El meu pare, que tenia tendència a patir més del compte, sempre em repetia la frase “amb el cotxe vas protegit, però amb la moto el xassís ets tu”. No li faltava raó i el seu patiment no era en và. Jo vaig començar a portar moto quan tenia 13 anys (igual que quan vaig començar a la ràdio), vaig fer curses de cross, em vaig passar anys anar a l’escola i a l’institut amb la moto i ara que en tinc 40, segueixo portant una moto prou grossa com per fer quilòmetres i prou petita com perquè sigui manejable.

“Afortunadament tot això ha passat a la història i crec que avui és impensable que ningú pugi a la moto sense el casc”

Mira que n’hem fet de bestieses amb la moto. Ens hem ficat per la muntanya amb motos de carretera, em ficava amb la meva moto de cross dins l’skate park de Pals on després hi entravem amb el monopatí, havíem anat fins a Andorra amb la mítica Derbi Variant i la primera parada ja va ser a un mecànic de Torroella perquè una de les motos ja es va trencar, amb el llum fos i amb negra nit havia tornat de l’Institut de Palafrugell, havíem circulat sense cas i en definitiva… bestieses d’aquelles que es feien abans (ja començo a semblar un senyor gran explicant batalletes) i que ara serien impensables.

Vaig viure l’última època en la que es podia anar amb moto sense casc, el moment de transició entre l’obligatorietat de portar-lo i la permissivitat policial amb els que no el duien, els cascos “orinal” que aviat van deixar de ser legals… Afortunadament tot això ha passat a la història i crec que avui és impensable que ningú pugi a la moto sense el casc.

El que no ha canviat, però, són les imprudències. Les dels motoristes segur, tot i que tinc la sensació que la cosa ha anat a menys, però els cotxes segueixen veient en les motos un vehicle més a la carretera, però sense pensar en l’atenció especial que requereixen. I és fàcil trobar conductors poc empàtics per entendre que avançar una moto de massa a prop pot desestabilitzar el motorista i fer-lo caure, per posar un exemple.

La notícia de l’accident d’ahir entre un cotxe amb un conductor que va donar positiu per alcoholèmia i una moto, a la C-31 a Mont-ras, m’ha fet pensar en aquest tema que mai recordo quan vaig amb moto i sobretot en aquella frase cansadora però necessària del meu pare, que em recordava que en cas de caiguda, el xassís de la moto és el meu cos. Que els hi preguntin si no als dos ocupants de la moto que van haver de ser portats al Trueta en helicòpter.