Avui us parlo de les menges del senyor Carnestoltes. Com totes les festes religioses que sempre van acompanyades tradicionalment d’especialitats gastronòmiques, la de carnestoltes va acompanyada de productes com la coca de greixons, la botifarra d’ou i les sardines.
A l’Empordà, que son d’arrels i tradicions, ens agrada celebrar les festes com es mereixen. Sempre i quan hi hagi una taula generosa amb música, viandes i persones! El que ja no seguim tant potser són les restriccions, com les imposades per la Quaresma …
Encara els que som de pagès continuem matant el porc abans de carnestoltes per fer-ne botifarres, lloms, fuets, cansalada… A més coincideix amb una bona lluna, doncs la setmana abans de carnestoltes sempre és minvant, i per fer els elaborats del porc, aquesta fase lunar, afavoreix amb el sabor i amb la conservació dels embotits.
La botifarra d’ou potser és més popular a Osona que a l’Empordà, però aquí també la podem trobar fàcilment, es tracta d’un embotit que es fa amb la carn picada barrejant-hi algunes espècies i ous, tot trinxat i embotit, i llavors es fan coure amb aigua sal i herbes aromàtiques. Proteïna a dojo!
La coca de llardons, hi ha qui la fa molsuda i d’altres la prefereixen seca i cruixent. Si la feu molsuda tipus pa de pessic mb els llardons ben picats entre mig i per sobre ametlles o pinyons, us recomano afegir-hi un xupito de ratafia, ja em direu! I si la feu amb base de pasta de full, escampant-hi els llardons per sobre ben picats també, pintant amb ou i sucre i també amb pinyons o ametlles, poseu una mica de matafaluga amb pols que li donarà un gustet especial.
Les sardines, cuites a la brasa, amb foguera popular molt millor, son una menja per l’últim dia de carnestoltes, l’enterrament de la sardina anuncia el fi de festa i disbauxa i que durant una quarantena s’ha de fer bondat, l’enterrament de la sardina també es referia a que els homes havien d’amagar la sardina… i em sembla a mi que aquesta última tradició els empordanesos ens fem els sords.