Avui toca parlar d’ells, dels que han passat per aquesta vida com nosaltres i quan han tingut la feina feta se n’han anat. Quin misteri aquest de la MORT ! no ens havien dit que som eterns ?
Estem de celebració! Celebrem que la mort forma part de la vida, si no hi ha vida no hi ha mort i si no hi ha mort no hi pot haver vida. O sigui que quan vam triar viure aquesta vida també vam triar morir-la, cal acceptar-la i integrar-la.

Aquí celebrem aquesta festa funerària amb una castanyada vora el foc, gaudint de l’escalfor de les flames i del cercle que formem la colla de la trobada. A més de castanyes es mengen moniatos blancs, grocs, taronges, roses i liles fets també al caliu i acompanyats d’un bon moscatell de la terra. I els panellets, com a símbol de les ofrenes que es feien antigament a les tombes dels difunts.
Bona ocasió per a trobar-nos amb la família, veïns, companys o amics per a recordar i agrair els aprenentatges rebuts d’aquestes ànimes que no veiem però que és possible que també s’assentin a fer la castanyada, compte! No quedeu sense castanyes, eh!

Els celtes, el dia d’avui, celebraven el naixement del període de foscor, el Samhain. Ells seguien molt els cicles de la natura, la tardor és temps de mort natural, ja ho hem collit tot, l’herba s’asseca, camps en repòs, arbres que es despullen, el nostre cos ens demana recolliment, introspecció i quietud. Molt Bona Castanyada !!!