17.6 C
Pals
Divendres, 23 abril 2021
- Publicitat -

Comencen els actes commemoratius del 150è Aniversari del Foc de la Bisbal

La capital del Baix Empordà recorda aquest cap de setmana l’aixecament federalista que hi va tenir lloc el 6 d’octubre de 1869

El més llegit

Temps de lectura: 4 minuts
- Publicitat -spot_img

El foc de la Bisbal fou l’enfrontament més important ocorregut duran l’aixecament federalista que va tenir lloc el 6 d’octubre de 1869 en el marc dels anomenats Fets del 6 d’octubre que es van produir després de l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que comandada pel general Prim va destronar Isabel II i el seu règim, que l’historiador local Jordi Frigola qualifica d’aquesta manera:

Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869.

Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà com ara Sant Feliu, Cassà de la Selva i Llagostera. Quan els revoltats  van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.

El resultat va ser un triomf dels combatents republicans que s’havien concentrat a la vila bisbalenca. L’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.

Restauració del Mausoleu en memòria a les víctimes al Cementiri de la Bisbal

Una de les actuacions que ha dut a terme l’Ajuntament amb motiu del 150è aniversari del Foc de la Bisbal és la restauració del Mausoleu en memòria a les víctimes dels Fets del 6 d’octubre de 1869.

Els qui van morir lluitant o, per motius derivats del conflicte, van ser enterrats al cementiri vell de la Bisbal d’Empordà. L’any1888 el municipi va voler retre’ls homenatge i per aquest motiu van encarregar a l’escultor Ramon Casal la construcció d’un monòlit commemoratiu. A la seva part superior hi ha dipositada l’urna on es diu que es guarden les despulles de les persones difuntes. Les despeses econòmiques generades per aquesta obra, van ser sufragades mitjançant les aportacions de la ciutadania. L’any 1931 el monument va ser traslladat al nou Cementiri Municipal.

Celebració en altres municipis de la comarca

El Foc de la Bisbal també serà commemorat a altres municipis de la comarca com Sant Feliu de Guíxols, d’on és fill el diputat Pere Caimó (1819-1878), un dels protagonistes principals d’aquells esdeveniments. Així, dijous hi haurà una exposició d’imatges del diputat a les Corts durant el sexenni democràtic i dels esdeveniments seguida d’una taula rodona sobre els fets i el present on participarà el membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana Jaume Soler, el regidor de Llagostera Enric Ramionet i l’escriptor Toni Strubell.

Programa d’actes

El tret de sortida dels actes commemoratius dels fets del 6 d’octubre de 1869 serà dijous amb la presentació dels actes commemoratius al Teatre Mundial, amb la projecció del documental de Quim Paredes sobre els actes de celebració del Foc de la Bisbal.

L’endemà, divendres, a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà en Jordi Frigola i Arpa farà la xerrada “Què volien els republicans federals bisbalencs l’any 1869”.

Dissabte a les 12:00 al Terracotta Museu, inauguració de l’exposició ‘La ceràmica de la Bisbal en temps de revolta: burgesos i menestrals’. A les 5 de la tarda es farà la Ruta del Foc de la Bisbal, que partirà de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb una visita guiada i un recorregut pels llocs emblemàtics dels fets de 1869 i les plaques commemoratives que s’han instal·lat al municipi.

A les 7 h toc commemoratiu de sometent des d’un total de 5 campanars de la Bisbal i rodalies (Cruïlles i Corçà, un acte que ha comptat amb l’assessorament de Xavier Pallàs, expert en campanars i campanes. A 2/4 de 8 a la plaça de la Llibertat, arrencarà la marxa del Foc de la Bisbal amb la Bisband acompanyada de timbalers i després hi haurà al Teatre Mundial amb una audició musical a càrrec de la Cobla de l’Escola de Música Municipal Conrad Saló, amb composicions commemoratives del Foc de la Bisbal, amb la col·laboració del Cor Carreras Dagas i amb una creació contemporània composada per Emili Bosch i lletrada per Pere Maruny.

Diumenge, marxa cap al Cementiri bisbalenc per retre homenatge als republicans federals morts al Foc de la Bisbal: la sortida serà, a les 10.30 h, caminant des de la plaça de l’Ajuntament. Al cementiri es faran uns parlaments amb ofrena floral i la Cobla Conrad Saló interpretarà una marxa fúnebre de l’època, composada per Manuel Llenas.

Seguidament, a la plaça de la Llibertat, hi haurà una audició de sardanes bèl·liques recuperades amb la Cobla Conrad Saló i la rebuda de participants a la Caminada Memorial Isabel Vilà. A les 2 de la tarda dinar popular al Passeig Marimon Asprer i finalment a les 7 al Teatre Mundial l’espectacle teatral “Isabel Vila al Foc de la Bisbal”, a càrrec de Carme Sansa i Toni Strubell.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Calonge viu un Sant Jordi “singular i global” amb llibres de les 75 nacionalitats dels veïns del poble

La plaça major s'omple de passejants que gaudeixen de música en directe al costat de les parades
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -