“Avui sí” és un tuit que faig, més o menys, cada dia a les 11 de la nit.

La xarxa interpreta aquest tuit de la manera més epidèrmica possible tot i que hi ha excepcions. Jo dic que és un tuit continent. És un tuit que es fa quan falta una hora per finiquitar la jornada i conté tot allò que ha passat durant el dia. Un tuit reflexiu. Un tuit de pensar el dia viscut. Un tuit de calma, estratègic. Un tuit per valorar el camí resseguit. Si aquest “Avui sí” s’enviés a les 6 del matí, seria tota una altra cosa.

“Avui sí” és les ganes de viure en pau i harmonia amb el territori on hem triat o ens ha tocat viure”

“Avui sí” també és el meu petit homenatge a l’artista conceptual On kawara (@On_kawara). Visiteu el seu tuiter. Ell cada dia fa un tuit, un i només un, que diu: “I AM STILL ALIVE #art”. Aquest i només aquest tuit a les 6 de la tarda. On Kawara és un artista que ha descrit el temps. I l’ha descrit apuntant-lo maniàticament. Pàgines i pàgines amb dates. Diariament. El tuit d’On kawara afirma que encara està viu. Ahir encara, puntualment, va piular. On kawara fa un parell d’anys que és mort.

“Avui sí” també és un vi. Un negre de l’Empordà amb ànima de rosat fet per mi al Celler Mas Patiràs de Fonteta.

“Avui sí” també és un futur projecte de trobada sota el lema “Els meus amics fan coses”, que ves a saber si mai prendrà cos.

“Avui sí” és les ganes de viure en pau i harmonia amb el territori on hem triat o ens ha tocat viure.

“Avui sí” és saber que un dia se’ns acabaran els dies, però igual que On Kawara podem seguir visquent en el llegat humà que haurem deixat si som prou honestos, humils i valents.