment s’ha estrenat Asher, la pel·lícula que va venir a presentar no només en qualitat de protagonista, sinó sobretot en la seva nova faceta de productor. Perlman s’ha passat a la producció amb la intenció de portar a la pantalla projectes de caràcter més personals i independents, no lligats estrictament al gènere fantàstic, al qual solem vincular l’actor.
Perlman interpreta a Asher, un assassí a sou extremadament professional i metòdic, però que també és una persona molt solitària que es troba en una etapa de la seva vida que aquesta solitud li provoca tristesa i malenconia. Durant un encàrrec, la cosa no surt massa bé a causa d’un problema de salut que arrossega. Asher és salvat per Sophie que, sense saber a què es dedica, l’ajuda. Sophie també pateix tristesa a causa de l’Alzheimer que pateix la seva mare. La trama es complica quan Asher es vegi obligat a acceptar un encàrrec que no vol, en aquesta nova etapa de la seva vida que vol començar, lligada a una possible relació amb Sophie.
Asher està molt allunyada del que fa Hollywood actualment, fins i tot els intèrprets, ja no estan en la primera, ni en la segona, dels grans estudis. Parlem de noms com Famke Janssen, Richard Dreyfuss o Peter Fascinelli.
Asher és un thriller crepuscular amb un immens, en tots sentits, Ron Perlman que mostra el cantó més humà i tendre d’un assassí a sou. Amb tocs de western i sentit de l’humor, el guió destaca per la cura dels personatges. El que li hem de retreure amb rotunditat és la direcció de telefilm de Michael Canton-Jones.
Asher és una pel·lícula petita i independent, que està millor escrita que no pas dirigida i amb un Ron Perlman que fa una interpretació bestial. Hem de dir que sense Perlman la pel·lícula no tindria massa sentit i que l’actor és qui la sosté en tot moment.
- Publicitat -
