20.6 C
Pals
Divendres, 27 maig 2022
- Publicitat -

Diari d’un comboi de rescat: Dia 2, arribada a Polònia

Durant la primera part del trajecte, el comboi de 6 furgonetes vam sortir des de la Bisbal i vam arribar a Karlsruhe, Alemanya. Amb l’objectiu d’arribar a Przemyśl, la ciutat que fa frontera entre Polònia i Ucraïna, a portar material humanitari i recollir persones, ahir vam fer la segona part d’aquest viatge. 

Vam sortir de l’hotel de Karlsruhe a les set del matí. Ens vam posar en marxa amb més de 1000 quilòmetres per endavant, ja que havíem d’arribar a Handzlówka, que és una ciutat polonesa que està a una hora en cotxe de Przemyśl. Bàsicament, ens vam passar el dia conduint amb les típiques pauses d’esmorzar, dinar i vespre. 

Tot i això, és cert que en haver d’estar quiet durant tantes hores i sense gaires distraccions, observes molt més el que tens al voltant. Durant el matí vam observar els paisatges de grans camps alemanys, a mesura que acabàvem de creuar el país. També vam veure com s’acabaven un cop vam arribar a la frontera amb Polònia. De seguida que vam canviar de país, vam trobar-nos amb les primeres retencions, que ens acompanyarien també al llarg de la tarda. Polònia és un país on els accidents de trànsit i les obres a les carreteres són freqüents, i això ens va fer perdre bastant temps, ja que hi havia moltes cues. Si bé a primera hora del matí teníem previst arribar cap a les vuit o nou del vespre, vam arribar al destí cap a les onze de la nit. 

Vam poder observar també que el paisatge de Polònia és bastant curiós i autèntic, almenys en el petit fragment que vam veure del país. En una de les desviacions per esquivar un accident de trànsit, vam passar per diferents poblets. Tot i estar bastant aïllats un dels altres, tots s’assemblaven i tenien coses en comú: no hi havia carrers, simplement eren cases i camins, i mentre algunes cases estaven en ruïnes o els faltava mig sostre, altres tenien una instal·lació de plaques solars. Darrere seu hi havia també molts molins de vent. També vam veure molts símbols religiosos i banderes a les cases i nens que ens saludaven emocionats en veure’ns passar.

Durant el trajecte per Polònia també ens vam fixar en algunes coses noves. Com que les furgonetes porten totes imants amb el seu número corresponent sobre la bandera d’Ucraïna, a l’autopista diverses persones ens van saludar des del seu vehicle aixecant el polze o fent un somriure. 

Com sabeu, el comboi està format per una quinzena de voluntaris de diferents entitats. Alguns d’ells ja van fer el viatge fa dues setmanes i l’estan repetint. Altres, el fan per primer cop. Durant una de les pauses del dia, vam aprofitar per preguntar a alguns d’ells què els havia empès a fer aquest viatge. 

A més, a mesura que avançàvem i veiem com ens acostàvem a la frontera, la realitat de l’endemà cada vegada era més present. I és que el tercer dia de viatge, el dissabte 26 de març, és un dels més intensos. Hi ha dos objectius. 

Avui a primera hora anirem a deixar el material solidari que es va recollir a Catalunya. Ho deixarem en un magatzem que ens ha indicat la persona de contacte que ho acabarà de portar tot a dins d’Ucraïna. Aquesta és una tasca que només poden fer dones i homes jubilats, ja que la resta d’homes representa que han de lluitar pel país. 

Un cop deixat el material, tindrem les furgonetes buides. Les tornarem a emplenar, tot i que aquest cop de persones. Algunes són persones amb qui les entitats ja han pogut contactar i quedar per passar-les a recollir. Moltes altres, però, seran persones que haurem de buscar demà mateix. A la ciutat de Przemyśl hi ha, de fet, el centre comercial convertit en un centre de refugiats. Allà hi arriben milers de persones cada dia que volen fugir d’Ucraïna. Pel que sabem, però, aquest procés pot ser complicat, perquè no sabem del cert quina és la situació actual en aquest centre. Pel que sabem i s’ha publicat en alguns mitjans, hi ha hagut un brot important de covid, a part d’altres problemes de salut pública. De fet, dijous passat el centre es va haver d’estar 12 hores en quarantena per desinfectar-se després de diferents casos de diarrea i vòmits.

A part d’això, també s’està veient que la majoria de refugiats que tenen recursos o familiars en altres països d’Europa, ja han pogut marxar del país. Ara, en gran part, hi ha persones que no tenen gaires recursos ni vincles que els puguin acollir en altres països. És per això que ara no només s’ha de buscar un transport per aquestes persones, sinó també una casa d’acollida que els hi pugui donar un lloc on viure de forma indefinida.

Tot plegat, pot complicar la situació. O almenys, com expliquen els voluntaris, fa que hi hagi molts dubtes i incertesa sobre el que ens podem trobar. 

Així, amb aquestes expectatives i preguntes sense resposta, però també amb moltes ganes de seguir, acabàvem el segon dia de viatge del comboi. 

Al llarg d’avui veurem en primera persona quina és la situació a Przemyśl. Ens espera un dia dur, segur, però esperem que també gratificant. Us l’explicarem tot demà al matí, amb la crònica completa de la tercera jornada. A més, avui ens podeu seguir a través de les xarxes socials de Ràdio Capital, amb publicacions i vídeos en directe. 

 

[rt_reading_time label="Temps de lectura:" postfix="minuts" postfix_singular="minut"]

Més àudios