24.1 C
Pals
Dijous, 1 octubre 2020

Ciclista en ruta

En cada ocasió, i darrerament sembla que són moltes, veiem als mitjans la notícia d’un ciclista atropellat, o mort, a la meva companya i a mi se’ns marxa
una part de nosaltres.

Perquè en el nostre cas estem acostumant a fer de les nostres vacances llargs viatges en bicicleta. Parlo de viatges que poden durar deu o dotze dies, i fer un centenar de quilòmetres al dia per etapes. Parlo de trajectes entre països d’Europa, i quan ho mires sobre el mapa has fet, en poc temps, uns 800 quilòmetres. Lligant ciutats distants. Munic, Venècia i així tants.

Ja mirem d’anar, si existeixen, pels carrils bici. Que n’hi ha, i de bons. Però molt sovint has d’anar per carretera. És indiferent que siguin carreteres rurals o secundàries. Estàs sovint buscant alternatives per no passar-hi. I nosaltres, tots dos, també som conductors de cotxe, i quan veiem grups de ciclistes ens acabem reflectint en ells.

Sobre una bici passes poble per poble i fas una immersió en tots els detalls. És indescriptible. Sents totes les olors dels camps, sents les converses de la gent, sents el tractor, el pagès, la riera, veus els racons bonics i els lletjos, passes del fred de les sis del matí a l’escalfor del migdia. De la zona industrial als camps de blat. Si ha plogut fa una olor diferent, a terra regenerada o a asfalt moll. I també, és lògic, veiem com cada dia és divers i has de vigilar de no ser estimbat per un fitipaldi, o per un repartidor que fa tard a la feina, per un camioner amb pressa, per un senyor gran amb problemes de visió o per un conductor begut. Notem que es condueix diferent el cotxe segons els dies: ens fan molta por els divendres tarda-vespre. Es nota que els conductors corren més.

Algú podrà dir que ens ho hem buscat, que si volem vacances tranquil.les anem a l’Empordà de repòs a qualsevol lloc i no ens movem de la tumbona. No li faltarà raó.
Però és tan bonic arribar amb la bici a la font de qualsevol poble, veure d’aquella aigua, parlar amb el botiguer, prendre un gelat, preparar-se per un tram de 25 quilòmetres més, saber que cada dia és un repte i disfrutar del camí, que de debò que vols repetir.
Ja sé que és absurd demanar que s’acabin aquest tipus de notícies, però no em costa res, demanar, prudència al volant, a nosaltres que som també terra de turistes.

[rt_reading_time label="Temps de lectura:" postfix="minuts" postfix_singular="minut"]

Més àudios