22.4 C
Pals
Diumenge, 25 juliol 2021
- Publicitat -

Dolors Bassa 2020: De Puig de les Basses a Torroella, i de nou a la presó

Tercer grau, 100.2, aïllament, coronavirus, cel·la, les Illes Medes… En un any, l’exconsellera torroellenca de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha viscut tot això i més. Ha estat un any molt dur per tothom, i ella no n’ha estat exclosa.

Després d’un 2020 frenètic acabarà un any de la mateixa manera que el va començar, tancada a la presó del Puig de les Basses a Figueres amb els càrrecs de sedició i malversació. Tot i això, durant aquests últims mesos amb l’aplicació del tercer grau ha pogut gaudir de l’aire fresc del Baix Empordà.

Ara, des de la presó, altra vegada, parla amb Ràdio Capital de l’Empordà per analitzar profundament aquest intens any 2020.

És el tercer Nadal que Dolors Bassa passa a la presó des de la sentència del Tribunal Suprem el novembre de 2017. Condemnada a 12 anys de presó i a 12 d’inhabilitació per sedició i malversació.

Tot i les dates, Dolors Bassa, explica des de la presó a Ràdio Capital que la tristesa s’apodera de les cel·les. Com que l’exconsellera de Torroella de Montgrí torna a estar dins de la presó, hem hagut de demanar a la Silvia Pedret que posi veu a les seves respostes enviades des de Puig de les Basses a pocs dies de Nadal.

A la presó les festes significatives com Nadal, són de les més tristes. Hi ha persones sense família, sense cap xarxa d’amistat o que l’havien tingut i l’han perdut i això porta a una melangia general.” ha explicat Dolors Bassa a aquesta emissora. “És dels dies que més trobes a faltar la família i l’entorn propi. En general, tothom està més trist i aquesta tristesa que vius a l’entorn s’encomana. Cerques més la solitud i l’aïllament social” argumenta l’exconsellera.

Però des de fora, la seva germana, l’ara diputada per Esquerra Republicana al Congrés, Montse Bassa, assegura que és difícil viure un tercer Nadal sense ella.

Aquest Nadal, però arriba amb un indult de rerefons.

Principis de gener, concretament el 9 de gener. Camil Ros, secretari general de la Unió General de Treballadors, assegurava en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio que demanarien l’indult per Dolors Bassa.

Era la primera vegada que una organització demanava l’indult per l’exconsellera, que dies més tard, declararia al Parlament de Catalunya, en la Comissió d’Investigació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola l’octubre del 2017.

Dolors Bassa, retreia el suport d’alguns partits polítics a l’aplicació de l’article 155. A més, no es va oblidar, de l’aturada general del 3 d’octubre.

Però si fins aquí només parlàvem del gener, amb l’arribada del febrer, arribava l’aplicació de l’article 100.2. Amb aquesta nova normativa Bassa pot abandonar la presó per tenir cura d’un familiar d’edat avançada durant 8 hores tres dies a la setmana. Això s’aplica immediatament, però un jutge ho pot tombar més tard.

Mesos més tard després de l’anunci de la demanda d’indult per part de la UGT, Dolors Bassa, en una entrevista al FAQS de TV3, mostrava el seu agraïment i assegurava que acceptaria de seguida l’indult.

L’indult, però l’ha de tramitar el govern espanyol, actualment format pel Partit Socialista Obrer Espanyol i Unides Podem.

Hores més tard després de l’entrevista al programa FAQS, rebíem aquesta notícia:

Però malauradament, amb l’arribada de l’article 100.2 i la permissivitat d’aquesta, Dolors Bassa, va haver-se d’aïllar a la presó del Puig de les Basses per símptomes de coronavirus.

Una feina que va començar el 27 d’abril a Torroella de Montgrí. Però avançant ràpidament fins al juliol, concretament el 2 de juliol, publicàvem que l’exconsellera Dolors Bassa, sortiria de la presó en tercer grau.

Aquest tercer grau implicava que només havia d’anar al Puig de les Basses a dormir-hi entre setmana i els caps de setmana els podrà passar a casa.

A més a més, de dilluns a divendres podia passar el dia fora del centre i per fer tasques de voluntariat, laborals o socials. A més, amb el tercer grau Dolors Bassa, disposava de 48 dies de permís a l’any.

Des de la preso, Dolors Bassa, explica a Ràdio Capital, com és el tercer grau. “Això era el normal i el que passa amb tots els altres presos comuns. Recordeu que teníem aprovat el tercer grau pel jutge penitenciari, així que el que no era la normalitat és el que els ha passat als companys de Lledoners que malgrat el tinguessin aprovat se’ls va suspendre i els van retornar a presó, abans de la decisió del Tribunal Suprem” comparteix l’exconsellera.

I si a principis d’any, coneixíem l’anunci de la UGT de demanar l’indult, el 16 de juliol, arribava la petició formal. A més, entre els firmants de l’indult hi ha l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o la de Girona, Marta Madrenas. Com també més de 3.000 adhesions, entre ells Ràdio Capital de l’Empordà.

Encara que Dolors Bassa, assegura que no és el que s’ha de demanar.

Més de 3.000 en van aconseguir en els primers mesos i sí, jo ho he dit sempre, que estic convençuda que a la presó no hi hem d’estar, de fet la prova és que ningú més ha entrat en presó després de nosaltres 9, tenint en compte que el delicte que ens acusen de sedició i desobediència és col·lectiu -i que el propòsit de la nostra presó és un escarment general. Per això, penso que la solució al conflicte polític, ara que el govern espanyol se li ha fet acceptar que és un conflicte polític -és l’amnistia” ha assegurat Bassa en una entrevista des de la presó a aquesta emissora.

De fet, en una entrevista a Ràdio Capital de l’Empordà aquest estiu, Dolors Bassa ja assegurava que l’amnistia era el futur.

Un indult, però que segons la diputada per Esquerra, Montse Bassa, no arribarà fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer.

I un dia després de la petició formal de l’indult, Dolors Bassa arribava a Torroella de Montgrí per passar la primera nit fora de la presó.

La sensació va ser de sentir-me estimada entre la meva gent. De notar-me corresposta en els meus sentiments d’estima cap al meu municipi i la gent que hi viu. Molt emocionada també.” recordava Bassa des de la cel·la al Puig de les Basses.

I en mig de l’estiu, Ràdio Capital de l’Empordà aprofitava el tercer grau de Dolors Bassa per passejar-nos pels carrers de Torroella de Montgrí i així poder entrevistar l’exconsellera torroellenca.

Fins i tot, Dolors Bassa, tot i el coronavirus, va viure un bon estiu. Però la seva sensació a l’hora d’arribar a Torroella va ser agre-dolça.

El patiment que té Dolors Bassa és la família. Perquè sap que es preocupen.

Un patiment, que ara amb Nadal es nota molt més. Com explica la seva germana Montse Bassa.

Una situació que s’ha vist empitjorada per la pandèmia del coronavirus.

Amb l’arribada del coronavirus, però, Dolors Bassa, no té les activitats que tenia fins ara al centre penitenciari. Un fet que complica el seu dia a dia. Així ho explicava aquest estiu durant una entrevista a Ràdio Capital.

I així ho explica una vegada dins de la presó.

Ara és més complexe que abans de la pandèmia. No hi ha activitats. Només tinc la possibilitat d’una hora i mitja al matí, dos dies a la setmana de poder accedir al polivalent a fer exercicis d’esport.

Segueix, “Això vol dir que una mateixa s’ha de planificar i organitzar les hores. El recompte és a 2/4 de 8h , esmorzar i llavors tens matí lliure fins a 2/4 de 2h, quan has d’estar en el menjador pel dinar. Jo reparteixo el matí entre la lectura, el caminar pel pati, o fer ioga o escriure. Normalment em faig un horari, cada dia per mantenir-me activa mentalment. Dinar i aïllament a cel·la fins a 2/4 de 5h de la tarda. Torno a alguna de les activitats que jo mateixa m’he programat i a les 8h sopar i pujada a cel·la per a 2/4 de 9h el recompte de la nit i dormir.”

Per acabar afegint, “Intento mantenir-me activa mental i físicament. Rebo, i per tant llegeixo, tres o quatre diaris cada dia i alguna revista, que em permeten estar informada de l’exterior, i llegir els articles d’actualitat i d’anàlisi.”

Després de l’estiu, es parlava d’una reforma del delicte de sedició. Si al final es confirmés aquest canvi, es podrien reduir els anys de presó als líders independentistes empresonats.

I dos dies després d’aquest tall, el 23 de setembre el govern espanyol començava a tramitar els indults.

Malgrat la tramitació de l’indult, el jutjat de vigilància penitenciària de Catalunya seguia estudiant l’aplicació del tercer grau de Dolors Bassa. Fins al punt, que sorprenentment, el 3 de novembre, va mantenir el dret a l’exconsellera de gaudir del tercer grau.

Tot i això, la Fiscalia va presentar recurs al Tribunal Suprem, que just un mes després, el 4 de desembre, anul·lava el tercer grau per “prematur”.

Aquesta decisió va afectar especialment a Dolors Bassa i a Carme Forcadell, les dues que esperaven la decisió del Tribunal Suprem des de fora de la presó. Mentrestant, els altres líders independentistes empresonats que també esperaven la decisió van veure com perdien l’opció al tercer grau abans de poder-lo fer servir.

“Malgrat tenir assumit que ens retirarien el tercer grau i haver-me preparat mentalment, no sabíem quan passaria i per tant sempre teníem l’esperança de les Festes a casa. De fet, pels companys de Lledoners, el Tribunal Suprem va tardar 4 mesos en deliberar la revocació del tercer grau i en canvi a la Carme i a mi, només tres setmanes. Suposo que depèn de si estaves en règim de presó o de semi llibertat hi havia més celeritat o menys.”

La decisió del Tribunal Suprem va implicar que l’exconsellera torroellenca hagués de tornar a la presó del Puig de les Basses just en mig del pont de la Constitució i la Puríssima. Tot i això, no va entrar sola.

Encara que Dolors Bassa va haver de tornar a la presó, hi ha una petita il·lusió com ha explicat la seva germana Montse Bassa.

Concretament, es tracta de la cel·la 25.

El problema és tornar dins la cel·la. En treballar en una empresa que gestiona residències de gent gran a Torroella, això li va permetre no haver-se de quedar aïllada en el seu retorn més enllà del cap de setmana. Però, la tornada a la presó, s’ha fet dura sentimentalment.

El retorn a la presó no per esperat ha sigut menys dur. he descobert que realment la memòria és selectiva perquè malgrat m’havia preparat mentalment per la tornada, no havia valorat prou la magnitud de la tràgedia. Realment és una regressió. No sols, per la pèrdua de la semi llibertat o del bri d’aire fres com m’agrada dir a mi, sinó que després de 7 mesos amb certa quiotidianitat de món laboral i social, no és fàcil adaptar-se a les normes de seguretat, a la companyia de persones tan diveres, a les costums “personalitzades” que moltes han anat acumulant i assimilant durant aquest temps o al menjar de “puchero” a no poder escollir mai res, a no tenir decisions pròpies…

Una tornada que a l’estiu, ja explicava que la part fàcil és el viure fora de la presó i no el revés.

Amb el repàs d’aquest 2020, ara és moment de mirar el 2021, un any que també es preveu carregat d’actualitat. Però, amb molts desitjos.

El meu desig serà demanar salut i llibertat. Crec que són a hores d’ara les dues necessitats més preuades, tan a nivell personal com col·lectiu. Esperem que es facin realitat aquest mateix 2021 i que aquests dos béns ens arribin amb la màxima celeritat i es mantinguin per sempre.

Escolta el resum sencer aquí:

Temps de lectura: 7 minuts

Més àudios