18.7 C
Pals
Dimecres, 3 setembre 2025
- Publicitat -

Carmen Amaya i Begur: El llegat d’una icona flamenca a la Costa Brava

Carmen Amaya, nascuda al barri del Somorrostro de Barcelona el 1913, és una de les figures més grans del flamenc. Coneguda pel seu art inigualable, la seva vida va transcórrer entre escenaris internacionals i llocs tan especials com Begur, a l’Empordà. Aquesta localitat de la Costa Brava no només va ser un refugi per a la famosa ballarina, sinó que també es va convertir en l’escenari final de la seva vida. La seva connexió amb l’Empordà es va consolidar quan va decidir instal·lar-se al Mas d’en Pinc, una casa de la zona, on va passar els últims anys fins a la seva mort el 1963.

Carmen Amaya va portar la seva força i passió al flamenc des d’una edat molt jove. De fet, el seu talent va captivar personalitats d’arreu del món, des de Roosevelt fins a Chaplin. No obstant això, va ser a l’Empordà on va trobar una certa pau i connexió amb la terra catalana. Amaya es va identificar amb el paisatge abrupte i salvatge de la Costa Brava, trobant en Begur un lloc on descansar de les pressions d’una vida farcida de gires i reconeixements.

La vinculació d’Amaya amb l’Empordà ha estat recentment revisitada a la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on apareix com un dels personatges centrals del capítol sis. La sèrie, que juga amb elements històrics i culturals de la regió, presenta un diàleg fascinant entre Carmen Amaya i Josep Pella i Forgas, una de les figures més destacades del catalanisme de finals del segle XIX. A través d’aquest diàleg, es posa en relleu la riquesa del mestissatge cultural que defineix l’Empordà: Amaya, com a gitana catalana i una icona del flamenc, representa una de les moltes capes de la identitat catalana, mentre que Pella i Forgas simbolitza el catalanisme més acadèmic i reivindicatiu de l’època.

L’Empordà, com a terra de pas i mestissatge, és el fil conductor d’aquesta trobada. Des de les arrels flamenques d’Amaya fins a les conviccions catalanistes de Pella i Forgas, es mostra un territori obert a diverses influències culturals, que combina l’art, la història i la reivindicació política. Aquesta connexió entre l’art d’Amaya i les idees de Pella i Forgas subratlla la capacitat de l’Empordà per generar figures que transcendeixen les seves fronteres, alhora que mantenen una profunda relació amb la terra.

El llegat de Carmen Amaya a l’Empordà continua viu avui en dia, amb una escultura en el seu honor a Begur i amb l’admiració que encara desperta la seva figura. A través d’obres com Ui, si aixequés el cap, es revifa la seva presència i es recorda la seva capacitat per combinar les seves arrels gitanes i la seva connexió amb Catalunya. El seu art segueix sent un símbol de llibertat, passió i autenticitat, valors que encaixen perfectament amb l’esperit empordanès.

Escolta el capítol dedicat a Carmen Amaya i a Josep Pella i Forgas

Ui, si aixequés el cap

Ràdio Capital
Ràdio Capitalhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Els xalets Teixidor de Girona, la desaparició d’un patrimoni de Rafael Masó

Els xalets Teixidor de Girona, obra de Rafael Masó, van ser enderrocats el 1973 sense permís en ple franquisme. Formaven part del conjunt de la farinera i eren un exemple d’habitatge noucentista innovador. Avui només resten la Farinera i la Casa Teixidor (la Punxa), restaurades, mentre el solar dels xalets ha desaparegut sota habitatges anònims.

La feina silenciosa entre roures i alzines dels ramats de l’Empordà

L’Empordà és un dels territoris que més s’han cremat...

El Circ Històric Raluy retorna a la terra amb el seu nou espectacle

La companyia presenta el seu show ‘Terra’ de Rosa Raluy, inspirat en els elements que conformen el nostre planeta. De l’espectacle n’hem parlat amb l’artista Kimberley Giribaldi Raluy.

L’arròs de Pals nascut entre les aigües del Ter i la Tramuntana

A Ràdio Capital hem visitat els arrossars de l’Estany de Pals per entendre la importància que té aquest paisatge a nivell econòmic i biològic per la comarca del Baix Empordà.