Passaven pocs minuts de les nou del matí i les primeres imatges de la columna de fum de l’incendi de les Gavarres van començar a circular. Un incendi que acabaria empès pel vent i que acabaria cremant unes 2.200 hectàrees. Però aquesta xifra no és únicament un número. La pèrdua mediambiental de la zona és evident i caldran molts anys de recuperació per tornar a reconèixer les Gavarres empordaneses.
Aquest dilluns 3 d’agost ja fa un mes des que es va declarar l’incendi de les Gavarres. A Ràdio Capital hem parlat amb el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, i diversos alcaldes per saber en quin estat es troba aquesta àrea cremada i els passos que s’hauran de seguir en un futur per mirar de regenerar el terreny perdut.
Quim Gubau explica que la zona afectada per aquest incendi és la que es troba a Sant Pol a la Bisbal d’Empordà – punt on es va declarar l’incendi – i arriba fins ben bé les urbanitzacions de Cabanyes a Calonge i de Bell Repós a Santa Cristina d’Aro. En aquestes dues urbanitzacions algunes cases i jardins van acabar afectades per les flames.
“La majoria d’afectació ambiental és d’hàbitat de surera”, explica Gubau. En percentatges, més d’un 70%t de la zona era d’alzina surera, gairebé un 20% de pineda i la resta eren zones agrícoles. Gubau apunta que hi ha aspectes negatius i positius en aquesta pèrdua majoritària d’àmbit de sureda: “la producció de suro no serà la mateixa qualitat, però, d’altra banda, és més senzill que una alzina sureda pugui rebrotar després d’un incendi”.
Molts parlen i molts repeteixen aquesta frase com un mantra: “el dia que cremin les Gavarres, cremaran totes”. Però Gubau s’hi mostra en contra, ja que “això és difícil que passi” gràcies a la topografia que té el massís. A més, el gerent del Consorci de les Gavarres apunta que gairebé la meitat de la superfície cremada compta amb plans d’ordenació forestal i els propietaris gestionen de manera activa la seva finca, fent que la prevenció davant un incendi forestal sigui clau.
La gestió forestal feta de manera prèvia a l’incendi i la gestió efectiva que es va fer des del cos de Bombers en el moment en què es va declarar l’incendi van permetre que el ventall del foc sobre el terreny no s’obrís tant i, així, no afectés tantes hectàrees de bosc. Quim Gubau atribueix gran part d’aquesta feina de prevenció i d’actuació ràpida en el moment de l’incendi a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) i als pagesos de la zona. Declara clau que hi hagi “un territori viu i un sector primari actiu”, ja que això “és vital perquè la feina dels Bombers i de planificació forestal, de moment, no són suficients”.
Per la seva banda, l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, coincideix amb Quim Gubau quan es parla de les tasques de prevenció fetes al massís. Destaca també la feina que desenvolupa un organisme com el Consorci de les Gavarres. Aquest organisme permet als ajuntaments que en formen part tenir un coneixement més precís del que passa al massís de les Gavarres. Per això, per Aparicio, el Consorci és un element clau de la via de recuperació de les Gavarres després de l’incendi.
L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, també apunta que la feina feta pel Consorci i les ADF han estat clau per reduir els efectes que ha tingut l’incendi en el massís. Reconeix, però, que cal seguir treballant per mirar de promoure aquesta prevenció i evitar futurs incendis a la zona de Gavarres.
Per la seva banda, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, explica que es troba treballant al costat de la gent que va resultar més afectada. Van ser persones que van perdre la casa o que van patir diverses afectacions en les seves finques. Entre les mesures van oferir assistència jurídica, la condonació de la taxa d’impost per obres, entre altres. Tot i això, Soler reivindica que Calonge és un dels municipis més afectats per les flames i l’Estat no els ha tingut en compte a l’hora de facilitar ajudes.
Per veure com s’ha cremat el bosc i l’afectació que ha tingut l’incendi en el terreny, s’ha encarregat un estudi de severitat a la Direcció General de Boscos. Això permetrà donar dades sobre la intensitat amb la qual ha passat el foc per les diferents zones de l’incendi.
Les conseqüències del que podia passar
El valor emocional de l’incendi de les Gavarres és evident per diversos sectors de la societat, tal com admet Gubau. “Tothom sabia malauradament que un dia o altre tindríem un foc important a les Gavarres”, explica el gerent del Consorci. El cop emocional no és únicament pels propietaris que hi tenen les seves finques, sinó que també arriba a la gent que treballa al massís, els que viuen al voltant o per aquells que tenen una estima per aquest espai natural que es podria definir com el pulmó del Baix Empordà.
Una altra de les conseqüències de l’incendi és l’impacte ambiental a la zona. Ara mateix a la carretera de la Ganga, que travessa el massís des de Calonge fins a la Bisbal, està plena d’arbres morts i que amb possibles ventades poden acabar afectant la circulació d’aquesta via.
Però incidint en el factor ambiental, també cal preveure els efectes que poden provocar els períodes plujosos en un massís cremat. Quim Gubau pateix per les pluges que podrien arribar a finals del mes d’agost o a inicis de setembre. “Ens podem trobar amb problemes erosius i no tenim temps per solucionar-ho arreu del massís», explica Gubau.
L’autoregeneació del bosc i el futur del massís
Tal com explicàvem, gran part de la zona cremada està formada per alzina surera, un tipus d’arbre que pot sobreviure a incendis d’alta intensitat gràcies a la seva escorça. “La feina dels pròxims anys serà seleccionar els millors brots de cada soca per fer rebrotar els arbres”, explica Gubau. Per això, explica que no caldran accions de reforestació en el cas del massís de les Gavarres. Això sí, la capacitat de regeneració del bosc dependrà molt del període de pluges que ens acompanyi en els pròxims anys.
Totes aquestes accions de regeneració del bosc han d’anar acompanyades de les infraestructures de prevenció en zones estratègiques del massís, més enllà de la gestió privada que es pugui fer de les finques. Per això, Gubau explica que calen línies d’ajudes per poder dinamitzar aquesta gestió de les finques i ajudin a fer prevenció per evitar aquests grans incendis. El gerent del Consorci de les Gavarres reconeix que la prevenció a vegades no és suficient. Per això, afirma que cal crear convenis i impulsar acords per permetre crear dipòsits d’aigua nous per mirar de minimitzar els efectes del foc.
Totes aquestes accions caldrà que vagin acompanyades de la gestió de camins. Per això, s’està treballant en un pla d’inversió de millora de camins, sobretot, per aquells ajuntaments que no disposen de prou pressupost per mirar de millorar aquesta xarxa que forma part del massís de les Gavarres.
La voluntat de la societat civil
Les Gavarres no són únicament un espai natural, sobretot per la població civil que viu i conviu en aquest entorn. Per això, i després de veure els efectes que pot tenir el foc en una zona com les Gavarres des de la societat civil s’ha impulsat una jornada solidària pel pròxim 11 de setembre per recaptar fons per les ADF. Seran més d’una vintena d’entitats dels municipis afectats per l’incendi els que organitzaran la Liada per les Gavarres. La iniciativa combinarà un vermut, una caminada popular pel massís i música en directe.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, admet que cada cop més la societat és més conscient davant de tragèdies com la que s’ha viscut al massís de les Gavarres.
Josep Xifre també veu molt rellevant que sorgeixin iniciatives des de la societat civil per mirar de pal·liar els efectes que ha tingut el foc en el massís de les Gavarres.
Des de la organització de La liada per les Gavarres esperen reunir a un miler de participants en la caminada i a unes 3.000 persones en els diversos actes que se celebraran al llarg de la jornada. La voluntat és destinar els ingressos íntegrament a les ADF de les Gavarres per donar suport a la tasca de manteniment que desenvolupen al massís.
